Resultats de la cerca

Segurament es formà a la seva ciutat natal amb Joachim a Burck Fou cantor a la capella ducal de Weimar des del 1567 fins al 1571, i a la capella de la cort bavaresa de Munic fins el 1573, on fou deixeble de Roland de Lassus El 1577 es trobava al servei de la família Fugger a Augsburg Del 1578 al 1608 ocupà diversos llocs a la capella del marcgravi de Brandenburg-Ansbach a Königsberg, i arribà a ser mestre de capella de la cort prussiana A partir del 1608 desenvolupà la mateixa funció a la capella del príncep elector a Berlín Fou un dels compositors protestants més importants del seu temps La…

Sovint se l’ha confós amb altres compositors amb el mateix nom i amb Lupus Hellinck Es formà com a nen cantor a la catedral de Notre-Dame de Cambrai entre el 1514 i el 1522 A partir d’aquesta data ingressà a la Universitat de Lovaina com a estudiant de filosofia L’any 1526 obtingué una plaça com a vicari de la catedral de Cambrai La resta de la seva vida es mantingué vinculat a la catedral d’aquesta ciutat, i arribà a ocupar-ne els càrrecs de sotsdiaca i director de l’escolania La seva obra inclou dues misses, quaranta motets, la major part a cinc o sis veus, i prop de trenta…

Segurament es formà en l’àmbit de la cort francesa i, més tard, al nord d’Itàlia En algun moment entrà al servei dels Mèdici a Florència, més concretament al del futur papa Lleó X L’any 1513 escriví el motet Gaude Felix Florentia dedicat a l’elecció de Lleó com a papa Cap al 1520 està documentat com a cantor i compositor a la capella papal de Roma, on segurament restà almenys fins el 1522, any en què apareix relacionat amb el duc de Màntua Durant la seva estada a Roma la seva obra fou molt apreciada Pertangué a la generació de compositors posterior a Josquin Des Prés, i el seu estil es deixà…

Vida Al principi de la seva carrera ocupà el lloc de mestre de capella de la collegiata d’Alcanyís Aragó i posteriorment fou organista de la catedral de València en substitució de Vicente Rodríguez, càrrec que ocupà des del 1762 fins a la seva mort Fou també catedràtic de cant pla al seminari de València La seva música fou molt influïda per l’estil de J Haydn Tanmateix, algunes de les seves obres suggereixen encara una manifestació tardana de l’estil barroc De la seva obra destaquen dues sonates, una en mi menor i l’altra en fa major, que el converteixen en un dels primers compositors de l’…

Apareix documentat per primera vegada l’any 1610 com a mestre de capella de la seu d’Oriola El 1618 passà a ocupar el mateix càrrec a la seu metropolitana de València, com a successor de JB Comes, i dos anys després, al Collegi del Patriarca de l’esmentada ciutat El 1621 consta novament al capdavant de la capella de la seu metropolitana El 18 de setembre de 1632 fou elegit per a dirigir la capella de Conca, des d’on, el 1634, passà al monestir de La Encarnación de Madrid Finalment, l’1 de juliol de 1645, assolí el lloc de mestre de capella de la catedral de Toledo Com a compositor gaudí de…

J Dunstable O Rosa bella , final © Fototecacat/ Jesús Alises En aquesta època, el contratenor es considerà un complement de l’estructura intervàllica bàsica representada per la parella de veus ja existents el tenor ‘el que sustenta’ i el superius o discantus la part més aguda La part del contratenor es podia afegir, fins i tot, posteriorment D’altra banda, el contratenor no implica, inicialment, una posició fixa o una tessitura determinada, tot i que, de manera convencional, es pot dir que ocupa una posició intermèdia entre el superius i el tenor Amb aquest últim comparteix el mateix àmbit i…

Consisteix en un desplaçament de notes i silencis que fa que unes veus cantin quan les altres tenen pausa amb una alternança ràpida

Derivada de la frottola i de l' strambotto , volia ésser popular, com a oposició al madrigal Originàriament tingué tres veus de ritme igual

Hom coneix poques dades seves Deixà un Regina coeli laetare a nou veus amb ministrers, i la composició polifònica Manete in dilectione mea

Fou organista de l’església parroquial de Camprodon Se'n conserven una missa per a dues veus i violins i dos credos polifònics