Resultats de la cerca
Es mostren 1011 resultats
Centre de Lectura de Reus

Excursió de membres del Centre de Lectura de Reus durant la dècada de 1930
Centre de Lectura de Reus
Esport general
Entitat cultural de Reus.
Fundada el 1859, nasqué amb l’objectiu de difondre la cultura i la catalanitat La secció d’excursionisme fou constituïda el 1901 Durant la primera etapa predominà l’interès científic centrat en l’exploració espeleològica i l’inventariat fotogràfic Durant la dècada de 1920 i 1930 tingué molta activitat, sobretot per l’aportació de Joaquim Santasusagna i Josep Iglésies Edità tres guies i el 1927 promogué la realització dels Aplecs Excursionistes de les Comarques Tarragonines Després de la Guerra Civil, el 1948, reprengué l’activitat en destacà la secció d’arqueologia El 1963 inaugurà el …
Joan Espinalt Bajona
Esquí
Esquiador.
Pioner de l’esquí de fons a Catalunya Fou fundador del refugi dels rasos de Peguera Berguedà, i en fou també el mantenidor 1933 Rebutjà anar al front, motiu pel qual fou internat en un camp de concentració a l’inici de la Guerra Civil Fou considerat un dels millors esquiadors de fons de Catalunya Participà en competicions arreu de l’Estat a la dècada dels quaranta Es proclamà campió de Catalunya en l’especialitat de relleus 1942, 1944-47, 1952 i en categoria individual 1943, 1945 L’any 1944 guanyà el Campionat d’Espanya de relleus fent equip amb Andreu, Pàmies i Mullor, i el 1947…
Josep Maria Sala Albareda

Josep Maria Sala Albareda
MUSEU COLET
Escalada
Esquí
Esquiador, escalador i directiu.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, de la Unió Excursionista de Catalunya i del Club Alpí Francès, començà a practicar l’esquí l’any 1943 Els anys cinquanta feu les primeres ascensions hivernals al Gran Bachimala i a l’Eriste, i el 1955 protagonitzà la travessa integral amb esquís dels Pirineus També recorregué tot l’arc dels Alps, feu la volta al massís de l’Huayhuash Perú, ascendí el Gran Teton i visità Sierra Nevada EUA, i feu un tresc a l’Annapurna Nepal Impulsà el primer ralli d’esquí d’alta muntanya 1959, la construcció del refugi d’Amitges i del Pere Borés i la…
Mònica Verge Folia

