Resultats de la cerca

Desenvolupà la carrera acadèmica i científica a l’Australian National University de Canberra, on es doctorà el 1961 i exercí la docència del 1964 al 1995 Fou cap del Health Transition Centre de la mateixa universitat, i del 1994 al 2002 fou president de la Unió Internacional per a l’Estudi Científic de la Població IUSSP Analista de les poblacions africanes i de la teoria demogràfica, desenvolupà tasques de recerca en nombrosos països Una de les seves contribucions més destacades és Mass Education as a Determinant of the Timing of the Fertility Decline 1980, obra en què elabora la tesi que la…

L’aparició del llit depèn de les circumstàncies climàtiques i d’evolució de cada societat així, mentre pobles primitius el desconeixen, a Mesopotàmia i a Egipte aparegué un tipus de llit molt simple, de fusta, decorat amb vorí i bronze i amb petges com potes d’animal A Creta, Grècia i Roma, el llit era molt semblant, amb petges en forma de columna A l’alta edat mitjana era en forma d’armari el llit gòtic tenia un elevat baldaquí, que sostenia pesants cortinatges, i petges de fusta esculpida Al Renaixement, tenia la mateixa forma, però variaren els treballs decoratius de la fusta Al s XVII, el…

El lisozim hidrolitza els enllaços glucosídics entre els aminosucres N-acetilglucosamina i l’àcid N-acetilmuràmic alternatius de la cadena del polisacàrid Descobert per Alexander Fleming 1922 en el mucus nasal, ha estat també aïllat en la clara d’ou, en diferents teixits i secrecions animals llàgrimes, saliva, sang i en el làtex d’alguns vegetals El lisozim és una proteïna d’una sola cadena plipeptídica de 129 residus d’aminoàcid de seqüència coneguda, entrecreuada per quatre ponts —S— convalents formats per cadenes laterals de cisteïna La seva estructura tridimensional ha estat determinada…

El nucli central corresponia a les comarques que volten la ciutat de Lleida, la més destacada dels ilergets, que a les monedes que encunyà donà el nom d’ Ildirda o Iltirta , llatinitzat en Ilerda a l’època romana Hom suposa que el límit nord podia haver estat el Montsec, i el meridional, l’Ebre A l’est tenien per veïns els lacetans i els cossetans, i per l’oest ocupaven, més enllà del Cinca, les conques dels rius Alcanadre i Aragó, entre les serres de Guara i d’Alcubierre Les fronteres amb els lacetans i els cossetans són molt vagues hom atribueix la Segarra als ilergets o als lacetans,…

Les ales posteriors són membranoses, mentre que la part basal de les ales anteriors és endurida i forma els anomenats hemèlitres L’ordre comprèn unes 25 000 espècies, de distribució tropical i temperada L’hàbitat és molt variat, puix que hi ha espècies aquàtiques, unes altres que parasiten vegetals, i encara algunes que són paràsites dels animals homeoterms Famílies i representants més importants de l'ordre dels heteròpters antocòrids Anthocoris sp belostòmids Belostoma sp cimícids Cimex sp xinxa corèids Gonocerus acuteangulatus Phyllomorpha sp coríxids Corixa sp gèrrids Gerris sp sabater…

Fill del comte Guerau I i d’Elo Fernández de Castro Prosseguí les pretensions al comtat d’Urgell iniciades pel seu pare, el qual li cedí els drets que creia tenir-hi, en ingressar el 1226 a l’orde del Temple Posseí realment el comtat, o bona part d’aquest, per consentiment de Jaume I mentre no tornés de Castella Aurembiaix, filla del comte Ermengol VIII Però aquesta tornà a mitjan 1228 i llavors, davant la resistència de Ponç i del seu pare, Jaume I emprengué una acció militar per la recuperació del comtat, la qual cosa dugué a terme durant els mesos d’agost a octubre del dit any…

Duc d’Orleans 1793-1830, heretà aquest títol del seu pare, Felip Durant la Revolució pertangué al Club dels Jacobins i fou oficial de l’exèrcit del nord El 1795 s’exilià, i tornà a França sota Lluís XVIII, però les seves simpaties liberals l’obligaren a tornar-se a exiliar 1815-17 Establert a París, aviat es convertí, per les seves idees, en esperança de la burgesia liberal, fins que la revolució del juliol del 1830 el proclamà rei Tot i que el seu poder provenia del reconeixement de la sobirania nacional i que havia ratificat la Carta del 1814, molt aviat es decantà per formes més…

L’interès pels esdeveniments internacionals el portà a fundar l’ Annual Register  1759, crònica anual dels fets contemporanis Pertangué al partit whig fins el 1791, fou diputat a la Cambra dels Comuns i el 1783 formà part del gabinet Portland En la seva primera obra, Vindication of Natural Society 1756, ja expressà el seu esperit oposat al racionalisme i a l’elaboració teòrica, bo i decantant-se cap al practicisme Creu que la virtut de les institucions polítiques rau en llurs arrels en la continuïtat històrica, en la tradició i en els costums, i que l’estat és com un organisme Al contrari,…

Casat amb Estefania, germana de Dolça de Provença, la muller de Ramon Berenguer III de Barcelona, visqué en bones relacions amb el seu cunyat -l’acompanyà en l’expedició a Mallorca 1114- i aquest li donà la senyoria de Berra Nomenat, però, Berenguer Ramon 1131 comte de Provença, Ramon I dels Baus s’uní, el 1142, al partit del comte de Tolosa Alfons Jordà i dels comtes de Focalquer per reclamar una part de l’herència provençal Per tal de donar a la seva causa una aparença de legitimitat, el 1145 aconseguí de l’emperador Conrad III la concessió de certs privilegis senyorials i la confirmació…

Pensador autodidàctic, rebé influències dels corrents ideològics de la fi del s XVIII Rebutjà l’estructura irracional del món industrial i mercantil i propugnà un socialisme al qual hom arribaria mitjançant comunitats on la propietat fos compartida falansteri Escriví Théorie des quatre mouvements et des destinées générales 1808, Traité d’association domestique et agricole 1822, reimprès com a Théorie de l’unité universelle 1841, on es barregen consideracions estrambòtiques amb agudes observacions sobre les conseqüències del liberalisme i les virtuts de l’associació, Le nouveau monde…