Resultats de la cerca

A la part anterior presenta una massa citoplasmàtica en forma de campana, recoberta d’una sèrie de glòbuls glutinosos que s’adhereixen fortament a les preses i que és unida a la capa basal per dos filaments que travessen l’epidermis Un dels filaments és citoplasmàtic, espiralat i contràctil, i l’altre és rectilini i representa el nucli estirat En els colloblasts madurs manca el nucli i solament resta el filament contràctil

Tocà l’oboè en l’Orquestra Nacional Juvenil i estudià composició amb J Tavener La seva obra cerca fonts en la música popular de diferents països Hi és important la influència del piobaireachd , o pibroch , escocès, música per a bagpipe típica de les terres altes d’Escòcia, present en Sketches from a Bagpiper’s Album 1984 També s’ha inspirat en aspectes sonors i declamatoris de l’òpera xinesa, com en A Night at the Chinese Opera 1987 Així mateix, s’hi poden trobar diversos models musicals occidentals, com en Scipio’s Dream 1991 -inspirada en Il sogno di Scipione , de WA Mozart- i en el quintet…

Rebé del seu pare les primeres nocions de música Després ingressà al Gymnasium de Praga i continuà els estudis musicals pel seu compte violoncel, orgue i teoria Fou mestre d’escola a Mníšek 1786-88 i tot seguit es feu càrrec de la capella de Rožmitál, on fou kantor des del 1788 fins al 1815, que se suïcidà La seva considerable obra és una mostra típica de la darreria del segle XVIII, amb una clara deriva cap a l’estil mozartià És considerat un dels compositors més representatius de la música bohèmia Són molt conegudes les seves peces i els cants de Nadal, amb una notable presència d’elements…

Amb tota seguretat es formà musicalment a la seva ciutat natal Cursà estudis eclesiàstics i s’ordenà de sacerdot El 1585 fou nomenat organista major de la catedral d’Osca, càrrec que conservà fins que, el 1603, passà a ocupar el d’organista de la catedral de Saragossa Fou essencialment un compositor de música religiosa La major part de la seva producció estigué dedicada a l’orgue, encara que també cultivà la polifonia Tot i rebre una formació musical molt típica del segle XVI, la seva obra s’orientà vers els nous models estètics del Barroc Fou molt hàbil en el treball de les dissonàncies o…

La mixomatosi és típica dels conills, entre els quals causa una gran mortaldat La propagació de la malaltia és per contagi directe o per un mosquit La incubació és de 3 a 5 dies, i les principals manifestacions clíniques són edema palpebral, adenopatia, laxitud a les orelles, edema al cap al qual dóna un aspecte lleoní, edema general amb nòduls a la regió genital, aprimament ràpid i mort al cap de pocs dies El virus fou aïllat el 1898 per Sanarelli a Montevideo L’any 1950 hom l’introduí a Austràlia per tal de controlar l’enorme quantitat de conills hom aconseguí la mort del 99% de la població…

Quan es refreda, origina roques de textura vítria o porfírica La temperatura de la lava depèn del contingut de gasos i de llur composició, però generalment oscilla entre 600°C i 1100°C Les laves àcides , riques en sílice, són més viscoses que les laves bàsiques Quan el corrent de lava es refreda, s’originen tipus morfològics contrastats la lava fluida dóna lloc a amuntegaments caòtics de blocs irregulars, que constitueixen l’anomenada lava de blocs , els aas hawaians o l’ apalhraun islandès la lava viscosa, que es desplaça lentament, dóna lloc a formes rugoses, en forma de cordes, que…

Excavat per H RHall i L Woolley, hi fou trobada una típica ceràmica feta a mà decorada amb dibuixos simples pintats amb un pigment negre El seu posterior descobriment en altres jaciments, sobretot del S de Mesopotàmia Èridu, Ur, Qal’at Ḥaǧǧi Muhammad, etc, féu que hom donés el nom d’al-'Ubaid no solament a aquesta ceràmica, sinó també a la cultura de la qual formava part ~4300-3500 aC Malgrat que durant aquest llarg període s’hi produïren una sèrie de canvis, hom pot citar, entre les seves principals característiques, l’ús de la ceràmica ja esmentada —la qual en els últims temps…

Psicològicament parlant, és un estat extraordinari de la consciència determinat pel sentiment i acompanyat d’embadaliment En la història de les religions l’èxtasi significa sovint la forma màxima d’unió amb el diví Són coneguts estats extàtics entre els berserkers , guerrers furibunds de la mitologia escandinava, les bacants i mènades dionisíaques, els dervixos del sufisme, els addictes a l’haixix en el món aràbic, els xamans entre els tungús i els ioguis de l’Índia Bé que Jesús i els seus deixebles no seguiren mai camins d’èxtasi, el cristianisme els féu seus ja des d’antic —sobretot a…

Amb una mateixa base farina, oli o mantega, ous, hom fa una gran varietat de coques, generalment ensucrades, com la coca bamba , la coca de pa o de forner sense ou, la coca d’aire grossa i estufada, típica de València, la coca fina amb aiguardent, i amb guarniment de fruita coca d’albercocs, de poma, de cireres , de confitura, d’ametlles i pinyons, etc Sovint hom confecciona també coques guarnint-les amb carn, peix, verdures o amb aquests ingredients barrejats, com la coca enramada botifarra, cansalada, pebrot i ceba, que rep també el nom genèric de coca amb recapte o coca amb passeres , o…

Deixeble de l’Accademia de Florència 1846 Començà fent pintura d’història Participà en els moviments independentistes de 1848-49, on s’afeccionà a la temàtica militar La battaglia di Magenta 1861, Galleria d’Arte Moderna, Florència L’amistat amb el pintor i conspirador Nino Costa i amb el crític Diego Martelli contribuïren a formar la seva personalitat, basada en l’estudi de la realitat, originat en el nacionalisme naturalista de Mazzini i concretat després en l’escola dels macchiaioli florentins, dels quals fou un dels principals integrants L’evolució de la seva pintura el portà, després del…