Resultats de la cerca

Doctor en filosofia i lletres 1910 Amplià estudis a París i a Berlín 1903 i 1905 Fou regidor de Barcelona 1905, i diverses vegades 1910, 1911 i 1913 diputat a les corts per Barcelona i altres circumscripcions de l’Estat espanyol El 1910 s’integrà a la Unió Federal Nacionalista Republicana, però dos anys després es passà al Partit Reformista de Melquíades Álvarez El 1912 traslladà la seva residència a Madrid S'oposà a la Dictadura de Primo de Rivera i se'n va anar a Mèxic on fou professor universitari el 1927 Més tard, marxà a Cuba i residí a l’ Havana, on exposà el seu ideari…

Obtingué el títol de magisteri a Barcelona i des del 1915  fou mestre d’escola a Terrassa, a la Casa de la Caritat de Barcelona i a l’Escola del Treball de Badalona A causa de l’afer Dwelshauvers , l’any 1924 fou sancionat per la dictadura de Primo de Rivera i, poc després, a suggeriment de Pompeu Fabra , fundà a Badalona una escola catalana i de mètodes moderns, que rebé el nom d’Escola Catalana Fou també director de l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat i fundador d’una biblioteca itinerant de llibres en català L’any 1928 fundà Edicions Proa juntament amb Josep Queralt , empresa que tingué…

Conjunturalment aconseguí d’aplegar una bona part dels republicans de València, insatisfets amb la política de Blasco i Ibáñez En les eleccions del 1903 assolí una clara victòria sobre la Unió Republicana, en part pels vots no republicans, i la mantingué en les del 1907 i el 1908 en què traí l’intent de crear una Solidaritat Valenciana, però en les del 1910 aliat amb el PSOE començà el seu declivi, que perdurà fins que, amb la dictadura de Primo de Rivera 1923, s’extingí el partit En els comicis del 1914 sota el nom de Partit Radical Conjuncionista es mantingué la crisi, en part…

Estudià farmàcia i medicina a la Universitat de València Vinculat al valencianisme i al republicanisme, collaborà a l’entitat València Nova 1906 i a les revistes El Cuento del Dumenche 1908 i El Cuento Valencià 1910  Fou propietari i redactor en cap d’ El Mercantil Valenciano , per la qual cosa exercí també de periodista Escriví diverses obres de teatre popular en català i en castellà que tingueren un gran èxit, com el sainet Les criades de laplaceta 1900, i la revista Portfolio de Valencia  1898, en collaboració amb el també popular Maximilià Thous Desterrat el 1929 per la dictadura de…

Vida Malgrat l’oposició familiar, decidí d’ésser cantant Aconsellat pel mestre C de Giorgi inicià els estudis de solfeig amb I Muntaner Posteriorment J Goula l’instruí en les tècniques de vocalització L’any 1869 debutà al Teatre Principal de Palma amb l’òpera Linda di Chamounix , de G Donizetti Dins la mateixa temporada actuà en les representacions de La Favorita , Gli Ugonoti , Don Pasquale i Semiramide Després d’una greu malaltia reaparegué com a solista en un concert dedicat a CA Casella L’any 1871 E Canals l’impulsà a cercar un nom artístic i trià el d’Uetam Mateu al revés El 1872 actuà…

Es llicencià en dret i exercí d’advocat de l’estat De pares catalans, s’integrà totalment a la cultura i la societat castellanes Diputat a les corts per la CEDA 1933-36, fou detingut a Madrid en iniciar-se la guerra civil, però aconseguí de fugir d’un hospital i de passar a la zona franquista 1937 Aviat es convertí en una figura clau del nou règim amic molt directe de José Antonio Primo de Rivera i cunyat del general Franco, del qual fou secretari polític Redactà el decret d’unificació de falangistes i carlins Fou ministre de l’interior 1938 i de la governació 1939, en un període molt dur de…

Vida Nebot d’Andrea Gabrieli, es formà al costat del seu oncle, organista de Sant Marc de Venècia Cap al 1575 s’establí com a músic de la cort del duc Albert V a Munic, on es mantingué actiu fins el 1579 i conegué Roland de Lassus Des del 1584 i fins a la data de la seva mort, ocupà un lloc com a organista de la seu veneciana, primer com a substitut de Claudio Merulo i després com a segon organista titular Des del 1585 combinà aquest treball amb l’activitat com a organista de la confraternitat de la Scuola Grande di San Rocco de Venècia A partir del 1586, data de la mort d’A Gabrieli,…

Durant la Guerra Gran, davant l’angoixosa situació de l’exèrcit, el capità general de Catalunya, comte de La Unión, ressuscità el sometent 1794, que fou novament actiu durant la guerra del Francès 1808-14, i que destorbà els atacs francesos davant Roses, Barcelona i Tarragona Més o menys desorganitzat durant les guerres carlines, fou refet el 1855 per iniciativa dels grans propietaris rurals, amb el nom de Sometent Armat de la Muntanya de Catalunya, i adoptà el lema Pau, pau i sempre pau Des d’aleshores tingué un caràcter de cos auxiliar d’ordre públic La Primera República l’abolí novament…

La presó perpètua adopta formes i denominacions diferents segons la jurisdicció de cada país, i en molts casos inclou la possibilitat de la concessió de llibertat condicional un cop acomplerta una part de la pena A l’Estat espanyol estigué en vigor del 1822 al 1928 i inicialment fou anomenada treballs perpetus , per tal com consistia més en treballs forçats que no pas en la reclusió El 1848, quan s’implantà la pràctica de lligar el reu amb una cadena i els treballs eren realitzats al penal, adquirí la denominació de cadena perpètua La reforma del codi penal del 1870 introduí la possibilitat…

Format a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando, el 1952 es traslladà a París, on formà part del grup COBRA amb Pierre Alechinsky i Christian Dotremont Collaborà amb Pier Paolo Pasolini i treballà també com a escenògraf amb Adolf Marsillach De la seva producció teatral, iniciada amb Es bueno no tener cabeza 1971, cal esmentar  La carroza de plomo candente 1972, El combate de Ópalos y Tasia 1972, El baile de los ardientes 1975,  Delirio del amor hostil 1978, La señora Tártara 1980,  Salvator Rosa 1988, els reculls d’obres curtes  Centón de teatro 1996 i 2002, Viva el estupor  2005 i Teatro…