Resultats de la cerca

Iniciat en l’art musical en el cor de l’escola, completà la seva formació al Conservatori de Música de París, on obtingué el primer premi d’orgue el 1922 Estudià composició amb P Dukas i ben aviat destacà per les seves obres per a orgue, com ho demostrà la concessió del premi dels Amis de l’Orgue 1930 pel seu Prélude, adagio et choral varié sur le ’Veni Creator' El 1930 aconseguí la plaça d’organista a Saint-Etiénne-du-Mont, a París, i entre el 1943 i el 1969 fou professor d’harmonia al conservatori de la capital francesa L’estrena, el 1947, del seu…

Començà a estudiar violí a París, i més tard ho feu a Itàlia amb GB Somis El 1737 esdevingué musicien ordinaire de Lluís XV, i un dels músics més populars i més ben pagats de la cort francesa Triomfà, definitivament, el 1748 amb el ballet pantomima L’opérateur chinois , i moltes peces seves s’interpretaren als Concerts Spirituels durant la dècada del 1750 Les seves obres instrumentals aparegueren en divuit publicacions música per a violí sense acompa nyament 12 Caprices , 1762, violí amb baix continu Premier livre de 12 sonates , opus 1, trio sonates, quartets, concerts en l’…

Estudià piano amb J Maya a l’Acadèmia Municipal de Música de Pamplona, i després ho feu al Conservatori Reial de Madrid El 1909 esdevingué professora de piano a Pamplona L’any 1922 viatjà a París, on fou alumna de Blanca Selva i Vincent d’Indy a la Schola Cantorum A partir de llavors inicià una sèrie de gires que el 1931 la dugueren fins al Town Hall de Nova York Posteriorment es traslladà a Ciutat de Mèxic, on oferí el seu primer recital al Teatro Hidalgo l’any 1933, i continuà les gires per l’Amèrica Central El 1942 adoptà la ciutadania mexicana i el 1947 la Universitat d’…

D’origen humil, rebé la primera educació musical a Laon, probablement a càrrec del seu oncle, un músic local Fou organista a Saint-Merry París des del 1664 i organista del rei des del 1678 En la seva època assolí un èxit considerable com a compositor, com ho palesen les nombroses reimpressions de les seves obres per a clavicèmbal També fou molt conegut pel seu coneixement i pràctica de l’art de l’orgueneria Fou així mateix un prestigiós i influent professor d’orgue, que tingué com a deixebles N de Grigny, F Dagincour i JN Geoffroy De la seva producció musical es conserven un…

El 1516 inicià estudis d’humanitats a la Universitat de Magúncia, i el 1529 ja se’l troba establert com a editor a Estrasburg Dos anys més tard es traslladà a Frankfurt, i es convertí en el primer editor d’aquesta ciutat Entre el 1538 i el 1543 tingué una sucursal a Marburg, on era l’editor oficial de la universitat De la seva impremta sortiren més de 500 llibres, nombre molt elevat per a l’època Aquesta producció incloïa llibres de ciència, medicina i història, i també els clàssics grecs i llatins Pel que fa a l’àmbit musical, la seva importància rau en la publicació de colleccions de…

Fill d’un organista, rebé del seu pare els primers coneixements musicals, i amplià els seus estudis a l’escola de l’Orquestra del príncep Ogiňki, a Plungẹ Del 1894 al 1899 estudià amb Z Noskowski a l’Institut de Música de Varsòvia, i el 1901 anà a Leipzig a estudiar contrapunt i composició amb S Jadassohn i C Reinecke Novament a Varsòvia, el 1902 ingressà a l’Escola de Dibuix de la ciutat, i dos anys més tard ho feu a l’Escola de Belles Arts En aquesta època es destacà per la seva activitat a favor del moviment nacional lituà, i fou director dels cors lituans de Varsòvia i…

El 1953, la junta de l’Esbart Verdaguer, formada per figures de la intellectualitat catalana del moment, encomanà a Melo, que n’era el primer ballarí, la direcció de l’Esbart i la continuació del projecte de creació d’un ballet nacional folklòric català Bé que el projecte no es materialitzà, la seva tasca al capdavant de l’Esbart Verdaguer, amb la creació de centenars de coreografies, fou importantíssima per al ballet català, com també ho fou la voluntat de donar valor artístic al ballet popular, una de les principals aportacions de Melo Entre les seves coreografies cal esmentar…

Es formà musicalment a Lüneburg amb Christoph Praetorius i Euricius Dedekind Ingressà a la Universitat de Rostock i tres anys més tard esdevingué cantor de l’església de Sant Nicolau d’aquesta ciutat Publicà alguns tractats teòrics que el feren mereixedor d’un gran reconeixement Una de les seves aportacions més interessants feu referència a la retòrica musical Contràriament a la teoria vigent fins aquell moment que atorgava als modes la major capacitat de representar els afectes, Burmeister creia que els propis dissenys melòdics, organitzats en forma de figures retòriques, podien tenir una…

Del 1586 al 1593 fou cantorcico de la capella reial, i el 1596 succeí a Philippe Rogier en la seva direcció, bé que la designació com a mestre de l’esmentada capella fou el 19 d’octubre de 1598 Exercí aquesta tasca fins a la seva jubilació, al final del 1633, tot gaudint d’un gran prestigi personal i artístic, com ho proven els càrrecs de responsabilitat i d’honor que li foren conferits a la cort El 1644 fou nomenat capellà cantor de la cort portuguesa El llegat de Mateo Romero posseeix una doble valoració d’una banda, és un dels grans representants de la darrera etapa de l’…

Acompanyà les tropes espanyoles a Itàlia, on es troba documentat en diversos llocs El 1569 estava actiu a Palerm Cap al 1588 era a Nàpols i treballava com a organista al servei de la cort del duc d’Alba Durant l’estada a Itàlia publicà un llibre de motets, Motecta ad canendum tam cum quattuor, quinque, sex, et octo vocibus, quam cum instrumentis composita Roma, 1588 De retorn a la Península Ibèrica, ocupà el càrrec d’organista a la catedral de Palència entre els anys 1589 i 1592, i posteriorment passà a la catedral de Salamanca, on ensenyà música a la universitat des del 1594 El 1603 succeí…