Resultats de la cerca

Bé que el terme apareix a l’edat d’Adrià, hom creu que diversos reculls de proverbis foren fets a Grècia vers la fi del s IV aC els anomenats proverbis de Menandre i constituïren objecte d’estudi per a Aristòtil Després seguiren els gramàtics, altres filòsofs i erudits, els quals, amb els reculls de Zenobi, els Proverbis Alexandrins del Pseudo-Plutarc, etc , formaren el Corpus paroemiographorum , base de la tradició medieval Els lexicògrafs de l’últim període de la cultura bizantina Gregori de Xipre, Màximos Planudes, etc adaptaren els proverbis a l’exegesi teològica, canviant el vers o…

Després d’haver estudiat a Reus i a Vic, amplià estudis a Barcelona amb el pianista Nogués Residí a Mataró, on exercí de professor de dibuix al Collegi Valldemia Fou mestre de la família del primer comte de Güell Intervingué en la fundació de l’Orfeó Català i de l’Associació Musical de Barcelona Escriví quatre breus òperes escolars, l’òpera Julio César i el drama líric Garraf Compongué l’oratori Santa Isabel de Hungría , per a quatre cors, orquestra i orgue, una missa de rèquiem per a veus i orquestra, Epitalami , per a orquestra i orgues, obres de música de cambra i peces per a…

En plena Renaixença, les seves obres constituïren un exemple de la consciència de l’època sobre l’estreta vinculació entre història i identitat collectiva El 1867 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà Cronicón de Barcelona Historia de la invicta y memorable bandera de Santa Eulalia 1861, Historia general de la religiosa y militar orden de los caballeros del Temple desde su origen hasta su extinción , en tres volums 1888-89, i, la seva obra més important, Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de…

De família noble, dona de gran cultura, sojornà molt de temps a l’estranger Alemanya, Àustria, Itàlia i Egipte És considerada la poetessa de la “renaixença” ucraïnesa La seva primera obra lírica és informada per un amor apassionat a la llibertat especialment la llibertat nacional i social del seu poble i constitueix un enaltiment del populisme i del socialisme Nevil’nyčyj pisni , ‘Cants dels esclaus’, 1895 Els seus darrers poemes dramàtics s’inspiren en ambients històrics concrets del món clàssic, del cristianisme primitiu o de l’època medieval Vavylons’kyj polon , ‘La…

De família de propietaris rurals, feu estudis de dret a Barcelona, on residí i exercí d’advocat Fou membre a la Ciutat Comtal de La Jove Catalunya, fundador de la primera revista La Llar  1871, dedicada a la instrucció i educació de la dona, i cofundador de La Gramalla , en què publicà articles d’opinió, a vegades amb el pseudònim Albert Palomeras , poemes i, en fulletó, un poema patriòtic llarg, inacabat, La morta viva Collaborà amb poemes, narracions i articles entre els quals algun sobre temes sociolingüístics i una necrologia de Roca i Cornet a La Renaixença , i amb poemes a…

Germana de Pere d’A Peña i casada amb Miquel Victorià Amer , residí a Barcelona Conreà des de molt jove la poesia en castellà, collaborà a El Genio  de Víctor Balaguer, que la inclogué a l’antologia Pensil del bello sexo 1845, i un recull dels seus poemes fou publicat al volum  Poesías 1855 Participà assíduament als Jocs Florals de Barcelona, on obtingué un accèssit ja el 1859 amb Enyorança , i hi fou premiada encara en diverses ocasions 1865, 1873, 1880 i 1883, com també en altres certàmens Collaborà a La Renaixença , Lo Gai Saber , Calendari Català i Museo Balear , on deixà…

Paul Biya, candidat de l’Agrupació Democràtica del Poble Camerunès RDPC, va ser reelegit president per un setè mandat, ja que va obtenir el 71% dels vots en les eleccions celebrades a l’octubre L’opositor Maurice Kamto, del Moviment per la Renaixença del Camerun MRC, va aconseguir-ne el 14% Els resultats van ser contestats pels aspirants opositors, en especial per Kamto, que es va autoproclamar guanyador En el discurs de la seva investidura, al Parlament, Biya va prometre duresa contra els secessionistes de les dues regions anglòfones del país, on es registren des de finals del…

Ingressà al seminari de Vic, però abandonà els estudis i es dedicà a la indústria tèxtil, primer a Manlleu i després a Navars, on arribà a director de la fàbrica Filatures Forcada Sota la influència directa de Jacint Verdaguer, que conegué personalment a la Gleva, feu poemes de tema patriòtic, religiós i costumista, que publicà a  El Ter Fou premiat als Jocs Florals de Manlleu 1902 i 1908, els de Ripoll 1903 i a Mataró amb el premi extraordinari 1907 Una part de la seva obra fou recollida en el volum Recull de poesies  1931 i a Joan Baptista Güell i Soler Un poeta de la Renaixença…

Germà del crític d’art Carles Pirozzini i Martí Deixà inacabats els estudis d’enginyeria de camins i estudià música, dibuix i gravat Formà part de La Jove Catalunya i collaborà a La Gramalla , La Renaixença , Lo Gai Saber  i altres revistes Obtingué premis secundaris als Jocs Florals de Barcelona pel romanç històric Lo comte Bara 1872, la balada La mala muller 1874 i el romanç moralitzador de costums La professó de les bordes 1876, i premis diversos en altres certàmens de Girona i Montpeller i al de La Misteriosa, de Barcelona pel poema Rondalla celestial , el 1876, humorístic,…

Desenvolupà una gran activitat en el món de l’excursionisme Collaborà a La Renaixença , al Diario de Cataluña  i als butlletins de l’Associació d’Excursions Catalanes AEC i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Publicà nombroses guies itineràries de gran difusió, amb tocs descriptius i costumistes no exempts d’interès literari, entre les quals Una excursió a la muntanya de Montseny 1876, 1880, 1886, 1893, 1899, Una excursió a la Schwarwald Selva Negra i llegendes de l’encontrada 1888, Més excursions pels Alpes 1891,  Guia de l’Alt Pla de Barcelona i del Baix…