Resultats de la cerca

Situació Restes de la capçalera d’aquesta capella ara totalment en ruïnes ECSA - J Cruanyes i LI Claver Les ruïnes de l’església de Sant Andreu de l’Avellà són situades dalt d’un turó a l’esquerra del quilòmetre 5 de la carretera que de Guardiola mena a la Llacuna És molt visible pujant la carretera, d’on dista uns 100 m JCR-LICS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF841891 Història És poquíssima la documentació que parla concretament d’aquesta capella Només sabem que al començament del segle XIII en aquesta zona hi havia un mas anomenat d’Avellà, del qual tenien drets els Queralt, senyors de Font-…

Relació de guardonats Any Obra i autor 1981 Adéu, turons, adéu d’ Antoni-Lluc Ferrer 1982 Un febrer a la pell de Margarida Aritzeta 1983 País d’Itàlia de Vicenç Villatoro 1984 Els rius de Babilònia de Gabriel Janer i Manila 1985 La torre Bernadot d’ Antoni Turull 1986 Els hereus de la terra de Manuel Bofarull 1987 desert 1988 Les nits perfumades de Manuel Joan i Arinyó 1989 L’estuari de Miquel Bauçà 1990 Enterraments lleugers d’ Olga Xirinacs 1991 desert 1992 Mal camí i bon senyor de Pau Faner 1993 Màrmara de Maria de la Pau Janer 1994 Pel bell nord glaçat d’ Oriol Pi de Cabanyes 1995 De l’…

Forma part dels Premis Literaris de Girona Relació de guardonats Any Obra i autor 1986 L’esquelet de la balena , de David Cirici 1987 Dos cavalls , de Gemma Lienas 1988 La sal , de Josep Franco i Martínez 1989 La metamorfosi d’en Ricard , de Víctor Batallé i Serra 1990 Tampoc , d’Emili Castellanos i Miquel Colomer 1991 desert 1992 Quan venia l’esquadra , de Xesca Ensenyat 1993 Maleïts rosegadors , de Xavier Bertran 1994 El pont de Mahoma , de Pep Coll 1995 Somnien les flors del camp amb cossiols , de Vicent Pardo 1996 desert 1997 La flauta dels ocells grecs , de Jordi Coca 1998 Tots els…

La zona de les actuals comarques de la Segarra i l’Urgell era, als segles XI i XII, un espai de frontera entre cristians i musulmans, i no fou fins a la caiguda de Lleida i Tortosa a mitjan segle XII que aquests territoris es pogueren repoblar amb total seguretat La noblesa feudal cristiana comptà amb els ordes religiosos per al procés de repoblament d’aquestes zones insegures El mateix comte de Barcelona hi confià plenament Per tot això, no ens ha d’estranyar que en un espai molt concret de la Catalunya Nova es concentri el major nombre de monestirs del nou orde cistercenc de tot el país, en…

És una regió agrícola on predomina el bocage , amb conreu de vinya, horta i pomeres, i sobretot la ramaderia bestiar boví i porcí, especialitzada en productes lactis i embotits És l’antic país dels consorani , nom donat als habitants d’una de les ciutats del seu territori que integraven Bernat III de Comenge 1114-44 a favor del seu fill Roger I, iniciador de la branca vescomtal de Coserans El fill d’aquest, Roger II, es casà, la segona vegada amb Guillema, comtessa de Pallars entre el 1210 i el 1216, la qual li vengué el seu comtat 1229 per 15000 morabatins d’or, poc temps abans…

Situació Aspecte exterior d’aquesta església, molt transformada i ampliada posteriorment ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és adossada a la casa dels Móra, actual castell de Cabrera Les claus, les té el mossèn de Vallbona d’Anoia Mapa 35-15391 Situació 31TCF912968 FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Cabrera Inicialment, tingué funcions parroquials, les quals encara conserva en l’actualitat El terme de Cabrera es documenta a partir de l’any 995, quan Ansaló i la seva muller Fremina vengueren a Guiteza i a la seva muller Amalvua…

Aquest castell, avui desaparegut, es devia trobar al sud-est del terme municipal, al despoblat d’Anguera La primera notícia del lloc d’Anguera es troba en un document datat l’any 1076, en el qual consta que els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaren a Bonfill Oliba el seu alou situat al comtat de Barcelona, a l’extrem de la Marca, en un lloc solitari, al lloc anomenat Puig d’Anguera Aquest alou els havia pervingut del seu pare, ja difunt La majoria de les afrontacions citades en aquest document són purs topònims geogràfics i només hi apareixen dos…

L’artífex i la seva fortuna historiogràfica Aquest mestre, actiu durant els anys centrals del segle XIV a l’àrea de la Conca de Barberà, la Segarra, les Garrigues i l’Urgell i als encontorns de la ciutat de Lleida, s’identifica als contractes que va signar com “Guillem Seguer, pintor de Montblanc” És conegut per la historiografia d’ençà del 1878 Aquell any es va publicar la primera monografia sobre la catedral de Lleida deguda a Lluís Roca Florejachs, i Seguer hi figura entre els mestres d’obra del període trescentista La font d’on prové aquesta dada impedeix precisar els marges cronològics…

Situació Església tardana i molt transformada que té a la façana de ponent un rosetó del final del període romànic ECSA-X Solé L’església de Santa Maria és al petit nucli de població del Vilet, a l’extrem de ponent Mapa 33-15 389 Situació 31TCG391026 El poble del Vilet, a la riba esquerra del Riu Corb, és situat a 1, 5 km de Sant Martí de Maldà, al sud-est Un trencall que surt a mà dreta de la carretera L-201 hi porta També s’hi pot arribar des de Rocafort de Vallbona per un camí de terra XSB Història El lloc del Vilet, anomenat antigament Vilamanyanor o Vilamanyor , és esmentat…