Resultats de la cerca

Autodidacte, començà com a pianista, però ben aviat adoptà la bateria com a instrument habitual, de la qual, juntament amb M Roach i K Clarke, fou l’intèrpret més destacat del jazz modern Collaborà en les bandes de M Lou Williams i de Fletcher Henderson, i posteriorment s’uní al grup de músics que, encapçalats per Ch Parker, protagonitzaren la revolució bop Al final dels anys quaranta fundà els Jazz Messengers , formació cabdal en la història del jazz , que recollia l’herència del soul , el gòspel i el funk , i que ha estat l’escola de molts jazzmen famosos El seu estil, en el…

Fill de Cristòfor de Potau i d’Oller, es doctorà en dret civil Anà a Madrid com a ambaixador barceloní, juntament amb Pau Ignasi de Dalmases, germà de la seva muller, per tal de resoldre les diferències entre els catalans i Felip V i també per tal d’alliberar el seu pare, presoner Tot i la seva dignitat d’ambaixador, fou immediatament empresonat Dut a Àvila i Pamplona —on morí el seu pare—, fou alliberat en un bescanvi de presoners Tornà a Barcelona, on el rei arxiduc Carles III el féu marquès de Vallcabra 1707 Fou capità de la Coronela de Barcelona, però desistí el 1713 i s’…

Fill de Manuel Pereña i Puente Inicià la seva activitat política el 1898 a l’Associació Escolar Republicana de Barcelona, juntament amb Francesc Layret, Ramon Pla i Armengol, etc Després, creà la Joventut Republicana de Lleida i passà a dirigir L’Ideal 1909, que convertí en diari bilingüe Diputat provincial com a candidat de Solidaritat Catalana des del 1908, hagué d’exiliar-se a Perpinyà després dels fets del juliol del 1909 Participà en 1910 a la fundació de la UFNR i, reelegit diputat provincial el 1911 i el 1915, fou membre del Consell Permanent de la Mancomunitat Catalana 1914 El 1917…

Reflectí la seva vida, molt dura i agitada estigué sis anys embarcat i residí al Brasil i a l’Índia, en novelles, com Nässlorna blomma ‘Les ortigues floreixen’, 1935 A Suècia publicà llibres de poemes Nomad ‘Nomada’, 1931 i el cicle Aniara 1956, intent de recrear el vers èpic en la narració d’una història simbòlica d’un viatge espacial, convertit en òpera per KBBlomdahl 1959 Un dels poetes més profunds del s XX, publicà també obres en prosa Resor utan mål ‘Viatge sense fi’, 1932, una mena de llibre de ruta, i Vägen till Klockrike ‘El camí de Klockrike’, 1948, a part diversos reculls de contes…

Residí a Europa 1826-29 i a Harvard, d’on fou professor de llengües modernes Conjugà en la seva obra elements autobiogràfics i influències directes del Romanticisme alemany A les seves primeres obres, Outre-mer a Pilgrimage Beyong the Sea ‘Outre-mer un pelegrinatge més enllà de la mar’, 1834 i Hyperion 1839, alternà el vers i la prosa L’obra lírica que el donà a conèixer fou Voices of the Night ‘Veus de la nit’, 1839, que, juntament amb Ballads and Other Poems 1842, mostra la seva filiació romàntica Cal remarcar-ne els poemes Evangelina 1847 i The Song of Hiawatha ‘La cançó de…

Havia estat rabí de Burgos i es convertí al cristianisme adoptant el nom de Pablo García de Santa María juntament amb diversos membres de la seva família Santamaría Anullat el seu matrimoni jueu, s’ordenà de sacerdot i estudià teologia a França, on es relacionà amb el futur Benet XIII Per mediació d’aquest, fou nomenat bisbe de Cartagena 1403 La seva forta influència en la política castellana fou tutor d’Enric III de Castella tingué fatals conseqüències sobre els seus antics correligionaris a causa del seu antijudaisme fanàtic El 1415 obtingué la seu de Burgos, on el succeí el…

Fou canonge de Tarragona 1746, amb la dignitat d’ardiaca de Vila-seca, arxiver de la catedral i vicari general en diverses ocasions Dirigí excavacions i recollí un bon nombre de monedes i de medalles, collecció que llegà, juntament amb la seva notable biblioteca de 4 000 volums actualment se'n conserven 518 a la Biblioteca Provincial de Tarragona, al convent de Sant Francesc Deixà manuscrita una Disertación sobre los tiestos y barros antiguos de Tarragona i notes per a un diccionari d’autors catalans, trets, en llur major part, de Nicolás Antonio Té un gran interès la seva…

Fill de Joan Maluquer i Viladot Especialista en oceanografia i malacologia, fou membre fundador, secretari 1904-05 i president 1951 de la Institució Catalana d’Història Natural Ocupà el càrrec de director general de CAMPSA 1931 i d’Indústria, a la zona republicana, durant la Guerra Civil de 1936-39 Publicà  Contribució a la fauna malacològica de Catalunya 1906-12, Zur Frage der Teerverwertung ‘Sobre la qüestió de l’aprofitament del quitrà’, 1909, Amfineures de Catalunya 1915, Oceanografia 1916, Notes per a l’estudi dels solenogàsters de Catalunya 1917, Piscicultura 1919 i, també, En las…

Fou una de les dames més lloades pels cercles literaris italians del segle XVI i fou retratada per Rafael 1518 El 1521 es casà a Roma de forma fastuosa amb Ascanio Colonna Se separà del marit el 1535 i es retirà al castell d’Ischia, fet que tingué una gran ressonància en el món cortesà de l’època Estigué relacionada, juntament amb la seva cunyada Vittoria Colonna, amb el cercle de la princesa Constanza d’Avalos i mantingué contacte amb el cercle d’espiritualisme creat a Nàpols per Juan de Valdés Ignasi de Loiola intervingué, infructuosament, pregat per Ascanio Colonna, perquè retornés a la…

Inicià la seva obra a Tunísia i Algèria, circumstància que marcà el seu fer amb un fort mediterranisme Féu els plans de la ciutat universitària de Tunis, on construí el centre hospitalari i l’hipòdrom a Algèria es destaquen els conjunts d’habitatges a Maison-Carrée El 1958 posà fi a les seves dues obres més importants, el palau d’exposicions de la CNIT, a La Défense —conjuntament amb Camelot i De Mailly—, i la seu de la UNESCO —juntament amb MBreuer i PLNervi—, de la qual féu l’ampliació subterrània 1966 i l’annex del carrer Miollis 1969 Per al barri de La Défense projectà 1960…