Resultats de la cerca
Es mostren 3393 resultats
dialectologia
Lingüística i sociolingüística
Estudi científic dels dialectes.
L’aparició de la dialectologia com a disciplina dotada de mètode és tardana s XIX a causa de l’interès inicial dels romanistes per la llengua escrita, del caràcter de degradació atribuït als parlars populars i del desig de fixar la llengua sobre el canemàs del “bon ús” El s XVIII, amb la seva curiositat observadora i el desvetllament d’un gust per la vida rural, ofereix els primers precedents de dialectologia en les aportacions de Sarmiento, Jovellanos, etc, i en els primers vocabularis dialectals, com els de Pasqualino i Galiani-Mazzarella…
monestir de Sant Joan de les Abadesses
El Davallament o el Santíssim Misteri del monestir de Sant Joan de les Abadesses
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia de monges benedictines, dita fins al segle XI Sant Joan de Ripoll, i més tard canònica augustiniana, situada a l’esquerra del Ter, a la vila de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
La fundà vers el 885 el comte Guifré el Pelós amb territoris adjudicats inicialment al monestir de Ripoll , i li destinà com a primera abadessa la seva filla Emma, tot just nada La primera església monacal fou consagrada el 887, i la dotació inicial, consignada en l’acta de consagració, en el precepte d’immunitat de Carles el Simple 899, i en un decret del concili de Sant Tiberi d’Agde 907, s’estenia per un territori homogeni que anava de Sant Pau de Seguries a Ribamala, del puig Estela a Vallfogona i fins a Surroca i els peus del Taga Tot seguit aquest territori fou augmentat amb nous béns…
Can Gomis, a Monistrol, Força i Enllumenat SA i Forces Hidroelèctriques del Segre SA
Francesc Gomis i Soler Can Gomis Història d’una colònia industrial a les ribes del Llobregat , 1992 Francesc Gomis i Soler, manresà, establí una fàbrica de filats de cotó a Monistrol, el 1895 Francesc Gomis i Soler era manresà i cintaire, com els Burés El 1852 començà les seves activitats industrials fabricant cintes de seda que eren utilitzades pels tabaquers cubans a l’hora de precintar les caixes de cigars El 1884 es transformà en filador de cotó en fer-se càrrec de la fàbrica de can Canals, a Sant Martí de Torroella, a la vora del Cardener Hi tenia 4000 pues de filar Quatre o cinc anys…
chancillería
Història del dret
Òrgan col·legiat del regne de Castella per a l’administració de la justícia, amb caràcter d’instància suprema i inapel·lable, sorgit el 1387 com a reorganització de l’organisme instaurat el 1371 per Enric II amb el nom d’audiència.
Amb algunes modificacions fixació de la residència a Valladolid el 1489, creació de noves chancillerías a Granada, el 1505, i posteriorment a la Corunya, Sevilla i les Canàries perdurà fins a la constitució de l’audiència borbònica al llarg del segle XVIII El 1707 Felip V implantà encara el sistema, sense èxit, als recentment conquerits regnes d’Aragó fou substituït ja el 1711 per una audiència i de València, a què foren adherits Tortosa i el territori a la dreta de l’Ebre el 1708 els conflictes jurisdiccionals entre el president de la chancillería Pedro Larreategui Colón i el comandant…
Joana II de Biscaia
Història
Senyora de Biscaia i de Lara (1370-71), reina de Castella i Lleó, filla de l’infant Joan Manuel i de Blanca de la Cerda y de Lara, casada amb Enric de Trastàmara, germà bastard de Pere I de Castella.
Presa per ordre d’aquest, més tard fugí a França Deixà les seves senyories 1371 al seu fill Joan Joan I de Castella , senyories que més tard uní a la corona
Antoni Costa i Ramon
Historiografia catalana
Historiador.
Des de jove s’interessà pel món cultural, malgrat que estudià per a pèrit industrial Des d’un punt de vista temàtic i cronològic, fou un exemple típic d’investigador local, coneixedor del medi objecte de les seves recerques i reflexions Entre les temàtiques que li interessaren destaquen la història urbana de la ciutat d’Eivissa a l’Edat Mitjana i a l’Edat Moderna la geografia de la ciutat d’Eivissa la construcció naval eivissenca, qüestió que el dugué a escriure’n diversos articles en la revista Ibiza i a convertir-se en el primer especialista en aquesta matèria que treballà als arxius de la…
Memòries literàries. Història dels meus llibres
Literatura catalana
Llibre de memòries de Narcís Oller, publicades l’any 1962, però escrites entre el 1913 i el 1918, quan l’autor ratllava la setantena d’anys i en un moment de forta soledat intel·lectual.
Desenvolupament enciclopèdic El llibre, dedicat a Víctor Català, l’única escriptora jove a qui admirava i per qui se sentia comprès i estimat, consta de quinze capítols ordenats de manera cronològica i escrits en forma de cartes adreçades a la seva amiga Caterina Albert Comencen en els anys d’adolescència i primera joventut, amb la iniciació a les lletres, i s’acaben el 1906, amb la redacció de la darrera novella i tres anys després de conèixer l’escriptora que l’animà a continuar la seva obra en els anys difícils de la marginació noucentista de la novella Per tal d’alleugerir la redacció…
Pere Joan Ferrer i Destorrent
Literatura catalana
Cavaller.
Vida i obra Net, de part de mare, de Pere Destorrent i nebot d’Antoni Pere Ferrer Després d’una primera joventut turbulenta, començà a intervenir en les lluites polítiques del seu temps El 1455 s’adherí a l’actitud presa per la Biga contra la lloctinència de Galceran de Requesens Iniciada la lluita contra Joan II, era capità de Perpinyà pel setembre del 1462, i hom el feu anar a defensar Barcelona, atacada El 20 d’octubre fou fet governador del Rosselló i la Cerdanya, i el 15 de novembre rebé l’ordre de posar-se sota l’obediència d’Enric IV de Castella, proclamat rei dels…
Thomas Tallis
Música
Compositor i organista anglès.
Vida Començà la seva carrera com a organista al priorat benedictí de Dover, on ja era actiu l’any 1532 Després passà a l’església londinenca de St Mary-at-Hill, on exercí el 1537 i el 1538 El 1541 començà la seva relació amb la catedral de Canterbury Finalment, dos anys més tard, aconseguí un lloc a la capella reial, que mantingué fins a la seva mort Durant els més de quaranta anys que hi serví actuà com a organista i compongué, principalment música vocal, sota els regnats d’Enric VIII, Eduard VI, Maria I i Elisabet I La protecció de la reina Elisabet li comportà, el 1575, el…
Plácido
Cinematografia
Pel·lícula del 1961; ficció de 85 min., dirigida per Luis G.Berlanga.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Jet Films Alfredo Matas, Barcelona ARGUMENT LGBerlanga, Rafael Azcona GUIÓ LGBerlanga, RAzcona, Josep Luis Colina, Josep Lluís Font FOTOGRAFIA Francisco Sempere blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé, Enric Bronclalo decorats MUNTATGE José Antonio Rojo INTERPRETACIÓ Casto Sendra, Cassen Plácido, José Luis López Vázquez Quintanilla, Elvira Quintillà Elvira, Manuel Alexandre Julián, Mari Carmen Yepes Martita, Roberto Llamas Olmedo, Amelia de la Torre sra Galán, Josep Maria Caffarel Zapater, Xan das Bolas Rivas, Luis Ciges el pobre del dentista…