Resultats de la cerca
Es mostren 348 resultats
turó
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels mustèlids, d’una longitud total de fins a 60 cm i d’un pes de fins a 1 kg.
De color clar, amb les parts inferiors fosques i el pelatge espès, és d’hàbits nocturns i habita, solitari o en grups formats per la mare i les cries, en els caus que excava, per tot Europa, llevat d’algunes illes Hom l’anomena també turó europeu o turó comú , i sembla que a partir d’aquest animal hom obtingué la fura
símfits
Entomologia
Subordre d’himenòpters constituït per insectes que, a diferència dels apòcrits, no presenten cintura entre el tòrax i l’abdomen i tampoc no formen societats ni tenen especialització parasitària.
puma
Cap de puma
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer del subordre dels fissípedes
, de la família dels fèlids, de mida grossa, amb pelatge espès, curt i sedós, de color lleonat per sobre i més clar per sota.
Els joves presenten taques més fosques i la cua anellada, però aquestes taques desapareixen a mesura que l’animal creix Les femelles no crien fins els tres anys i la gestació dura de 90 a 96 dies Es reprodueixen cada tres o quatre anys Són de règim carnívor, bé que no menyspreen el peix En general fan vida nocturna Habiten en zones muntanyoses del continent americà
tefrítids
Entomologia
Família d’insectes dípters fitòfags del subordre dels braquícers, que comprèn diverses espècies de mosques que són plagues dels conreus, com la mosca de la fruita o de l’olivera.
monstre de Gila
Monstre de Gila
© Fototeca.cat - Corel
Herpetologia
Rèptil escatós del subordre dels saures
, de la família dels helodermàtids, que ateny 60 cm, té formes arrodonides i és de color negre amb taques de color de taronja groguenc.
Constitueix, juntament amb l’espècie Hhorridum , l’únic gènere de saures verinosos S'alimenta d’ous de rèptils i ocells i de petits rèptils És de costums nocturns i a l’època de màxima calor cau en letargia Habita a les zones àrides de vegetació xeròfila d’Arizona, Utah i Nou Mèxic
lorisoïdeus
Mastologia
Infraordre de mamífers primats del subordre dels lemuriformes que atenyen entre 15 i 40 cm, amb el pelatge espès i llanós i els ulls molt grossos i dirigits cap endavant.
Tenen 36 dents, distribuïdes en dues incisives, un ullal, tres premolars i tres molars en cada semimandíbula Són arborícoles i de costums nocturns Comprèn una sola família, la dels lorísids , dividida en dues subfamílies, els lorisins i els galagins Els lorisins asiàtics i africans inclouen els loris i els pottos , i els galagins inclouen els galagos
huemul
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels cèrvids, d’1-1,5 m de longitud i una alçada a la creu de 0,7-1,2 m.
Té el musell allargat amb l’extrem nu, els ulls petits i la cornamenta poc desenvolupada Habita a la regió andina de l’Equador, el Perú i Bolívia i al nord de Xile, entre 3 000-5 000 m d’altitud
escinc
Herpetologia
Rèptil de l’ordre dels escatosos, subordre dels saures, de la família dels escíncids, de cos fusiforme d’uns 15 cm i potes curtes de cinc dits acabats en ungla.
Viu als deserts d’Àfrica i rep també el nom de peix d’arena
dolicosaure
Paleontologia
Nom donat a uns rèptils escatosos del grup dels anguimorfes, del subordre dels saures, caracteritzats pel cos serpentiforme amb el coll molt llarg i les potes curtes, com els llangardaixos.
Menaven una vida amfíbia, i visqueren durant el Cretaci
odontocets
Mastologia
Subordre de mamífers de l’ordre dels cetacis que es caracteritzen, en oposició als misticets, per la possessió de dents en els adults i per la presència d’un sol espiracle.
Hom inclou en aquest grup els dofins, l’orca, les marsopes, el narval, el catxalot, les balenes amb bec, etc