Resultats de la cerca

Vida i obra De formació autodidàctica, el coneixement de Rainer Maria Rilke  de qui feu excellents versions i Carles Riba , als quals s’afegiren després Friedrich Hölderlin , Arthur Rimbaud  i William Shakespeare , determinà una sòlida vocació poètica, entesa en els termes de la poesia metafísica del Romanticisme alemany i del postsimbolisme el poeta ha de lliurar-se a l’emoció lírica, en la qual, pel llenguatge, esdevé present l’ésser Començà la seva producció amb Primer desenllaç 1937, en què un exacte sentit del poema, sorgit de la voluntària concentració de l’esperit en si mateix o en un…

Estudià cant a Munic, Leipzig i Milà Debutà el 1925 a Halle i un any després entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Brunsvic Establert posteriorment a Berlín, entre el 1929 i el 1944 formà part de la seva Staatsoper, on destacà en diversos papers, sobretot d’òperes de WA Mozart El 1931 debutà amb Die Fledermaus al Covent Garden de Londres i sis anys més tard interpretà el paper titular de Lohengrin al Festival de Bayreuth Després de la Segona Guerra Mundial actuà a l’Òpera de París com a Narraboth Salome A partir de llavors centrà la seva carrera a Alemanya, especialment a…

A Berlín fou deixeble de la soprano Lilli Lehmann i el 1913 debutà a la Deutsche Oper de la mateixa ciutat, on romangué durant deu anys El 1923 es presentà a la Metropolitan Opera House de Nova York interpretant el Walther de Tannhäuser , i posteriorment hi estrenà les versions americanes de Jen°ufa L Janácek i Die ägyptische Helena R Strauss, entre d’altres Entre el 1926 i el 1930 interpretà diversos personatges wagnerians al Covent Garden de Londres Fins el 1937, any de la seva retirada, aparegué assíduament a l’Òpera Bavaresa i a l’Òpera de Viena, a més d’altres teatres…

Collaborador de la premsa barcelonina i director de “La Noche” 1934 Fou deixeble del també autor i actor Conrad Colomer Actuà en la companyia d’Enric Borràs fins que el 1900 marxà a Amèrica del Sud En tornar a Barcelona 1913 triomfà en el gènere còmic al Parallel Josep Canals el contractà per codirigir, amb Pous i Pagès, la companyia del Romea Conreà la comèdia, el vodevil, la revista i el sainet arrevistat Alguns dels seus títols són les tres versions de Monterògraff 1914 —revista amb inclusió d’elements cinematogràfics—, La parallela 1916, A Montserrat 1925, Jazz-band 1927,…

Estudià al Conservatori de París amb P Rougnon, A Taudou, Bourgault-Docoudray i G Caussade Després de treballar com a violinista d’orquestra, feu el seu debut com a director al Théâtre des Arts el 1908 Entre les orquestres que dirigí cal esmentar la del Théatre des Champs Elysées 1913, l’Orquestra Pasdeloup 1928-32, l’Orquestra Nacional de la Radiodifusió Francesa, que fundà ell mateix el 1934, i la de l’Òpera de París 1945-50 Fou un fervent defensor de l’obra de C Debussy, del qual era amic íntim i sobre el qual escriví una monografia 1953 Com a compositor es caracteritzà per una acurada i…

En 1599-1600 i 1605-09 estudià amb G Gabrieli a Venècia Des del 1603 fou instrumentista de la capella reial de Cristià IV Entre el 1611 i el 1614 estigué al servei de la reina Anna a la cort anglesa i el 1618 obtingué el càrrec de director assistent de la capella danesa Pederson fou el compositor danès més important anterior a D Buxtehude Compongué trenta-un madrigals a cinc veus -compresos en dos llibres, publicats el 1608 i el 1611- en el modern estil italià posterior a L Marenzio La seva producció religiosa es limita a Pratum spirituale 1620, una collecció de música sacra que inclou …

Es formà als conservatoris de Marsella 1945-47 i París 1951-52, on estudià composició amb Darius Milhaud Treballà als estudis de música electrònica de l’ORTF El 1965 fundà les Nuits de la Fondation Maeght a Sant Pau de Vença, i n’assumí la direcció artística Organitzà també concerts i feu conferències i cursos arreu de França Moltes de les seves obres tenen més d’una versió, són mòbils i variables, com és el cas de Réseaux , per a arpa 1964, que existeix en dues versions més amb acompanyament el mateix passa amb algunes peces de cambra, com Espaces I-IV 1961-62, Phases 1965 o…

S’inicià en la música de molt jove, i a quinze anys enregistrà el seu primer disc, a Madrid Més tard formà el grup Harlem, amb Tomeu Penya, i junts feren versions dels Beatles Fou, però, en el grup Zebra i després a la Kevin Ayers Band 1981 on demostrà ser un gran guitarrista El 1982 creà la casa discogràfica Blau i enregistrà el seu primer disc en solitari, titulat Joana Lluna Del rock passà a ritmes més calents als quals incorporà elements del jazz i s’aficionà a la guitarra acústica El 1989 abandonà Blau, muntà un estudi de gravació i la discogràfica Swingmedia i se centrà en la producció…

En un principi es basà en el repertori madrigalesc, però ben aviat es convertí en una formació de referència per al repertori suec contemporani Autors com SE Bäck, L Edlund o I Lidholm han escrit obres per a aquesta formació, que ha participat en enregistraments diversos i sota les millors batutes, especialment de C Abbado, R Muti, J Levine i N Harnoncourt, a més del mateix E Ericson Els seus components s’han especialitzat en el repertori barroc, amb memorables versions dels oratoris i les passions de JS Bach, enregistrades fonogràficament, a més d’obres del repertori clàssic de…

Les evolucions, molt simples, eren acompanyades d’una melodia reiteradament exposada per un violí, i ritmades, a més, amb un bombo El parlament consistia en les queixes d’uns vells al batlle i al rector perquè, casats amb dones joves, balafiadores i frívoles, el bon ordre de la casa, l’economia dels marits i llur atenció personal n'eren perjudicats Com en la major part dels balls populars de la Catalunya Nova, els trets de gràcia i cortesia n'eren absents tots els papers, també els femenins, eren assumits per homes de la confraria, disfressats i alcofollats fins a la cosa grotesca i també el…