Resultats de la cerca
Es mostren 560 resultats
centre d’art
Art
Institució cultural dedicada a la producció i difusió de la creació artística contemporània.
A diferència d’un museu, la seva funció principal no és generar una collecció ni patrimonialitzar la contemporaneïtat, sinó promoure activitats públiques al seu entorn Les activitats principals que s’atribueixen al centre d’art són les exposicions, però al mateix temps la majoria de centres promouen altres línies com ara el suport a la producció, la recerca, la formació, la documentació de les pràctiques artístiques des de l’actualitat mateixa i a partir dels agents actius de la creació, la crítica, l’educació o la investigació El model pren com a referència les Kunsthalle del nord d’Europa…
Santa Maria del Vinyet (Sitges)
Art romànic
Aquesta església existia al segle XI, certament, com ho confirma un document del batlle de l’Església de Barcelona a Avinyonet del Penedès, Oliba Guillem, datat al final del segle XI o al començament del segle XII, on d’una manera explícita s’esmenta l’església de Santa Maria de Sitges, que correspon a l’actual Santa Maria de Vinyet Torna a ser mencionada el 1174 Possiblement fou l’església parroquial de Sitges fins que la substituí al segle XII o al principi del XIII la capella castellera de Santa Tecla L’església, avui santuari del Vinyet, ha estat reconstruïda en diverses…
Eduard Arranz i Bravo

Eduard Arranz i Bravo
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
El 1968 guanyà el premi de dibuix Ynglada-Guillot Per aquests anys s’agrupà amb Rafael Lozano i Bartolozzi , Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol , la qual cosa comportà un important canvi d’orientació en la seva obra, que s’apropà al pop-art Després de la dissolució del grup 1970, continuà collaborant amb Bartolozzi Ambdós treballaren i exposaren junts fins el 1982, si bé l’obra de cadascú conservà el seu caràcter Arranz i Bravo feu una pintura protagonitzada per figures humanes que, bé que turmentades, prenen darrerament caràcters més personalitzats També realitzà escultures…
William Byrd
Música
Compositor anglès.
Vida Visqué a Anglaterra a cavall entre els regnats d’Isabel I i Jaume I La millor descripció del que Byrd representà per als músics britànics és la d’un contemporani que parla d’ell com a " Brittanicae musicae parens "pare de la música britànica El més probable és que nasqués a Lincoln, on aquest cognom és molt comú Els registres londinencs de mitjan segle XVI, on figuren diversos músics del mateix cognom, entre els quals hi ha Thomas Byrd possiblement el seu pare, reforcen, juntament amb altres testimonis, la idea d’una estada a Londres, que ja aleshores acollia la cort d’Eduard VI 1547-53…
riscle
Música
Nom donat a la peça prima de fusta que uneix la tapa i el fons de la caixa harmònica de diversos instruments de tecla o corda.
Hom empra en llur fabricació fustes com l’erable o el tiller
Santa Maria o catedral de Tarragona
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt que formen la catedral, el claustre i les dependències annexes ECSA - J Todó La catedral de Tarragona és l’edifici més notable de la ciutat, el qual destaca per la seva bellesa i magnificència Dedicada a Santa Maria, la catedral és situada a la part més alta del nucli urbà antic, al capdamunt del turó on s’assenta la ciutat, tot dominant-la El seu ampli recinte és delimitat pels carrers de les Coques, el de Sant Pau, la plaça de l’Ensenyança, el pla de Palau, el carrer del Claustre, el de les Escrivanies Velles i el pla de la Seu, on s’obre la majestuosa…
cantus firmus
Música
Expressió que designa, de manera general, una melodia preexistent que serveix de base per a una nova composició polifònica.
Aquesta melodia pot provenir del cant pla, d’una obra profana o d’un coral, o pot ser de tipus abstracte o soggetto cavato El cantus firmus acostuma a presentar-se amb valors comparativament més llargs i homogenis que els de la resta de veus i sol estar situat en la part més greu, encara que també pot estar en la veu superior i, en aquest cas, presentar un cert grau d’ornamentació o paràfrasi En l’estudi del contrapunt també es designa com a cantus firmus una melodia que s’adapti a les condicions esmentades tot i no ser preexistent o no pertànyer a alguna de les tradicions habituals La…
Salvador Fà i Llimiana
Dansa i ball
Coreògraf i director de dansa.
El 1943 ingressà a l’Esbart Dansaire de Tarragona Tingué com a mestres Màrius Blanch, director de l’Esbart Sabadell Dansaire, Manel Comas, director de l’Esbart Verdaguer, Juan José Linares Martiáñez en la dansa internacional i Domènec Aleu, mestre de dansa a Tarragona El 1943 debutà com a director de dansa al Grup de Valls Seguiren l’Esbart Dansaire de Tarragona 1956-67, l’Esbart Dansaire de Vilabella 1968-72, el Grup de Danses de l’Aleixar 1970-78 i altres esbarts de les comarques tarragonines, entre els quals, novament, l’Esbart Dansaire de Tarragona des del 2007 Com a coreògraf s’inicià el…
l’Ascensió
Elevació corporal de Jesús al cel, des de la muntanya de les Oliveres, quaranta dies després de la resurrecció.
La narració d’aquesta ascensió sensible, lligada al temps i a l’espai, només es troba en l’evangelista Lluc Evangeli i Fets dels Apòstols Els altres escrits del Nou Testament parlen només de la resurrecció i l’exaltació de Crist a la dreta del Pare, fet que representa el nucli mateix de la predicació apostòlica amb la paraula ascensió i expressions semblants volen enunciar, més que no pas el fet sensible narrat per Lluc, una veritat de fe, la qual no pot ésser situada en el món de l’experiència concreta és a dir, que Jesús per la resurrecció entra corporalment en una altra forma d’…
Louis Couperin
Música
Compositor, violista de gamba i organista francès, membre d’una llarga dinastia de músics (Couperin).
Fou fill de Charles Couperin —organista a la localitat de Chaumes-en-Brie—, de qui probablement rebé la seva formació musical bàsica Cap a l’any 1650, ell i els seus germans Charles i François el Vell oferiren una serenata a Jacques Champion de Chambonnières Amb la protecció de Chambonnières, cap al 1651 tots tres s’installaren a París Louis ocupà el càrrec d’organista a la parròquia de Saint-Gervais 1653 i el 1656 fou nomenat gambista del rei Quan li fou oferta la plaça de Chambonnières, bé per incapacitat o bé pel poc interès d’aquest clavecinista per a continuar les seves tasques, Couperin…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina