Resultats de la cerca
Es mostren 3976 resultats
algidesa
Patologia humana
Estat patològic caracteritzat per un refredament del cos amb sensació de fred intens i tendència al col·lapse.
Generalment, la temperatura central no participa en el descens acusat de la temperatura perifèrica, típica d’aquest procés S'observa en estats infecciosos greus
bel·licisme
Tendència a resoldre per mitjà de la guerra o de la violència els conflictes internacionals, polítics, etc.
gregari | gregària
Biologia
Dit dels éssers vius que tenen tendència a associar-se amb altres individus de la mateixa espècie.
cinetropisme
Biologia
Tendència manifestada per certs organismes vivents a desplaçar-se i a seguir objectes o éssers en moviment.
litopó
Pintura
Pigment blanc, format per sulfur de zinc i sulfat de bari en proporcions aproximadament equimoleculars, que hom obté per precipitació simultània dels dos components, per mitjà de la reacció ZnSO4 + BaS → ZnS + BaSO4
.
D’un gran poder cobrent, és molt emprat en pintura industrial Per tal d’evitar la seva tendència a l’ennegriment, hom hi addiciona diòxid de titani o bé augmenta el contingut de sulfat de zinc
Simó Escobedo i Bach
Pintura
Pintor.
Format a Llotja De tendència realista, presentà a l’Exposición Nacional de Madrid 1864 l’oli Una cita A l’Exposició de Belles Arts de Barcelona 1866 presentà La gelosia Acadèmia de Belles Arts de Barcelona
Antoni Ramon González i López
Escultura
Escultor, resident a Barcelona des de nen.
Deixeble de Miquel Soldevila i de Josep Llimona Soci fundador del Saló de Montjuïc Conreà l’escultura monumental i funerària De la seva obra sobresurt Donzella enamorada 1934 Seguí la tendència mediterranista Solia signar Antoni Ramon
Yan Yuan
Filosofia
Filòsof xinès.
Accentuà la tendència pràctica del confucianisme del seu temps subratllant la importància de les “sis arts” i l’exercici físic i militar i menyspreant les qüestions llibresques Li Gong, el seu deixeble, en continuà les idees
esquerra
Política
Sector d’una assemblea política situat a l’esquerra del president i format tradicionalment pels representants dels partits progressistes.
El terme nasqué a França a l’època de la restauració monàrquica 1814 i designava els partidaris del poder popular Actualment, i en forma generalitzada, hom l’aplica a aquella política, ideologia o partit de tendència progressista