Mònica Verge Folia
ARXIU M. VERGE
Alpinisme
Alpinista.
Membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, des del 1979, fou guarda del xalet refugi de Salardú 1988-99 del CEC Al principi de la dècada de 1980 fou precursora de l’escalada esportiva femenina a l’Estat espanyol i participà en competicions d’esquí de muntanya estatals i europees A més de nombroses escalades als Pirineus i als Alps, algunes de les quals foren primeres femenines estatals, com la cresta sud de l’Agulla Negra de Peuterey amb Meri Puig 1982, destaquen les fites fetes a l’Himàlaia El 1984 assolí el cim del Kangtega 6782 m en la primera expedició femenina de l’Estat…
Toni Arbonès Escoda
Escalada
Escalador.
Oberturista que ha escalat en estil lliure diferents massissos del món Cal destacar l’obertura de les vies Jamiro al Taghia Mar-roc, 1997, Mundo perdido al Tepuy Roraima Veneçuela, 1998 i Clandestina a les Torres del Brujo, Patagònia xilena 1999 Escalà la Free Rider, al Salathé Wall d’El Capitan, EUA 2002, la via Eternal flame de la Torre Sense Nom a la regió del Baltoro, Karakoram 2003 i el Salto Angel a Veneçuela 2006, integrat en un equip internacional d’escaladors A Catalunya ha obert vies a Siurana, Montsant i muntanyes de Prades i fou guarda del refugi Ciríac Bonet a…
castell de Torelló
Torre del castell de Torelló
© Fototeca.cat
Castell
Castell termenat, situat al municipi de Sant Vicenç de Torelló (Osona), gairebé al límit amb el de Sant Pere de Torelló, enlairat a 781 m.
Domina les valls del Ter i del riu Ges i originàriament incloïa les parròquies de Sant Vicenç, Sant Feliu i Sant Pere de Torelló i Sant Marcel de Saderra, és a dir, els actuals municipis de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, part del de Sant Pere de Torelló exclosa la Vola, que era del terme de Curull i el sector de Saderra, del terme d’Orís Consta des del 881, a vegades sota l’expressió de castell de Cervià Al s XI estigué en poder dels Besora i sotmès als comtes de Besalú, però el seu domini es fixà el 1136 en els Montcada i restà des d’aleshores reduït a les tres parròquies que adoptaren el…
la Perxa
Priorat
Antic priorat benedictí (Santa Maria del Coll de la Perxa) i hospital de pelegrins del municipi de la Cabanassa (Alta Cerdanya), al coll de la Perxa.
El 965 el comte Sunifré de Cerdanya donà el lloc a l’abadia d’Arles, però el priorat no consta fins a la fi del s XII, regit per un monjo de Cuixà amb el títol de prior Per la seva situació tingué la funció de refugi de vianants i adquirí gran vitalitat l’hospital, que ja el 1235 rebé privilegis del comte cerdà Nunó Sanç Tenien cura del priorat i hospital el prior amb alguns germans i donats, i vivien de la caritat dels fidels i dels drets de pasturatges Fou destruït en part en les lluites amb els francesos de mitjan s XVII després del tractat dels Pirineus deixà de dependre de Cuixà i fou…
Derinkuyu

Interior d’una galeria de Derinkuyu
jyl4032 (CC BY-ND 2.0)
Jaciment arqueològic
Ciutat subterrània més gran i famosa de la Capadòcia, Turquia, situada als afores de la ciutat de Derinkuyu.
Fou descoberta el 1963 i hom hi porta a terme excavacions arqueològiques, que, fins a la primera dècada del segle XXI, han donat a conèixer una xarxa de galeries de més de 80 m de profunditat i de fins a vuit nivells Hom en data l’inici de la construcció entre els segles VIII-VII aC, atribuïda als frigis , i fou habitada fins al final del segle XIX Com la resta de les ciutats subterrànies de la regió, acomplia una finalitat defensiva, eludint les successives invasions que periòdicament assolaven la regió Durant els segles I i II dC fou un refugi dels cristians contra la…
Joan Vives i Borrell
Literatura catalana
Escriptor.
Residí a Barcelona Assidu dels certàmens literaris, on obtingué nombrosos premis, fou collaborador de Catalunya Artística , Joventut , De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Renaixença , El Poble Català , Estil , La Nación , El Correo Catalán , entre d’altres També fou redactor d’ El Poble Català , Catalònia , Art i Cultura , Ruta Nova , Festa i a La Publicitat Publicà els reculls de narracions Siluetes rusticanes 1914, aplec dels contes apareguts a la secció literària de La Renaixença , Croquis vallesans , al número 75 de la collecció “La Novella Nova”, i Evocacions Impressions i estudis…
,
Estructures excavades a la roca a Siurana (Cornudella de Montsant)
Art romànic
Situació Retalls fets a la pedra i una sitja situada a l’oest del nucli de població actual, en un indret on sembla que hi hagué el primitiu assentament andalusí ECSA - J Bolòs Als voltants de l’actual poble de Siurana es localitzen diferents retalls a la roca pertanyents possiblement al primitiu nucli d’hàbitat andalusí o dels pobladors arribats just després de la conquesta feudal Mapa 33-17445 Situació 31TCF266696 Aquests retalls o estructures excavades a la roca es troben al costat del refugi del Centre Excursionista de Catalunya i també a l’extrem oest del cingle on és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina