Resultats de la cerca
Es mostren 1069 resultats
Institut Obrer de Segona Ensenyança
Història
Institució d’ensenyament secundari vigent a la II República Espanyola entre els anys 1936 a 1939.
Fou creat per decret el 23 de desembre de l’any 1936 pel govern presidit per Manuel Azaña, amb l’objectiu de formar obrers amb aptituds per a l’estudi però que havien superat l’edat escolar Els estudis eren finançats amb un sistema de beques que tenia en compte el sou anterior i les persones a càrrec de l’estudiant Mitjançant cursos intensius de dos anys de durada que suplien els set del batxillerat normal, hom pretenia la creació de quadres afins al govern republicà Foren successivament oberts Instituts Obrers a Valencia – el més important -, Sabadell, Barcelona i Madrid Un cinquè institut a…
Auna
Antic operador global de telecomunicacions de l’Estat espanyol, vigent entre el 1997 i el 2005.
Fou creat el 1997 a partir de la compra per un consorci d’empreses de l’operador Retevisión , a causa del procés de privatització a què fou sotmès pel govern de l’Estat espanyol 1996 Inicià les activitats l’any següent i les empreses accionistes del grup obtingueren llicències d’operadors de telecomunicacions per cable en diverses demarcacions estatals, i crearen diferents marques comercials per a aquests serveis, com ara Menta a Catalunya o Madritel a Madrid, a més de la marca Amena A partir del gener del 2003 el grup començà a operar exclusivament amb dues marques Auna per a les…
Plan de desarrollo económico y social
Economia
Instrument de planificació, de caràcter indicatiu, vigent a l’Estat espanyol des del 1964 al 1976.
Els diversos plans de periodicitat quadriennal fixaren objectius de tipus global per a l’assoliment dels quals hom dictà actuacions vinculants per al sector públic i normes orientatives per a la iniciativa privada Els objectius del primer pla 1964-67 foren àmpliament superats, més per l’empenta interna de la pròpia activitat econòmica que per una superació dels incentius que oferia el pla El segon pla 1968-71 introduí una sèrie de límits entre els quals podrien variar les magnituds econòmiques sense posar en perill els objectius del pla El tercer pla 1972-75 fixà d’una manera…
forma social
Sociologia
Expressió amb què, en la doctrina marxista, hom designa el sistema de producció i la suprastructura de la societat durant les diverses èpoques històriques.
A més de la forma socialasiàtica, objecte de notables polèmiques i que, actualment, hom designa més àmpliament com a forma social tributària , Marx parla de les formes socials antiga caracteritzada pel fenomen de l’esclavitud, feudal i burgesa corresponent, en general, al sistema de producció capitalista, a les quals hom pot afegir la de la comunitat primitiva pròpia dels grups socials més primitius i la socialista Per al marxisme, el desenvolupament de les forces de producció determina la transformació de les relacions de producció, la qual cosa produeix una situació de contradicció…
judeocatalà
Lingüística i sociolingüística
Antic dialecte del català propi dels jueus catalans.
Cal distingir-hi el que corresponia a la llengua parlada i el literari de les traduccions calcades de l’hebreu Després del 1492 es perd tot rastre del català parlat i escrit pels jueus catalans, i els escassos documents i notícies anteriors no permeten d’establir-ne cap tipologia segura, si no és l’abundor de mots i d’expressions hebreus Sembla que a la Catalunya Vella es caracteritzava també per un cert deix d’arcaismes A Mallorca, i potser al País Valencià, fins a la fi del s XV es mantingué vigent, entre els jueus, al costat del català, l’àrab vulgar, amb probables…
Francisco Gómez Martínez
Fotografia
Fotògraf navarrès, més conegut com a Paco Gómez.
Visqué de la sasteria familiar i mai no es professionalitzà El 1956 ingressà a la Real Sociedad Fotográfica de Madrid, però, disconforme amb els seus criteris, l’any següent formà, amb altres fotògrafs, entre els quals cal citar Ramon Masats , el grup La Palangana, d’esperit trencador i posteriorment conegut com a Escuela de Madrid, vigent fins a l’any 1975 En vida feu només tres exposicions, totes a Catalunya, la darrera de les quals 1995 fou una retrospectiva En morir els hereus cediren el seu arxiu de negatius 25000 i còpies 1000 a la Fundació Foto Colectania de Barcelona,…
comiat
Economia
Dret del treball
Forma d’extinció de la relació laboral per la voluntat unilateral de l’empresari, hi hagi o no causa justificada.
L’ordenament jurídic enpanyol vigent exigeix el requisit formal de la comunicació per escrit o la instrucció d’expedient si es tracta d’un acomiadament collectiu per causa de crisi, cal primer la corresponent autorització En els casos de manca de compliment per l’empresari d’aquests requisits, el comiat és nul i produeix l’obligació de readmetre la persona acomiadada i abonar-li el sou que li correspongui quan el comiat no té causa justificada, té la consideració d’improcedent i obliga a indemnitzar-la Quan és produït per causa justificada, no dóna dret a cap indemnització En són…
dret tortosí
Dret català
Dret especial de la regió de Tortosa (l’antic terme general de Tortosa i algun lloc veí, com Ulldecona i Flix) recollit al darrer terç del segle XIII (Costums de Tortosa).
Aquesta recopilació conté disposicions referents a totes les branques del dret, de les quals només subsisteixen unes comptades disposicions en matèria de dret civil Segons l’actual compilació del dret civil català, el dret local de Tortosa i els seus termes només resta vigent en la part que la compilació el recull o s’hi remet Aquesta remissió es troba en el règim econòmic conjugal anomenat agermanament o pacte de mig per mig, la innecessarietat de la institució d’hereu per a la validesa del testament, manca del dret a exigir la quarta marital de la vídua a la qual el marit hagi…
anatocisme
Dret
Fet de produir nou interès l’interès vençut, és a dir interès de l’interès.
Fins als temps moderns, l’anatocisme fou considerat illícit, i en altres èpoques, fins i tot delictuós el prohibiren la legislació canònica i la romana, i així es mantingué a l’època medieval, fins que el codi de Napoléo l’admeté, per pacte dels interessats o a conseqüència de reclamació judicial, sempre que es tractés d’interessos deguts almenys per un any sencer les modernes legislacions l’admeten amb algunes restriccions A la legislació espanyola vigent, és admès l’anatocisme des que són judicialment reclamats els interessos o si així ha estat pactat, bé que els tribunals…
mutació
Música
En el sistema de solmització hexacòrdica de Guido d’Arezzo, canvi d’hexacord que implicava donar uns altres noms sil·làbics (ut, re, mi, fa, sol, la) a les notes.
Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Quan en una melodia apareixien notes que no es podien cantar amb l’hexacord que s’estava utilitzant, calia adoptar l’hexacord que contingués els intervals generats per les noves notes Com que no coincidia l’àmbit de l’hexacord una 6a M que implicava sis elements contigus de la sèrie de quintes amb l’àmbit dels modes una 8a J que implicava set elements contigus de la sèrie de quintes, podia haver-hi dos tipus de mutació la generada simplement per la no-coincidència entre l’àmbit de la melodia amb l’àmbit de l’hexacord ex 1 o bé la generada per la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina