Resultats de la cerca

Aquest certamen és organitzat pel Patronat Municipal de Castells de Tarragona i se celebra des del 1932, si bé el caràcter biennal no quedà fixat fins a l’any 1980 Normalment té lloc el primer diumenge d’octubre Les colles de Valls han estat les principals triomfadores del concurs, si bé els anys 2002 i 2004 guanyaren els Castellers de Vilafranca Una de les característiques d’aquest concurs és la seva llarga durada —més de vuit hores el 2004—, fet que ha anat en perjudici de l’interès del nombrós públic que hi assisteix Les polèmiques sobre el sistema de puntuació dels castells són també…

Sense aconseguir-ho del tot, aplegà un sector del Front Nacional de Catalunya , una part del PSAN, el Collectiu Comunista de Catalunya, independents i nuclis nacionalistes radicals, i obtingué 45 000 vots, però no assolí cap escó ni llavors ni a les eleccions generals del 1982 D’estructura assembleària, reivindicà el dret d’autodeterminació en un marc confederal, es definí com a socialista i nacional-popular i englobà agrupaments ecologistes, feministes, gais, de joves, etc En foren figures representatives Jordi Carbonell, Josep MEspinàs, Magda Oranich, Avellí Artís…

La legislació sobre això, d’origen medieval, prohibia la venda dels béns posseïts o adquirits per determinats tipus de propietaris En l’àmbit civil eren aquests els posseïdors de béns comunals, propis i collectius, i els grans propietaris aristòcrates, que transmetien llurs propietats de pares a fills, immutables o engrandides En el món eclesiàstic ho era l’Església, pel que feia tant a béns individuals com a béns institucionals i collectius —monàstics—, seculars o regulars Quant a les mans mortes de caràcter fundacional, aquestes es referiren a diversos tipus d’institucions…

L’any 1917 començà a escriure poesies, que publicà el 1922 amb el títol d' Il re pensieroso L’any 1927 estrenà les primeres obres teatrals La padrona i La donna sullo scudo L’any 1928 publicà Caino, llibre de relats, i el 1929 estrenà La casa sull’acqua Influït pel moviment crepuscular, intentà de crear un moviment antiformalista que defensava el contingut contra la forma i que pretenia d’aconseguir una nova humanització de l’art Plantejà una manera d’entendre la vida que l’apropà a l’existencialisme, del qual algun cop ha estat considerat precursor Amb Frana allo scalo Nord 1936…

La seva finalitat fou d’assegurar el manteniment dels tractats d’Utrecht 1713 i de Rastatt 1714 Uns anys després, davant la política de Felip V d’Espanya a la Mediterrània conquesta de Sardenya, agost de 1717, i de Sicília, juliol de 1718, Àustria s’uní al grup, i es formà la Quàdruple Aliança 28 d’agost de 1718 Les clàusules dels acords preveien el renunciament de Carles VI als regnes hispànics el pas de Sicília a Àustria i de Sardenya a Savoia el reconeixement de l’infant Carles com a successor dels ducats de Parma i de Plasència i del gran ducat de Toscana i fins i tot el…

El lloc de Vulpellac apareix esmentat en documents dels segles IX i X, més concretament des de l’any 894 L’església de “ sancti Juliani de Vulpiliaco ” ho és des del 1208, en un document en el qual s’indica que el monestir de Sant Miquel de Cruïlles tenia possessions en aquest indret Per documents dels anys 1287, 1316 i 1318, sabem que, a més d’ésser-hi construïda una fortalesa, hi tenien drets i possessions, a més del comte i del senyor feudal del lloc, el bisbe de Girona i el priorat de Sant Miquel de Cruïlles L’església de Sant Julià forma un conjunt amb el castell palau de…

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Roda, al lloc anomenat la Guàrdia Durant un període de temps fou una petita parròquia per passar a sufragània de Sant Pere de Roda, si bé depenia del monestir de Sant Pere de Casserres, la qual cosa motivà algun conflicte L’església de Sant Miquel és documentada l’any 1012, mentre que el lloc de la Guàrdia ho era des del 927 Abans del 1050 ja figura com a parròquia, però aquesta condició la deixà abans del 1330, puix que aquest any ja consta que no n’era Abans, l’any 1116 el bisbe de Vic, Ramon Gausfred, l’havia donada al monestir de…

El lloc de Civici apareix esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, juntament amb l’església, l’any 1084, en la venda d’unes terres “in apendicio de Sancto Romano de Zevic” Possessió dels Caboet en feu de l’església d’Urgell, passà posteriorment als seus hereus, els vescomtes de Castellbò Al Spill … d’aquest vescomtat, del 1519, la vila de Civís era vila closa i era integrada a la batllia i quarter de Ciutat L’església de Sant Romà de Seviç fou visitada l’any 1312 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona El capellà d’aquesta església figura en la relació de la dècima de l’any…

Situació Vista general de l’església que conserva murs d’època romànica, integrats en les obres fetes als segles XVIII i XIX F Tur L’església parroquial de Sant Vicenç centra el petit veïnat de Constantins, situat sobre la carretera de Bescanó a Sant Martí de Llémena Mapa L38-13333 Situació 31TDG743481 JAA Història Aquesta església és esmentada l’any 1182 L’antiga església parroquial romànica, avui ja no existeix En depenia la parròquia de Bonmatí L’any 1359 el lloc tenia divuit focs, dos dels quals eren de l’església, i el 1698 era lloc reial ASA Església L’edifici actual és una obra datada…

Manquen notícies per establir la jurisdicció i relació que el lloc de la Glorieta tenia dins del conjunt territorial del Pallars Sobirà fins a arribar al final del segle XIII L’any 1272, el comte de Foix i vescomte de Castellbò adquiria al comte de Pallars la coma de Burg cal suposar que la Glorieta formava part d’aquesta compra El 1296, Blanca de Bellera, comtessa de Pallars, empenyorava a Roger Bernat III, vescomte de Castellbò, les viles de Tírvia, Glorieta, Farrera i Biuse Al final del segle XV, la Glorieta estava integrada al vescomtat de Castellbò, i pertanyia al quarter de Tírvia…