El riu Ebre (tram Riba-roja-Amposta)

Illa fluvial, sota Móra d’Ebre. La intensa explotació de les fèrtils terrasses i vores del riu ha fet que les millors mostres de vegetació de ribera es localitzin bàsicament a les illes i els bancs de sediments de formació recent.

ECSA

El tram Riba-roja-Amposta de l'Ebre (2.6), entre els principals espais naturals del sistema litoral català.

L’Ebre se singularitza pel fet de ser l’únic gran riu dels Països Catalans, i això es manifesta tant en el paisatge que afaiçona com en les comunitats biològiques que acull. Entre la presa de Riba-roja i Amposta, on comencen les terres deltaiques, té un recorregut de quasi 100 km durant el qual transcorre envoltat principalment de terrasses fluvials molt humanitzades, encara que també travessa diferents zones muntanyoses.

Les aigües i les ribes han estat molt explotades, sobretot en l’ús de l’aigua i en el conreu de les fèrtils terres properes al riu. Com a conseqüència de la pressió humana, les millors mostres de bosc de ribera se situen a illes i braços de formació bastant recent, en llocs on l’accés humà és més difícil i que no han estat mai conreats o ho han estat poc. Aquí i allà creixen notables alberedes (Rubio-Populetum albae), i també salzes, verns i freixes. Els tamarius són freqüents i integren un magnífic tamarigar davant de Miravet. El localitzat lligabosc valencià (Lonicera biflora) té en aquest espai el límit septentrional de distribució.

Tot i que les aigües del riu continuen essent contaminades amb tota mena d’abocaments (fins i tot són freqüents abocadors situats directament sobre les ribes), el cert és que l’Ebre està menys contaminat que molts dels rius de l’Europa més industrial. Una prova d’això és la pervivència de les anomenades palometes (Ephoron virgo) i d’una interessant fauna d’invertebrats fluvials.

Les poblacions d’algunes aus aquàtiques (el bernat pescaire i, a l’hivern, el corb marí gros) són força importants. Així mateix, hi nidifiquen l’arpella, el milà negre i el repicatalons, també són presents la tortuga d’aigua ibèrica, i, possiblement, la llúdriga. La fauna piscícola és prou diversa i abundant.

Els projectes d’explotació turística del riu, basats en la potenciació de la navegació recreativa, poden produir alteracions del llit del riu. D’altra banda el pas d’embarcacions afectaria diverses espècies d’aus protegides, poc tolerants amb la freqüentació humana.