Castell d’Altés (Bassella)

Situació

Minses restes del que fou un notable castell en època medieval.

ECSA - V. Roca

Situat en un turó, al marge esquerre de la Ribera Salada, hi ha Altés. A la part més alta del poble, a la rectoria, trobem uns panys de paret que donen testimoni del seu castell.

Mapa: 34-12(291). Situació: 31TCG610535.

Per arribar a Altés cal sortir de Bassella per la carretera de Solsona. A 2,5 km, a mà dreta, un trencall portarà a Altés, que és a 500 m. (MTV-VRM)

Història

La seva església, dedicada a sant Pere, era la de l’antic castell d’Altés, i és esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell. En una donació del 17 de gener del 968 ja és anomenat el castell d’Altés —castro Autes—. Una altra notícia de l’indret és de l’any 978, quan els almoiners del difunt Miró, jutge, donen l’alou d’Altés juntament amb el de Clopedera a Santa Maria de la Seu. Un document del principi del segle XII situa el castell dins el terme d’Ogern. El castell d’Altés —apareix amb els topònims Aotes, Azautes, Adaltes, i Altes al segle XII— era de la senyoria dels Miró. (MTV-VRM)

L’any 1215 Bruna i el seu fill, Guillem de Rocafort, van vendre a Bernat de Ceuró tots els drets que tenien en aquest castell, encara que el veritable senyor feudal en aquest moment era Bernat de Cornellana. Bernat, l’any 1288, va lliurar a Berenguer de Grada no els drets de possessió del castell en feu “com els seus antecessors l’havien posseït pels d’aquell”. En aquest document, però, es fa al·lusió als drets de Ramon Prenyanosa. El document és signat, entre d’altres, pels germans Bernat, Berenguer de Cornellana i llur mare Dolça de Cornellana.

Des del segle XIII els Josa consten com a senyors del castell d’Altés.

Guillem Ramon de Josa fou senyor d’Altés, Ogern i la Salsa. Com el seu pare, Pere de Josa, tingué problemes amb els Peramola per la possessió dels castells d’Altés i Ceuró.

L’any 1307 el castell d’Altés consta com a heretat del noble Bernat Ramon de Josa. La seva esposa, Elionor de Pinós, va tenir l’any 1308 un fill pòstum del seu espòs. Per aquest fill, Elionor va tenir moltes lluites amb Maimó de Josa que, en un document de l’any 1307, constava com a hereu de Bernat Ramon de Josa.

L’any 1417, el rei Alfons el Magnànim confirmà a Miquel de Torrelles el castell i el lloc d’Altés, que el 1416 havia rebut del rei Ferran, el seu pare. No obstant això, consta que el 1559 Joan de Josa i de Cardona, fill de Guillem de Josa i d’Helena de Cardona, era el senyor d’Altés.

Al començament del segle XVII el lloc d’Altés era propietat de baró i era inscrit dins de la vegueria d’Agramunt. Els Josa foren senyors d’Altés fins al segle XVIII.

Tenim documentat que al segle XVII Guillem Ramon de Josa i de Peguera fou senyor d’Altés i de Pinós. El seu fill Joan de Josa i d’Agulló, que morí el 1710, també ho fou.

L’any 1831 Altés és documentat com una senyoria de Mercader i Sadurní. (RMAE)

Castell

D’aquest castell, actualment només resta part dels murs de la zona de ponent i migdia, d’uns 3 i 7 m respectivament. Per la línia que segueixen les filades es constata que l’edificació seguia l’estructura de la roca sobre la qual era assentada.

Els carreus que resten són de mides regulars i ben desbastats, de 40 × 20 cm aproximadament. Pel que es pot observar el material que formava el castell fou aprofitat per a edificar les construccions posteriors (cases, corrals…), algunes utilitzades encara avui. (MTV-VRM)

Bibliografia

  • Serra I Vilaró, 1909, núm. 170, pàgs. 66-73; Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 136-1 138; Baraut, 1979, vol. II, doc. 156, pàg. 110 i doc. 179, pàg. 125.