Resultats de la cerca

L’ADP fou liderada per Josep Ignasi Urenda i reuní sectors propers a la revista El Ciervo Alfons Carles Comín, Antoni Jutglar, Joan Gomis, Josep Antoni Gonzàlez Casanova La seva organització universitària fou la Nova Esquerra Universitària NEU Pasqual Maragall, Isidre Molas i en el món obrer aplegà joves, sobretot procedents d’organitzacions catòliques, com la Joventut Obrera Catòlica Es definí socialista i revolucionària i es proposà conciliar marxisme i cristianisme Fou influenciada pel socialisme d’esquerra francès i pels moviments revolucionaris de Cuba i Algèria El 1961 la…

S'hi reuniren 38 delegats d’11 països Bé que hi hagué unanimitat en la condemna de la guerra i de la política d’Unió Sagrada, dues estratègies s’enfrontaren L’esquerra, agrupada entorn de Lenin, proposà de transformar la guerra imperialista en guerra civil revolucionària, però la majoria s’inclinà per la reconstrucció de la Internacional Socialista, desgavellada per la guerra, que permetés d’intentar una mediació que, de fet, fracassà Ambdues estratègies tornaren a enfrontar-se en la segona conferència, que tingué lloc a Kienthal, prop de Berna, per l’abril del 1916

El seu naixement fou precedit per dues coalicions una coalició del mateix nom BEAN en les eleccions legislatives de 1979 en la qual també participà el Partit Socialista d’Alliberament Nacional i el Bloc d’Esquerra Catalana formada pel BCT i independents en les eleccions municipals del mateix any L’endemà de les eleccions la coalició es dissolgué i el BEAN esdevingué un partit Després de propugnar l’abstenció davant l’Estatut de 1979 pel fet de considerar-lo insuficient, intentà concórrer a les eleccions autonòmiques de 1980 amb Nacionalistes d’Esquerra, però finalment ho féu en…

La seva creació fou resultat d’una temptativa frustrada de crear una candidatura d’esquerra no socialista a Manresa Esquerra Nacionalista de Manresa per a les eleccions municipals d’aquell any Finalment el PSUC hi concorregué dins les llistes d’Iniciativa per Catalunya

Es materialitzà per primera vegada pel juliol del 1934, amb l’aliança del partit comunista i del partit socialista francès SFIO Consagrat pel setè congrés de la Internacional Comunista juliol-agost del 1935 com a exponent de la tàctica del moviment comunista mundial, el front popular prengué formes diverses segons els estats, si bé a Europa es manifestà, sobretot, en pactes electorals, que triomfaren a Espanya febrer del 1936 i a França comunistes, socialistes, radicals i altres pel maig del 1936 A l’Estat espanyol hom en troba els orígens en la resistència, per part de les organitzacions…

Sabater, fou secretari de La Igualdad 1918-19 i després de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble 1920-21 A partir del 1925 formà part del comitè executiu de la Unió General de Treballadors de Balears, excepte en 1929-30, que residí a Barcelona Es mantingué sempre fidel al PSOE i des del febrer del 1931 fins al juliol del 1936 fou director d' El Obrero Balear

Es definí com un front revolucionari d’alliberament nacional i tingué com a objectius la reunificació dels Països Catalans, la independència i el socialisme Comptà amb el suport de diversos collectius nacionalistes radicals, tingué assemblees locals a les comarques de Catalunya i del País Valencià i fou present a les illes Balears i la Catalunya del Nord Dirigents Josep Guia, Carles Castellanos, Josep M Cervelló, Ermen Llobet i Jordi Moners Foren organitzacions properes DonesIndependentistes, Grups de Defensa dela Llengua, Assemblea d’Estudiants Independentistes d’Universitat, Taula…

Adherit a la Primera Internacional, fou membre del comitè central de la Comuna de París Exiliat a Suïssa, en tornar a França dirigí la “Revue Socialiste” 1180-93 i publicà Socialisme intégral 1891, on defensà un socialisme humanista

Sastre d’ofici i autodidacte, fou el primer teòric alemany del comunisme Fracassada la insurrecció de Louis-Auguste Blanqui , en la qual participà 1839, es refugià a Suïssa, on organitzà el Bund der Gerechten ‘Lliga dels Justos’ Posteriorment anà a Londres 1844, d’on marxà a Nova York després d’haver romput amb Marx Allí fundà 1852 l’organització Arbeiterbund ‘Lliga dels Treballadors’ i publicà la revista Republik der Arbeiter Exposà les seves idees en diferents publicacions, però sobretot en tres obres fonamentals Die Menschheit wie sie ist und sein sollte ‘La humanitat tal com…

Principal dirigent del Sindicat Metallúrgic Balear a la Segona República, aglutinà els partidaris de Largo Caballero a Mallorca President de la UGT de les Balears des del 1933, bé que volgué apropar-se a comunistes i anarcosindicalistes, després dels fets d’Octubre del 1934 fou marginat