Castell d’Anguera

Aquest castell, avui desaparegut, es devia trobar al sud-est del terme municipal, al despoblat d’Anguera. La primera notícia del lloc d’Anguera es troba en un document datat l’any 1076, en el qual consta que els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaren a Bonfill Oliba el seu alou situat al comtat de Barcelona, a l’extrem de la Marca, en un lloc solitari, al lloc anomenat Puig d’Anguera. Aquest alou els havia pervingut del seu pare, ja difunt. La majoria de les afrontacions citades en aquest document són purs topònims geogràfics i només hi apareixen dos termes repoblats: l’illa de Saüc, després dit Sarral, i el terme de Guerau Guitard, possiblement el de Vallespinosa. Els comtes només retingueren la meitat del delme, i el beneficiat de la donació tot seguit cedí a Bernat Guillem la tercera part d’Anguera, que havia de tenir per ell tal com ell el tenia pels seus senyors. Bonfill Oliba es retingué l’alou de Comabella, situat sobre Perafita. No es coneix la família d’aquest Bonfill Oliba, que tanta activitat tingué a la zona, car se’ls troba a Vilaperdius, al puig de Seguer. El llinatge Anguera ja és esmentat a partir del darrer quart del segle XII i qui sap si tenia alguna relació amb els primers repobladors de l’indret al segle XI. Així apareix un Pere d’Anguera, el qual en testar el 1172 disposà que fos enterrat en el monestir de Santes Creus, i a més féu un llegat a l’església de Sant Pere d’Anguera.

El 1251 el rei Jaume I cedí al monestir de Vallbona de les Monges el delme del blat que ell rebia de diverses viles, entre les quals la d’Anguera. El 1285 el rei Pere II donà Anguera, juntament amb altres llocs, al monestir de Santes Creus. Amb tot, els seus habitants intentaren en diverses ocasions de redimir-se i tornar a la corona, la qual cosa aconseguiren el 1363; s’incorporaren així, a la senyoria reial. Malgrat tot, al segle XVII Anguera era senyorejat de nou per l’abat de Santes Creus, mentre que la castlania estava en poder dels Biure.