Resultats de la cerca

Forma com una conca on s’assoleix la màxima profunditat de la Mediterrània occidental 3638 m, la qual s’eleva amb ràpids pendents vers les costes, on a penes presenta plataforma litoral Pel canal de Còrsega, al N, comunica amb la mar de Ligúria, i pel de Messina, al SE, amb la Jònica Hi ha diverses illes a les seves vores, com Capri, Ischia i les Eòlies Els ports més importants són el de Nàpols i el de Palerm

És molt adequada per a navegar cenyint, però molt poc per a fer-ho amb vent de popa Les seves quatre vores són el caient de proa, que és la del davant i s’enverga al pal, el gràtil, que és la de dalt i s’enverga al pic, gràtil d’escota, que és la de baix i s’enverga a la botavara, i la baluma, que és la del darrere i no s’enverga enlloc

Neix a les Southern Uplands, flueix en direcció SE-NW i desguassa al Firth of Clyde, l’estuari més profund de la costa occidental escocesa uns 103 km des de Dumbarton fins a l’illa Ailsa Craig, on hi ha els ports de Dumbarton, Port Glasgow i Greenock Les aigües del riu mouen hidrocentrals, i un canal navegable l’uneix amb el riu Forth A les seves vores hi ha el complex de drassanes més important de la Gran Bretanya

La superfície és de 6 450 km 2 , el volum de 58 km 3 , la profunditat mitjana de 9 m i la màxima de 39 m La longitud pel llit del Volga és de 580 km, i l’amplada màxima, de 30 km La potència installada és de 2,3 milions de kW, i la producció mitjana anual d’energia, d’11 000 milions de kWh A les vores del pantà hi ha les ciutats de Kazan’, Uljanovsk i Čeboksary

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa Generalment fet de terra cuita, pintada o esmaltada, també n’hi ha exemplars de fusta i de metall El músic acostuma a collocar l’instrument en posició horitzontal sota el braç o bé sobre la cuixa, i el percut amb totes dues mans els dits de la mà dreta actuen sobre el centre de la membrana, i els de la mà esquerra, sobre les vores És molt popular als països àrabs

Formada possiblement per coalescència de dolines o per enfonsaments tectònics, es troba limitada normalment per vores calcàries força abruptes El fons de la plana és constituït per terra de descalcificació molt fèrtil Sovint és drenada per un riu que desapareix en una cavitat o ponor Si l’evacuació hídrica es fa amb dificultat, el fons d’un pòlie pot esdevenir un llac o, en tot cas, una zona de maresma Les dimensions varien N'hi ha de molt petits, però altres poden assolir una extensió notable

Les flors, purpurines, hermafrodites, s’agrupen en capítols grans, terminals, amb un característic involucre de bràctees imbrincades, terminades en apèndix que formen unes punxes grans, molt vulnerants, espinades a la base Els fruits són aquenis negrosos, d’uns 7 mm de llargada Planta mediterrània, de dispersió àmplia, viu a les vores dels camins, sobre sòl profund, no gaire sec Els fruits, que contenen histamina i timidina, actuen com a tònic cardiovascular La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge

La població, tota disseminada, es dedica sobretot al conreu de l’arròs la totalitat del terreny és marjal i s’estén a les vores de les carreteres de Castellar a la mar platja de Pinedo , continuada vers el S per la del Saler, centrada per un petit nucli i la parròquia del Roser, a la fi de la platja de Natzaret Al costat de la mar hi ha un petit sector dedicat a hortalisses El nou curs del Túria desemboca al N de Pinedo

Als Països Catalans, a les contrades mediterrànies humides, és molt freqüent la bardissa d’esbarzer i roldor de l’Empordà al Rosselló, en ambients més secs, la bardissa d’espinavessa i a la muntanya mitjana apareixen bardisses riques en esbarzers i rosers silvestres, de diverses espècies, les anomenades bardisses muntanyenques En general, les bardisses es fan en sòls profunds i força humits, als marges dels camps, on formen tanques, i a les vores dels boscs Sovint substitueixen temporalment comunitats forestals destruïdes per l’home ©

A la fi del segle III, s’estengué al sud del riu Elba, absorbí els pobles veïns i amb les seves contínues pirateries al nord de la Gàllia obligà els romans a la creació del dux litus saxonicum ‘duc del litoral saxó’, que administrà la província romana de la Bèlgica II i tenia a les seves ordres la flotilla del Somme Amb ells, l’usurpador Marc Aureli Carausi ocupà la Britània romana 287 També cridats pels bretons, lluitaren plegats amb els angles contra els escocesos i restaren al país 450, bé que fins al segle IX no l’acabaren de sotmetre anglosaxó Aparegueren també als Camps Catalàunics,…