Resultats de la cerca

Ha estat identificada amb l’antiga capital del regne de Zimbàbue segles XI al XV, al qual succeí el regne de Monomotapa, que traslladà la capital a Khami, a l’oest Es tracta d’un conjunt de construccions amb blocs de granit, en gran part ben conservades, que consta de muralles, torres, edificis de culte, etc Els blocs de granit són superposats, sense ciment o calç Aquestes construccions que semblen datar dels segles IX-X la part més antiga, i dels segles XIV-XV la posterior constitueixen el vestigi més important de la civilització homònima, la qual…

Representen un estrat ètnic autòcton anterior a la penetració turca, el qual, a diferència dels altres grups irànics nòrdics bactrians, sogdians, tokharis, etc, no fou turquitzat Parlen diversos dialectes del persa Dominats pels turcs mongols segles XIV-XV, llur territori fou objecte de disputes entre perses i uzbeks segles XVI-XVII, i més tard segles XVIII-XIX entre l’Afganistan i els kanats de Bukhara i Kokand Amb l’annexió d’aquests kanats al domini rus 1868 i 1876, el territori restà dividit entre Rússia, que dominà tota la zona nord de l’Amudarja…

És esmentat ja el 922 l’església parroquial Sant Iscle, romànica, és obra dels segles XI-XII Són notables una sèrie de masies, algunes dels segles XIII al XVI

Al sector de ponent de la part baixa del turó hi ha les restes del monestir i de l'església de  Santa Maria de Vilanera , construïts a principis del segle XIV, i el mas Vilanera , construït als segles XVI-XVII i que ha sofert diverses transformacions Al segles XVIII-XIX fou unit a la torre de defensa de planta rectangular amb un nou cos que augmentava la superfície construïda del mas En 1999-2000 s’hi dugueren a terme unes primeres excavacions arqueològiques que documentaren diverses fases d’ocupació, des de l’edat del bronze fins a l’època moderna La superfície…

Comprenia els antics arxiprestats de Sogorb, Xèrica, Montant, Alpont, Xelva i Ademús, i s’estenia sobretot per l’actual regió de Sogorb Per les bandes del segle i de l’E es trobava retallat per la diòcesi de Tortosa i per l’enclavament valencià de Vilafermosa i altres parròquies situades prop del Millars Comprenia un total de 77 parròquies, totes de parla castellana El seu origen i els seus problemes inicials es deuen a la creació artificiosa de la diòcesi d’ Albarrasí el 1172 pel metropolità de Toledo, quan pretengué de restaurar en aquesta ciutat l’antic bisbat d’Arcàvica Poc després,…

Centre turístic És coronada pel gran castell, format en realitat per tres fortaleses el Château de Saint-Georges segle XII, construït per Enric II d’Anglaterra, el Château du Milieu amb el Pavillon de l’Horloge segles XI a XV i el Château de Coudray segles XII-XIII A la cruïlla anomenada Grand Carroi hi ha un bon nombre de cases dels segles XV i XVI Destaquen les esglésies de Saint-Mexme, amb nau del segle X i nàrtex del segle XI, i la de Saint-Maurice segle XII Fou habitada abans de la conquesta romana de la Gàllia Al segle V fou ocupada pels visigots, i posteriorment segle X…

D’origen monàstic segles V-VI, ocupava l’espai que restava entre les laudes i l’inici del treball Més tard segles XI-XII hom hi afegí l' Officium capituli , amb la lectura del martirologi Fou suprimida més tard pel concili II del Vaticà 1963

Coneguda arreu, esdevingué un costum generalitzat dels monjos cristians segles V-VI introduïda més tard a l’església llatina segles VI-VII com a ritu d’admissió del clergat, distint dels ordes menors, ha estat suprimida per la reforma del concili II del Vaticà

Segons algunes interpretacions, la trirrem significa un tipus de nau amb tres rengles de rems sobreposats, amb els remers disposats irregularment en sentit vertical o horitzontal d’altres, però, creuen que era una nau amb tres remers a cada banc, collocats en sentit decreixent vers l’interior del buc Una tradició atribueix els seus orígens als fenicis a Grècia fou utilitzada primer pels corintis i, posteriorment, pels de Corcira, els grecs de Sicília i els atenesos segle V aC

En realitat, les conflagracions foren dues, en la darrera de les quals és sabut que els espartans foren encoratjats a la lluita pel poeta Tirteu Hom parla també d’una tercera guerra messènica, esdevinguda vers el 464 aC amb motiu del terratrèmol que devastà la Lacònia i que empitjorà les relacions entre Atenes i Esparta