Resultats de la cerca

Concepte fonamental en el marxisme —bé que no exclusiu d’ell—, la lluita de classes explica, segons Marx i Engels, la mateixa història de les societats que han existit fins ara, i s’ha donat d’una manera oberta o més o menys encoberta entre ciutadans lliures i esclaus, entre patricis i la plebs, entre senyors feudals i serfs de la gleva, entre mestres de corporacions i oficials, entre el capital i el proletariat Aquesta lluita, tanmateix, és prevista com a superada en el cas que arribi la realització històrica del comunisme societat sense classes, sense que això comporti la…

D’origen humil, es formà autodidàcticament i arribà a professor de retòrica a la Universitat de Nàpols Convertí el racionalisme en un historicisme, en presentar la raó com una realitat que actua per si mateixa amb una inexhaurible fecunditat creadora El propòsit de la seva obra Principî di una scienza nuova d’intorno alla comune nature delle nazioni 1725 era de mostrar el fonamental paper agent de les idees en la història, que és el lloc de realització de l’home, i de cercar-hi el veritable coneixement de la natura humana Nega el progrés infinit de la història, i el substitueix…

Estudià a l’Institut Químic de Sarrià 1973 i es doctorà en química orgànica 1979 Catedràtic de química orgànica a la Universitat de Barcelona des del 1991 i director de l’Institut Català d’Investigació Química des del 2003 Les seves línies de treball són, principalment, el disseny i la síntesi de lligands modulars per a la catàlisi enantioselectiva amb interès pràctic, l’estudi d’aspectes sintètics i mecanístics de la reacció de Pauson-Khand i la síntesi i les aplicacions de nanopartícules metàlliques Autor d’una extensa bibliografia que inclou prop de 195 articles científics i coautor de…

Es llicencià a Barcelona en medicina i cirurgia 1949 i en filosofia 1956, i a Frankfurt, en teologia 1962 S’especialitzà en oftalmologia 1950 i en psiquiatria 1964 Es doctorà 1958 a la Universitat de Barcelona Fou professor de l’Escola Professional de Psiquiatria de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona 1964-82 Director del departament de psiquiatria i salut mental de l’Hospital Sant Pere Claver 1965-87 i cofundador de la Fundació Vidal i Barraquer 1964, de la qual fou patró Publicà articles i llibres científics, com Mente humana y experiencia religiosa 1991, Religió,…

A Vic, a partir del 1483, formaren part d’un gran gremi de la pell, del qual se separaren el 1605, juntament amb els sabaters A Barcelona, des del s XV, formaren part de la confraria de julians mercers vells fins que se'n separaren el 1801, juntament amb els corretgers i els tireters Al començament del s XVI, amb la generalització de l’ús de cintes de seda, part dels cinters, anomenats també perxers perxer o galoners galoner, s’hi especialitzaren el 1505 se separaren, sembla, de la confraria de julians mercers vells i s’organitzaren com a gremi independent, en competència sovint amb els…

El 1850 ingressà a la Universitat d’Oslo, on coincidí amb Henrik Ibsen i Jonas Lie El 1854 abandonà els estudis per tal de dedicar-se a la literatura, i aviat esdevingué un crític literari i dramàtic prestigiós El 1857 fou cridat a Bergen per succeir Ibsen en la direcció del teatre de la ciutat, i el 1860 passà a dirigir el d’Oslo, ciutat on el 1870 fundà un teatre lliure Mentrestant, escriví entre d’altres obres, Synnøve Solbakken 1857 i la gran trilogia Sigurd Slembe 1864, inspirada en el passat històric i molt influïda pel Romanticisme La seva obra poètica, d’inspiració popular, fou…

L’executiu noruec, encapçalat per Jens Stoltenberg, va ser reelegit en les eleccions del setembre © Oficina del Primer Ministre de Noruega Amb una precisa gestió de la crisi a partir del fons multimilionari provinent del petroli, el Govern encapçalat per Jens Stoltenberg va aconseguir convertir-se en el primer executiu des de 1993 a ser reelegit a Noruega Les eleccions, celebrades el 14 de setembre, van donar la victòria a la coalició governant de centristes, laboristes i socialistes d'esquerres, que amb 86 escons només perdia un escó respecte als anteriors comicis La dreta, representada pel…

Llicenciat 1947 i doctorat 1951 a Harvard, fou professor d’estadística 1949-53 i catedràtic d’economia 1954-95 al Massachusetts Institute of Technology Fou president de l’Econometric Society 1964 i membre del comitè de direcció del Federal Reserve Bank of Boston 1975-80 Els seus treballs durant més de quaranta anys se centraren en l’estudi de la corba de Phillips, un principi de la teoria econòmica que estableix una relació inversa entre la inflació i la desocupació dins un país Elaborà diversos models economètrics de creixement, conjugant el pensament keynesià amb els postulats neoclàssics…

Doctorat a Yale 1938, ha estat professor a diverses universitats dels EUA i de la Gran Bretanya Fou collaborador de Kennedy i de Johnson en afers de seguretat nacional 1961, al departament d’Estat 1961-66 i com a representant al Comitè Interamericà de l’Aliança per al Progrés 1964-66 Formulà un model de desenvolupament econòmic de pretensions universals, on establí cinc etapes la tradicional, la prèvia a l’envol preconditions , l’envol take off , l’economia madura, o etapa en què un país utilitza plenament la tecnologia existent, i l’era del consum en massa, tot estudiant les causes i les…

Nomenat sobirà a 14 anys 1556, es lliurà a reconquerir el territori dels seus avantpassats, de manera que a la seva mort l’imperi mogol comprenia l’Índia septentrional i la central Akbar, considerat el sobirà més important de l’Índia d’època musulmana, es distingí pel seu interès per la cultura bé que ell fou analfabet, reuní entorn seu savis i doctors, àdhuc d’altres religions, entre els quals figurà un jesuïta català i pel progrés que assolí el seu regne Ajudat pel ministre musulmà Abū-l-Faḍl, acabà 1578 la reforma econòmica i administrativa iniciada per Šēr Šāh i donà un gran impuls a l’…