Resultats de la cerca
Es mostren 689 resultats
pic de Posets
Cim
Cim (3.375 m) del Pirineu axial, entre la Ribagorça i el Sobrarb (Aragó).
És el segon en elevació dels Pirineus i dels Països Catalans Situat 4 km en línia recta al S de la divisòria estatal Centra les crestes ponentines del massís de Posets , parió del de la Maladeta És format per un aflorament granític intrusiu, voltat d’una aurèola de silicats metamòrfics ampelites, llicorelles, etc resultat de l’acció del granit damunt els sediments, sovint calcaris, del Silurià i el Devonià Precisament el contacte del granit amb les calcàries devonianes té un efecte de circulació hipogea a la capçalera del riu d’Estós amb canvi de conca similar a la de l’alt…
Serralada Litoral Catalana

Serralada Litoral Catalana vista des del mar
© Xevi Varela
Serralada
Una de les tres unitats geomòrfiques del Sistema Mediterrani Català: la més llevantina, breu (uns 150-160 km) i estreta (10-15 km) de les unitats, però la seva altitud mitjana (300-600 m alt.) resta sempre destacada de la Depressió Prelitoral.
Vista aèria parcial de la serra de Montmell, a la Serralada Litoral Catalana © Fototecacat S’estén entre el baix Ter i el Baix Penedès i determina la direcció del litoral, del qual només s’allunya al delta del Llobregat Estructuralment hom la considera composta d’un fragment de massís hercinià, que comprèn tot el N i el centre de la serralada, i un fragment de serralada alpina, afegit al S del Llobregat, bé que tectònicament les ereccions de la riba dreta del Llobregat encara pertanyen al massís hercinià Els granits ocupen una bona part d’aquest massís Selva-Maresme, i metamorfosaren en…
mantell de corriment

Mantell de corriment
© Fototeca.cat
Geologia
Cos rocós desplaçat al llarg d’un encavalcament
.
Fou als Alps on, a partir del 1880, hom abandonà les teories autoctonistes i començà a interpretar com a allòctones les grans unitats geològiques, desplaçades distàncies considerables des del seu lloc de deposició El desplaçament implicava encavalcaments i plecs tombats o ajaguts a gran escala hom denominà nappe , terme de significat lleugerament diferent a mantell de corriment, aquestes grans unitats En un mantell de corriment hi ha una làmina de roques poc deformades, en sentit normal, transportada al llarg d’un pla d’encavalcament Als Alps, les nappes són grans plecs tombats o ajaguts amb…
Caríntia
Divisió administrativa
Land
d’Àustria, que limita al NW amb el land
de Salzburg, al NE amb el d’Estíria, al SE amb Eslovènia i al SW amb Itàlia.
La capital és Klagenfurt És una àrea muntanyosa, de clima continental, travessada per la vall del Drava i pel seu afluent el Gail És formada per dues regions la Caríntia occidental, de valls abruptes i altes muntanyes, com les Hohe Tauern, que forma el límit amb la província de Salzburg, i la Caríntia oriental, que comprèn la fèrtil despressió de Klagenfurt, constituïda per sediments morènics, separada d’Itàlia i d’Eslovènia pels Alps Càrnics i els Karawanken La població de Caríntia, majoritàriament alemanya, comprèn un 4% d’eslovens els catòlics constitueixen el 83% i els…
El riu Ebre (tram Riba-roja-Amposta)
Illa fluvial, sota Móra d’Ebre La intensa explotació de les fèrtils terrasses i vores del riu ha fet que les millors mostres de vegetació de ribera es localitzin bàsicament a les illes i els bancs de sediments de formació recent ECSA El tram Riba-roja-Amposta de l'Ebre 26, entre els principals espais naturals del sistema litoral català L’Ebre se singularitza pel fet de ser l’únic gran riu dels Països Catalans, i això es manifesta tant en el paisatge que afaiçona com en les comunitats biològiques que acull Entre la presa de Riba-roja i Amposta, on comencen les terres deltaiques,…
El registre sedimentari en el domini catalano-valencià. Les fosses i depressions neògenes
A les àrees emergides dels marges NW de la conca Catalano-balear també anomenada solc de València i pròximes golf del Lleó, el registre sedimentari neogen es conserva, principalment, en les depressions litorals Esquema sintètic del registre sedimentari neogen a les àrees emergides del domini catalano-valencià Les característiques dels sediments de cada depressió són variables a causa de les particularitats estructurals de cadascuna i també de la influència diferent que reberen de les transgressions i regressions marines, més importants a les zones properes al litoral que no a les…
Els materials terciaris pretectònics i sintectònics
El Paleogen Extensió del Paleogen pretectònic i sintectònic en l’àmbit bètico-balear Hom distingeix en aquests materials, representants tant de medis continentals com marins, quatre unitats principals, que tenen una distribució geogràfica no sempre coincident Les línies de colors indiquen la posició de la línia de costa durant diferents períodes del Paleogen Biopunt, original dels autors El Paleogen del domini bètic S del País Valencià i Mallorca del Països Catalans és constituït per un conjunt de materials de medis tant continentals com marins els marins solen ésser sediments de…
El nanoplàncton calcari
Morfologia d’una coccosfera recoberta de coccòlits A i detall d’un coccòlit A’ en visió proximal 1 disc distal, 2 disc proximal, 3 àrea central Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Els coccolitoforis, els discoàsters i els nanoconus constitueixen un grup d’organismes informalment anomenat pels micropaleontòlegs nanoplàncton calcari, fent referència a les seves petites dimensions, la seva forma de vida i el seu tipus d’esquelet Els coccolitoforis són organismes constituïts per una única cèllula que té la superfície externa recoberta de petitíssimes d’1 a 30 µ plaques calcàries…
L’estructuració bètico-balear a partir del Miocè superior
Síntesi de l’estratigrafia del Neogen bètico-balear Biopunt, original d’E Roca Durant el Miocè inferior i mitjà, aquest domini, a diferència del catalano-valencià, va ésser sotmès a un règim contractiu que donà lloc a la formació del sistema d’encavalcaments bètics, que tot just acaba d’ésser descrit Durant aquest període, la conca catalano-balear tenia un marge extensiu el domini catalanovalencià i un marge contractiu el domini bètico-balear A partir del Miocè mitjà-superior, l’extensió va afectar també aquest domini darrer, de manera que la totalitat de la conca catalano-balear passà a…
microcontaminant

Els microcontaminants es poden classificar en prioritaris o emergents
© Fototeca.cat / Corel
Agronomia
Compost químic d’origen antropogènic que es pot trobar en el nostre entorn (atmosfera, aigua, sòls, sediments i organismes) en concentracions molt baixes (mg/kg a ng/kg).
Hi ha diversos criteris de classificació Es poden subdividir en orgànics i inorgànics, si es té en consideració la seva composició química, ja sigui orgànica o bé inorgànica segons disposin o no d’almenys d’un enllaç químic carboni-carboni Una altra forma alternativa de subdividir-los, és en base a que la seva presència en el medi estigui legislada o no Els primers es denominen com a prioritaris i els segons emergents Els prioritaris es caracteritzen perquè els seus efectes nocius són coneguts i contrastats A més, el llistat de compostos regulats poden variar d’un continent a l’altre EUA, UE…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina