Resultats de la cerca

Molt influït pel Modernisme, i sobretot per Juan Ramón Jiménez, cal destacar d’entre les seves obres el recull de poesies Mitos 1929 i la novella Los terribles amores de Agliverto y Celedonia 1931

Situació Minses restes del que fou un notable castell en època medieval ECSA - V Roca Situat en un turó, al marge esquerre de la Ribera Salada, hi ha Altés A la part més alta del poble, a la rectoria, trobem uns panys de paret que donen testimoni del seu castell Mapa 34-12291 Situació 31TCG610535 Per arribar a Altés cal sortir de Bassella per la carretera de Solsona A 2,5 km, a mà dreta, un trencall portarà a Altés, que és a 500 m MTV-VRM Història La seva església, dedicada a sant Pere, era la de l’antic castell d’Altés, i és esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la…

Era situat vora l’església parroquial del mateix lloc, però no se’n conserven ni ruïnes Ben altrament, són relativament abundants les notícies documentals que en tenim des del segle XI L’any 1050 fou donat pel comte d’Urgell Ermengol V a Joquetz Guillem Uns anys després, el 1087, Bernat Gispert el traspassava a Guillem Gispert i a la seva muller Godlèn Aquest matrimoni i el seu fill Babot, l’any 1106, signaven una convinença amb Santa Maria de Solsona, en virtut de la qual havien de posseir el castell de la Llena en feu de la canònica solsonina mentre visquessin i, havent mort, semblantment l…

Aquest castell es trobava situat en el límit del comtat d’Osona amb el de Cerdanya, si bé després passà al comtat de Besalú El seu terme aplegava els termes d’Ogassa i Surroca, una part del de Bruguera i les terres de Saltor i Vidabona tot plegat pràcticament correspon a l’actual terme d’Ogassa Les primeres notícies del terme corresponen als pobles de Saltor i Vidabona, que es documenten a partir de l’any 890 quan el bisbe de Vic, Gotmar, consagrà l’església de Sant Pere de Ripoll, concedí a la parròquia consagrada els delmes i primícies de diverses viles de la vall, entre les quals es…

La vila de l’Espluga de Francolí és situada a la dreta del Francolí, riu que neix en una font que hi ha al nord-oest del poble, la Font Major Malgrat que a la zona de l’Espluga de Francolí hi ha testimonis de poblament prehistòric, cal cercar l’origen de la vila en època medieval Probablement aquest origen se situa l’any 1079, quan els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II feren donació a Ponç I Hug de Cervera d’un honor erm, anomenat Espluga de Franculi , amb la condició de construir-hi casals, molins i, a més, una fortalesa també, segons l’escriptura, els esmentats…

La família dels Balbs tingué la seva casa forta prop de l’església de Sant Joan dels Balbs Tot i que als Balbs ja hi havien de posseir un habitatge més o menys gran, de fet les primeres notícies que hom té d’aquesta construcció són de vers l’any 1300 i fan pensar que fou construïda al segle XIII En canvi, les dades documentades que fan referència a aquesta família de la baixa noblesa besaluenca ja comencen en una època força anterior Segons F Caula Francesc Caula Los Balbs , Recull d’articles i treballs, vol III, Sant Joan les Fonts 1984 1956, pàgs 171-177 Vegeu també Joan Pagès Els senyorius…

Centre d’esports d’hivern explotacions de marbre verd Fou fundada l’any 1231 amb el nom de Barcelona pel comte Ramon Berenguer V de Provença La ciutat conserva restes de fortificacions del s XIII

Dominicà, resident al convent de Santa Caterina de Barcelona i inquisidor de Catalunya vers el 1320 És autor d’una resposta a la pregunta de Ramon d’Era sobre la licitud dels violaris i censals

Combaté el liberalisme de l' Aurora Patriótica Mallorquina Fou dirigit pel franciscà Ramon Strauch i Vidal, empresonat diverses vegades pels seus articles Hi collaboraren el felipó Antoni Togores i els dominicans Domènec i Miquel Lladó

En la primera etapa defensa l’autarquia econòmica, i després ha oscillat entre el marginalisme de Vilfredo Pareto i un neokeynesianisme possibilista Entre els seus collaboradors s’han distingit Manuel de Torres i Ramón Carande