Resultats de la cerca
Es mostren 1830 resultats
Tatiana Sisquella i Cabañate

Tatiana Sisquella i Cabañate
© Catalunya Ràdio
Periodisme
Periodista.
Llicenciada a la Universitat Autònoma de Barcelona, en 2000-04 formà part de l’equip de diversos programes de Barça TV Obtingué una gran popularitat a la ràdio, especialment a l’emissora RAC1 amb els programes Minoria absoluta , La segona hora i Via lliure , i, des del 2010, a Catalunya Ràdio com a presentadora del magazín de tarda La tribu de Catalunya Ràdio , que el 2013 rebé el premi al millor programa radiofònic de Ràdio Associació de Catalunya Compaginà aquesta activitat amb programes de televisió a Televisió de Catalunya Sexes en guerra , Passat particular , etc i a …
Romà Jori i Llobet
Pintura
Periodisme
Periodista i pintor.
Dirigí el diari gironí La Lucha 1903-05 A partir del 1907 fou redactor de La Publicidad posteriorment n’esdevingué director, creà l’edició bilingüe de la tarda 1919 i durant la Primera Guerra Mundial n’impulsà la campanya aliadòfila També dirigí Vell i Nou i collaborà a L’Esquella de la Torratxa , La Avanzada , El Liberal , Iberia i Revista de l’Escola de Decoració Es destacà per les campanyes a favor de la Solidaritat Catalana i dels aliats Exercí també com a crític d’art Fou secretari de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i fou condecorat pel mariscal Joffre…
kritosaure
Paleontologia
Gènere de dinosaures hadrosaurids saurolofins que visqué al Campanià Tardà de l’Amèrica del Nord meridional (Nou Mèxic, EUA, i Coahuila, al N de Mèxic).
L’espècie tipus, Kritosaurus navajovius no ha preservat la regió del crani on normalment es troben les crestes en els hadrosaurids No obstant això, una segona espècie, Kritosaurus horneri , tenia l’os nasal replegat posteriorment formant una petita cresta per sobre del crani al nivell de les òrbites
Sant Miquel de la Vall

Vista del poble de Sant Miquel de la Vall
© Xevi Varela
Poble
Poble (845 m alt.) del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del d’Aransís (del qual fou cap durant uns quants anys).
És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, davant el Montsec Dins la seva demarcació i a poca distància hi ha el poble de Sant Martí de Barcedana La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel La senyoria era del priorat de Meià En el municipi hi ha un poblat medieval fortificat segles XI-XII, prototip d’establiment rural de l’època Hi destaquen un castell de planta triangular i de torre central cilíndrica, un barri de cases d’una sola planta situades en terrasses successives sota el castell, i un temple romànic tardà d’una nau amb absis…
Leone Sinigaglia
Música
Compositor italià.
Format al Liceo Musicale de Torí amb G Bolzoni, es traslladà a Viena 1893, on estudià amb E Mandyczewski Fou amic personal d’importants figures musicals, com J Brahms, G Mahler i, sobretot, A Dvorák, de qui fou deixeble Fou precisament Dvorák qui despertà el seu interès pel cant popular Recollí més de 500 cançons de la zona del Piemont El seu catàleg és ampli i el seu llenguatge musical s’insereix plenament en l’estètica del Romanticisme tardà, amb grans influències de la música de Brahms i Dvorák Especialment l’ús que feu del cant popular en la música simfònica el situà en un estil molt…
tardor

Fulles seques a la tardor
© C.I.C - Moià
Estació
de l’any, entre l’estiu i l’hivern, que, a l’hemisferi nord, va del 21-24 de setembre (equinocci de tardor) al 20-23 de desembre (solstici d’hivern), i, a l’hemisferi sud, del 21-24 de març al 20-23 de juny.
L'inici de la tardor es correspon amb la posició de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol en la qual el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al sud Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, moment de l'any que rep el nom d'equinocci de tardor És també en aquest moment que, a l'hemisferi sud, s'inicia la primavera En aquesta època de l'any el dia s'escurça A les latituds de la península Ibèrica, el Sol surt més tard que el dia anterior i a la tarda es pon abans, moment en què és més visible…
Catalunya celebra l’11 de Setembre
Les institucions i els ciutadans de Catalunya celebren el seu Dia Nacional, l' Onze de Setembre , aquest any marcat per l’empresonament i l’exili dels membres del govern de la Generalitat, d’activistes i de diputats independentistes A l’ofrena floral al monument de Rafael de Casanova, presidida pel president Quim Torra, hi assisteixen representants de les principals institucions i dels partits polítics, llevat de la CUP, el PP i Ciutadans Aquest partit convoca un acte a la plaça del Rei de Barcelona per denunciar l’exclusió de què, segons ells, són objecte els unionistes per part del govern…
Sant Laurènç de Puèg-laurènç
L’església parroquial de Sant Laurènç és una mica apartada, vers el S, del nucli principal del poble de Puèg-laurènç, al SE del turó del castell Aquesta església fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà, per donació del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú Ja era de Cuixà l’any 958, en què en un precepte el rei Lotari confirmà les possessions de l’abadia La subjecció a aquest monestir del Conflent es referma en la butlla que el papa Sergi IV atorgà a Cuixà l’any 1011 a precs de l’abat Oliba La parròquia de Puèg-laurènç depengué de Cuixà fins a la fi de l’antic règim, malgrat la…
Sant Vicenç de Bajoles, antiga comanda hospitalera (Perpinyà)
Art romànic
L’església de Sant Vicenç de Bajoles, documentada des de l’any 1089 i seu d’una comanda hospitalera, subsisteix encara entre Perpinyà i Castellrosselló, prop del mas anomenat Anglada o Mas Blanc L’actual edifici rectangular de l’església és tardà i poc característic El lloc ja pertanyia a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem l’any 1172 El seu primer comanador, Arnau d’Alverí, és conegut a partir del 1211 A la casa de Bajoles residien un prior i diversos frares, mentre que els cavallers de l’orde tenien la seva residència a Perpinyà Fou la principal casa hospitalera del Rosselló, i…
Charles Collet
Escultura
Escultor suís.
Format a Ginebra 1918-23 El 1923, a Barcelona, treballà al taller dels Corberó i amb l’orfebre Ramon Sunyer Es presentà el 1928 en una collectiva de les galeries Dalmau El 1929 esdevingué professor de l’Escola Massana Durant la guerra civil de 1936-39 tornà a Suïssa, i el 1947 fou un dels fundadors del Cercle Maillol Ha exposat a Barcelona, Ginebra, Milà, Zuric, Palma, Lucerna, etc, i ha participat en tots els Salons de Maig de Barcelona 1957-66 Participà del Noucentisme tardà i evolucionà cap a formes més estilitzades i esquemàtiques, de superfícies rugoses i estructura angulosa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina