Resultats de la cerca

Poeta llorejat per Maximilià I 1514, fou professor 1512 i rector de la Universitat de Viena 1516-17 i supervisà l’edició de diversos autors antics, sobretot Ovidi i Plini el Vell Fou metge i burgmestre des del 1526 de Sankt Gallen, on introduí la reforma zwingliana Presidí els debats sobre les doctrines de Zwingli a Zuric 1523 i de BHaller a Berna 1528 Escriví una crònica dels abats de Sankt Gallen i una història dels reis francs

De pares suïssos, inicià els estudis musicals amb Joan Molinari i Ernest Cervera, i després, a Zuric, amb Hermann Scherchen 1946-48 Debutà l’any 1949 a Barcelona amb la direcció de la Història del soldat de Stravinsky i, el mateix any, fou nomenat director musical de la Banda Simfònica Municipal de Mataró, on també fundà l’Orquestra de Cambra de Mataró i l’Associació Musical A Barcelona, el 1950 fundà l’Orquestra Jacques Bodmer i, posteriorment, l’Orquestra de Cambra Catalana, al capdavant de la qual féu concerts per Europa i alguns enregistraments, amb programes com la integral…

Especialitzat en òpera, estudià a la Sorbona El 1952, convidat per Henze a dirigir la seva òpera Boulevard Solitude a Hannover, inicià una llarga carrera als teatres més importants d’Alemanya Posteriorment, treballà al Metropolitan de Nova York i, sobretot, a San Francisco, on debutà el 1958 i dirigí més de vint òperes A Zuric s’encarregà de dos cicles d’òperes de Monteverdi i Mozart, i als festivals de Salzburg i Bayreuth fou un dels directors d’escena més rellevants

Fou professor de les universitats de Berna, Zuric, Frankfurt del Main i Berlín Coneixedor a fons de moltes de les llengües i literatures romàniques, maldà en la seva obra per una visió de conjunt de la Romània Donà noves metodologies en el camp de la geografia lingüística, destacant la importància dels límits eclesiàstics Zur sprachlichen Gliederung Frankreichs ‘Sobre la fragmentació lingüística a França’, 1911 Treballà també sobre la literatura francesa i les literatures romàniques en general Die romanischen Literaturen ‘Les literatures romàniques’, 1909

Estudià a les universitats de Leipzig, Heidelberg, Zuric i Manchester Fou professor de química a la Technische Hochschule de Karlsruhe 1911 i a la de Munic 1917 El 1936 s’establí als EUA com a professor de la Universitat d’Ann Arbor Michigan Establí, simultània però independentment de F Soddy, les lleis del desplaçament radioactiu lleis de Soddy , identificà el protoactini 1913 i desenvolupà la teoria quàntica de l’estructura electrònica molecular És autor de nombrosos tractats i coeditor en diverses revistes científiques

El 1933 emigrà a Zuric, i més tard a Jerusalem La seva obra, en què ajunta la pròpia religiositat jueva i un amor a la cultura i a la terra alemanyes, aborda la realitat i els somnis i, entre altres, temes mítics i veterotestamentaris Styx 1902, Der siebente Tag ‘El setè dia’, 1905, Hebräische Balladen 1913, Mein blaues Klavier ‘El meu piano blau’, 1943 Considerada per BBenn com la més gran poetessa alemanya, escriví també alguns drames i diverses obres en prosa

Fill d’Albert I Governà amb el seu germà Otó mort aquest 1339, i també els seus fills, restà únic posseïdor de tots els territoris dels Habsburg El 1335 hi foren incorporades Caríntia i Carniola, així com el comtat de Pfirt actual Ferrette, Alsàcia, pel matrimoni d’Albert amb Joana, filla i hereva d’Ulrich 1324 Lluità contra els suïssos i fracassà en el setge de Zuric, però aconseguí la submissió dels cantons de Glaris i Zug Promulgà la llei successòria “Albertina”

D’origen suís, es doctorà en química 1938 i en lletres 1940 a Zuric, on fou també professor 1958-66 Combinà la seva activitat docent amb l’empresarial a Barcelona En el terreny historiogràfic publicà fonamentalment treballs de tema islàmic Un retrato de Boabdil en Poblet 1952, Las laderas del Pirineo según Idr¯is¯i 1953, i edità en cinc volums la versió àrab de De materia medica de Dioscòrides, juntament amb la traducció castellana anotada per Andrés Laguna i alguns treballs complementaris 1953-59

Estudià a Roma amb Luigi Ricci després d’haver abandonat la carrera de dret Debutà el 1949 a la Scala de Milà interpretant el paper de Geronimo a Il matrimonio segreto , de D Cimarosa Des d’aleshores s’especialitzà en els papers per a baix còmic de les opere buffe dels segles XVIII i XIX, especialment en obres de Mozart i Rossini Cantà a Viena, Brusselles, Zuric i Barcelona, i també al Festival de Glyndebourne i al de Salzburg Es casà amb la soprano Sena Jurinac

Estudià a Santa Barbara EUA amb Lotte Lehmann i més tard ho feu a Salzburg Àustria L’any 1971 debutà al Metropolitan de Nova York després d’haver guanyat un concurs per a veus joves Aviat s’especialitzà en el repertori wagnerià, amb el qual s’ha destacat i ha assolit aplaudides representacions en festivals Salzburg, Bayreuth i teatres d’arreu del món Chicago, Viena, Londres, Zuric, Nàpols S’ha distingit igualment en el repertori de l’òpera italiana Verdi i postromàntic R Strauss