Torre Reial de Bellesguard (Barcelona)

Fou edificada a Sant Gervasi de Cassoles sobre l’antiga torre anomenada de Vallblanc, construïda al segle XII.

El 1408 el rei Martí adquirí l’esmentada torre a Margarida, vídua de Pere Safont, com a usufructuàría, i a la seva filla Eufrasina, hereva i propietària, pel preu de 50 000 sous. Un cop comprada, el rei li donà el nom de Bellesguard i hi celebrà el seu casament amb Margarida de Prades, la qual heretà del seu marit la torre l’any 1410, poc abans que morís. Tanmateix aquesta empenyorà la propietat a la seva cunyada Violant de Bar. El 1418 el batlle general Pere Becet demanà al rei Alfons que li deixés apoderar-se de la torre, atès l’estat d’abandonament en què es trobava. El 1424 el rei Alfons la cedí al cavaller Francesc d’Arinyo.

El 1431 Elionor de Cervelló oferí la torre de Bellesguard com a nova residència dels monjos dels monestirs de la Vall d’Hebron i de Sant Jeroni de la Murtra, atès que tots dos tenien el propòsit d’unir-se en un de sol. Després de deu anys i davant la no execució d’aquest propòsit, Elionor de Cervelló vengué Bellesguard a Francesc Desvalls, cavaller. Aquest la cedí al comanador de Sant Joan de Jerusalem de Miravet, el qual poc temps després la vengué a Cecília d’Aragó, vídua del comte de Cabrera, la qual la llegà en testament el 1458 al comte de Mòdica.

El 1568 Luis Enríquez de Cabrera, comte de Mòdica, vengué aquesta propietat a Francesc Cassador pel preu de 1 000 lliures. L’any 1662 n’eren els propietaris la família Gualbes, un dels membres de la qual, Joan Ferrer de Gualbes, la llegà el 1711 a la comunitat de Sant Just.

El 1871 l’Estat vengué a Antoni Camps i Muntanyola la torre de Bellesguard. El 1875 la comprà Josep Flaquer, i el 1900 fou traspassada en herència a Joan Figueres i Sagués, el qual encarregà a l’arquitecte Gaudí la construcció d’una nova residència.