Resultats de la cerca
Es mostren 1305 resultats
permitivitat
Electrònica i informàtica
Constant que expressa la influència d’un medi isòtrop sobre les forces d’atracció o de repulsió entre cossos electritzats.
Cal distingir entre permitivitat absoluta i relativa La permitivitat absoluta és el quocient entre la inducció elèctrica o desplaçament D i la intensitat de camp elèctric E hom la representa per ε, o sia, ε = D/E La permitivitat del buit val ε 0 = 8,859 × 10 - 1 2 F/m La permitivitat relativa és la relació entre l’absoluta i la del buit, o sia ε=ε/ε 0 La permitivitat és anomenada també constant dielèctrica
admitància
Electrònica i informàtica
Inversa de la impedància, és a dir, relació entre la intensitat i la tensió en un corrent altern.
Mesura la facilitat amb què aquest corrent recorre un conductor o un circuit determinat, sota l’efecte de la fem aplicada Hom la simbolitza per Y i val Y = I/ V = 1 / Z = 1 / R + jX , on I és la intensitat, V la tensió, Z la impedància, R la resistència i X la reactància j és la unitat imaginària És anomenada també conductància aparent i com a unitat de mesura SI és emprat el siemens S
vampiressa
Cinematografia
Dona que sedueix els homes amb la seva fascinació eròtica.
El mot, calcat de l’anglès vamp abreujament de vampire , és aplicat particularment a les dones d’aquesta mena en el cinema en aquest cas hom usa indistintament el mot vamp La primera actriu que n'encarnà el tipus cinematogràfic fou Theda Bara La més famosa ha estat Greta Garbo, que transformà la crueltat en fredor i apassionament Val a dir que hi havia hagut un precedent en la dona vampiressa dels drames danesos Asta Nielsen
Joan Masot i Rodamilans
Història
Militar
Polític.
Ingressà a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga 1916, després d’haver residit set anys a l’Argentina Amic de Daniel Cardona i de MCarrrasco i Formiguera, s’afilià a Estat Català —decebut pel fracàs de l’Assemblea de Parlamentaris— i s’establí a París, de rellotger 1922 Fidel a Francesc Macià, el 1924 s’incorporà al moviment d’Estat Català Prestà una activa ajuda als exiliats de la guerra civil El 1945 fundà el casal de Catalunya de París, del qual fou també president Amb Lluís Esteve publicà el butlletí Estat Català 1955-59 El 1956 fou nomenat secretari delegat a l’exterior d’Estat Català…
Françoise Mallet-Joris
Literatura francesa
Nom amb què és coneguda l’escriptora francesa d’origen belga Françoise Lilar.
Es donà a conèixer amb una novella que causà commoció pel tema aleshores escandalós un amor lèsbic Le rempart des béguines 1952, a la qual seguiren La chambre rouge 1953, Les mensonges 1956, premi dels Llibreters 1957 i sobretot L’empire céleste 1958, premi Femina sobre els ambients literaris i artístics Posteriorment publicà Lettre à moi-même 1963, La maison de papier 1970, Le jeu du souterrain 1973, Allegra 1976, Dickie-Roi 1980, Un chagrin d’amour et d’ailleurs 1981, La tristesse du cerf-volant 1988, Adriana Sposa 1990, Divine 1991, Sept démons dans la ville 1999, l’autobiografia literària…
André Bazin
Cinematografia
Crític cinematogràfic francès, col·laborador de la revista Esprit
i fundador, amb Doniol-Valcroze, dels Cahiers du Cinéma
.
Pot ésser considerat el pare espiritual de la Nouvelle Vague Deixà una visió del cinema basada en l’idealisme bergsonià i marcada per una ètica personalista Inspirador de la teoria de la “posada en escena”, supera la casuística del “moment creador” Qu'est-ce que le cinéma és el recull dels seus articles més significatius
Pierre Gaveaux
Música
Cantant, compositor i editor francès.
Tenor a l’església de Sant Severí de Bordeus, renuncià a la carrera eclesiàstica i fou contractat com a tenor pel Teatre de Bordeus El 1789 anà a París i cantà amb la companyia del Théâtre Monsieur, companyia que el 1801 passà al Théâtre Feydeau Aconseguí un èxit remarcable, però la minva gradual de les seves facultats vocals l’obligà a abandonar els escenaris cap al 1812 A París també es dedicà a la composició Escriví diverses cançons patriòtiques franceses, una de les quals, Le réveil du peuple 1795, fou acollida amb gran entusiasme pel seu fervor revolucionari Sobresortí, però, en el camp…
Miguel Ángel Estrella
Música
Pianista argentí.
Estudià a Buenos Aires amb O Castronuovo, E Leuchter i C de Bronstein, i el 1965 viatjà a Londres i a París A la capital francesa fou alumne de N Boulanger, V Perlemuter, M Long i Y Loriod, i aviat començà una important carrera concertística d’àmbit internacional La seva preocupació per fer arribar la música al major nombre possible de gent el dugué a alternar les actuacions en grans sales amb els concerts que oferia als obrers, camperols i collectius menys afavorits Artista poc convencional, en un mateix concert podia interpretar peces de JS Bach o L van Beethoven combinades amb músiques…
Hervé Télémaque

Hervé Télémaque
© Pantalaskas
Pintura
Pintor haitià.
Representa la segona generació de l’art pop, o, millor, una tendència autònoma de l’art pop europeu respecte al mainstream nord-americà Partint de la mateixa tècnica, iconografia i retòrica del pop selecció, parcellació, separació del context, contacte d’imatges vàries arriba a resultats i crítiques sociopolítiques més incisives, més directes, com ho demostra, per exemple, la seva pintura Un dels 36 000 “marines” 1965
circuit ressonant
Electrònica i informàtica
Circuit format per una bobina d’inductància L,
un condensador de capacitat C
i una resistència R
, capaç d’entrar en ressonància a una freqüència determinada que depèn dels valors R, L, C
i del tipus de circuit.
En el cas d’un circuit sèrie , la freqüència de ressonància és donada per la fórmula de Thomson en aquesta freqüència la impedància és mínima hi ha ressonància de tensió En el cas d’un circuit parallel , anomenat també antiressonant, la freqüència de ressonància f 0 val exactament f 0 si L i C no tenen pèrdues, però és lleugerament diferent en cas contrari a la freqüència f 0 la impedància és màxima hi ha ressonància de corrent o antiressonància
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina