Resultats de la cerca
Es mostren 851 resultats
Constitució Europea
Dret
Tractat constitutiu de la Unió Europea també anomenat Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa signat a Roma el 29 d’octubre de 2004 però finalment no adoptat.
Constava de quatre grans parts amb 448 articles, 36 protocols, dos annexos inclòs el tractat Euratom i 48 declaracions En la primera part del text articulat, de 60 articles, es trobaven les regles fonamentals del sistema d’integració de la UE S'hi definien la Unió i els seus objectius fonamentals, les competències i les accions atribuïts a la Unió, les institucions Parlament Europeu , Consell Europeu , Consell de Ministres , Comissió Europea , Tribunal de Justícia Europeu , Banc Central Europeu i Tribunal de Comptes , la tipologia d’actes i procediments decisoris, els principis…
poesia
Literatura
Art d’expressar, de traduir en forma concreta, el contingut espiritual propi, mitjançant paraules disposades segons unes determinades lleis mètriques.
En aquest sentit, que és el més tradicional i el més difós, la poesia es contraposa a la prosa i s’identifica amb l’art de compondre versos Però, atès que l’estètica moderna considera que l’expressió mètrica no és absolutament indispensable per a la creació de la poesia, resta plantejat el problema de quina és o podria ésser la definició ideal que abracés el conjunt de tots els factors necessaris en la constitució de l’activitat poètica Hom podria dir que la poesia és aquell producte humà que expressa conceptes elevats i nobles, la intensitat d’uns sentiments, la força de les paraules i,…
estatut
Dret internacional
Règim jurídic al qual es troben sotmeses les persones i les coses amb relació a la nacionalitat i al territori.
Aquest comprèn l' estatut formal , que es refereix a les solemnitats dels actes i els contractes l' estatut personal , que es refereix als drets de la personalitat i de la família i a l’estat, la condició i la capacitat civil de les persones i l' estatut real , que es refereix als béns immobles El sistema estatutari, com a mètode de resoldre els conflictes de lleis entre estats, fou elaborat pels juristes medievals i fou seguit fins a la darreria del segle XVIII A l’Estat espanyol, encara que sense emprar aquesta denominació, la doctrina de l’estatut inspirà les regles del codi…
esseni | essènia
Judaisme
Membre d’una secta jueva de Palestina formada probablement d’una escissió de la secta farisaica al s II aC.
El centre geogràfic dels essenis fou el NW de la mar Morta, vora les actuals ruïnes de Qumran hom creu que els qumranites foren essenis Ambdós grups s’havien separat de les autoritats religioses i del culte oficial del temple de Jerusalem i tenien regles pròpies de comportament Vivien en comunitats monàstiques i renunciaven a la propietat privada obeïen un superior responsable, imposaven un període de prova als nou vinguts i celebraven àpats comunitaris i banys rituals per als iniciats estudiaven la Llei en els seus mínims detalls i practicaven la pregària comuna i el treball…
Johann Peter Kellner
Música
Organista i compositor alemany.
Entre el 1717 i el 1722 estudià a la seva ciutat natal i el 1723 fou alumne d’orgue de J Schmidt i HF Kehl Arribà a ser assistent del cantor de Gräfenroda i li succeí en el càrrec a partir del 1732 Conegué GF Händel i JS Bach, del qual copià algunes obres, que constitueixen una font important per a l’estudi de la música del compositor d’Eisenach Compongué preferentment música per a teclat, en l’estructura de la qual s’observa un allunyament de la rigorosa disciplina tècnica de Bach i un progressiu acostament a l’estil melòdic italià La seva collecció de suites titulada Certamen musicum està…
sulfòxid
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que responen a la fórmula general
.
D’acord amb les regles de la IUPAC, hom els anomena anteposant el mot sulfòxid als noms dels radicals R 1 i R 2 , el darrer dels quals va en forma adjectivada Alternativament, poden ésser anomenats emprant el prefix alquilsulfinil R 1 -SO- seguit del nom del compost R 2 H Hom els obté per oxidació controlada de tioèters i s’oxiden amb gran facilitat a sulfones Els sulfòxids són, en general, sòlids incolors, relativament inestables, solubles en medis polars, i presenten caràcter dèbilment bàsic Poden ésser reduïts a tioèters mitjançant diversos agents Presenten absorció…
arbitratge privat
Dret processal civil
Procediment per mitjà del qual una o més persones resolen un conflicte de dret privat que els ha estat sotmès.
L’arbitratge pot ésser de dret o d’equitat segons que els àrbitres hagin de resoldre el conflicte conforme a les normes legals aplicables, o bé només segons llur lleial saber i entendre Els àrbitres són designats de comú acord pels interessats i han d’ésser en nombre senar, i mentre que en l’arbitratge de dret cal que siguin advocats en exercici, en l’arbitratge d’equitat n'hi ha prou que siguin persones naturals que gaudeixin del ple exercici dels drets civils i no incorrin en les causes d’abstenció i de recusació dels jutges L’efecte de l’arbitratge és que les parts que hi han estat…
boix

boix
bcatchpole (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Petit arbre, de la família de les buxàcies, d’uns cinc metres d’alçària màxima (gairebé sempre arbustiu, però, a causa del seu lent creixement i de l’explotació abusiva), de fulles petites, ovades, enteres i coriàcies, verdes tot l’any (tot i prendre tonalitats vermelloses a l’hivern), flors blanquinoses i perfumades i fruit en càpsula, acabat en 2-4 apèndixs superiors.
Espècie submediterrània, és abundant sobretot en llocs més aviat secs de la muntanya mitjana, entre uns 100 i 1600 m d’altitud, a l’estatge dels roures, els quals substitueix per degradació Prefereix els terrenys calcaris, on contribueix a dificultar l’erosió del sòl La fusta és molt dura, densa, homogènia i groguenca, mancada de cor És emprat per a fer gravats gravats al boix, instruments de vent, peces d’escacs, regles i utillatge de precisió, llançadores, etc Planta tòxica, la seva escorça conté alcaloides buxina, parabuxina de pretesa activitat antipalúdica i colagoga…
Unió Internacional de Telecomunicacions
Institució creada el 1932 a Madrid per la fusió de la Unió Telegràfica Internacional i la Unió Radiotelegràfica Internacional, creades el 1865 i el 1906, respectivament.
És dependent de l’ONU des del 1947 El 1988 en formaven part 164 estats membres Els delegats d’aquests estats estableixen conjuntament els texts jurídics, la reglamentació internacional i la unificació de les regles administratives, tècniques i tarifàries en l’àmbit de les telecomunicacions La Unió té a Ginebra la seva seu central, composta per un secretari general, dues direccions per als comitès consultius i un comitè permanent elegit, l’International Frequency Registration Board IFRB, encarregat d’enregistrar les freqüències segons l’assignació de les estacions proposades pels…
arts i oficis
Conjunt de regles teòriques i de tècniques manuals necessàries per als oficis mecànics.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina