Resultats de la cerca

Les roscadores solen treballar per l’acció d’una eina de tall, un mascle si la rosca ha d’ésser interior o una filera si ha d’ésser exterior, o, en el roscatge de rosques exteriors, per pressió de dos rodets del mateix diàmetre o de dues puntes dentades Quan hom ha d’efectuar el roscatge de poques peces, sol emprar el torn o la fresadora, mentre que quan es tracta de sèries llargues recorre a la roscadora, que té una gran producció i una gran precisió Algunes roscadores poden efectuar roscatges interiors i exteriors, mentre que d’altres, com la que treballa per pressió, només els…

La canoa comprèn com a formes particulars la monòxil, de construcció rústega o pesant, anomenada preferentment piragua, coneguda a Amèrica, Àfrica i Oceania, i la construïda amb pell i de buc tancat, com el caiac de les zones àrtiques El terme canoa és aplicat també, amb un sentit restringit, únicament a les més lleugeres, de buc obert i propulsades per pagaia simple, que no poden ésser incloses en cap dels dos tipus anteriors, i d’una manera especial a les pròpies dels indis de l’Amèrica del Nord Els materials emprats poden ésser, en les canoes monòxils, l’escorça d’un sol arbre o el seu…

El conjunt de reaccions dels processos biosintètics tenen lloc a l’interior de la cèllula viva i són de tipus endergònic, consumeixen energia provinent del catabolisme de materials energètics, emmagatzemada en forma d’ATP o altres composts fosforats d’alta energia La biosíntesi consisteix especialment en la progressiva reducció de materials originàriament oxidats, o bé en la incorporació, també progressiva, de peces moleculars simples per a donar una macromolècula mitjançant la formació d’enllaços que uneixen entre ells els elements que la constitueixen La fotosíntesi realitzada…

Les primeres notícies documentals de l’existència del Centre són del 1899, poc després, doncs, de la fi de la presencia colonial espanyola a l’illa de Cuba Una de les seves primeres activitats fou l’organització d’un cor, que interpretava peces de JA Clavé i Morera Un dels primers actes oficials fou el missatge d’adhesió de Sitges —a Cuba fou nombrosíssima la colònia sitgetana—, on es propugnava que el Centre seria el punt de reunió de tots els catalans de Santiago, per tal de “propagar el programa del catalanisme” mesos més tard, aquest missatge d’adhesió era enviat a la Unió…

Bé que en bona part fou autodidacte, els anys vint freqüentà l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova, on rebé la influència de Damià Torrents i de Joaquim Mir, de qui fou amic Exposà individualment per primera vegada a Barcelona l’any 1932 Sala Parés Becat per la Generalitat, el 1935 feu estades a Londres i a París En els seus inicis la seva obra fou dominada temàticament i formalment pels tipus camperols i mediterranis En una segona etapa posterior a la guerra civil de 1936-39, i entre el 1947 i el 1955, que residí a Mèxic, recreà el tema indigenista Les seves figures, de contorns arrodonits i…

Fill de Joan Rigau i Trill, s’inicià amb el seu pare i amb el mestre Dalmau, i posteriorment estudià composició amb Joan Carreras i Dagas Com a destre intèrpret de flabiol, a dotze anys ja actuava en la Cobla Els Barretons El 1884 fundà la Cobla Els Montgrins, de la qual fou director 1881-1900 Vers el 1890 dirigí l’agrupació coral El Pensament de Torroella, i esdevingué l’ànima de l’activitat artística i musical de la vila amb l’organització de concerts, representacions teatrals i caramelles És autor de més de 500 sardanes, moltes d’elles deutores de l’estil melòdic de les darreres …

Estudià composició de manera autodidàctica, i formes musicals i instrumentació a Barcelona amb Núria Aymerich 1949-52 El 1958 anà a París per ampliar coneixements i posteriorment es traslladà a Munic, Zuric i Colònia L’any 1962 s’establí a Holanda, on estudià direcció d’orquestra amb Paul Hupperts Del 1959 al 1965 assistí als Cursos d’estiu de Darmstadt, on tingué com a mestres O Messiaen, Pierre Boulez, Bruno Maderna i Karlheinz Stockhausen  Es donà a conèixer com a compositor tot presentant algunes obres als festivals de la Societat Internacional per a la Música Contemporània, la Biennal de…

Deixeble d’E Toldrà, de Lluís Millet i d’E Morera premi extraordinari de composició de l’Escola Municipal de Música de Barcelona 1950 Autor de Suite mediterrània 1951, del ballet Romance de la fragua, estrenat a París 1952, d’un Concert per a violí i orquestra en si menor 1958, de la suite per a cor mixt i orquestra Una nit de Nadal 1960, etc Premi Itàlia de la RAI 1962 amb La tarde, la noche y el amanecer per a veus i orquestra També és autor de Mediterrània-3 1976, De la terra, del mar Cant a Barcelona sobre un poema de M Costa i Llobera 1980, per a dos cors i cobla, i Erols…

Fill de Joan de Boixadors i de Rocabertí Era conegut també per Joan Antoni de Pacs Militar i polític, músic i erudit, estudià música al monestir de Montserrat i compongué algunes peces musicals, de les quals es conserven dos misereres a quatre veus 1687 Com a capità de la Coronela de Barcelona defensà la ciutat durant el setge del mariscal Vendôme 1697 L’any 1700 participà en la fundació de l’ Acadèmia Desconfiada i en fou elegit president Austriacista, participà en la defensa de Barcelona durant el setge borbònic del 1706, any que fou nomenat governador de Mallorca i foragità…

Encarnà el mite d’un tipus de dona jove ingènua, sensual i lliure El film que la llançà a la popularitat fou Et Dieu créa la femme 1956 de Roger Vadim A part aquest, són significatives les pellícules  En cas de malheur 1958, La vérité 1960, Vie privée 1961, Viva María 1965, Les novices 1970, Boulevard du Rhum 1970, Les pétroleuses 1971 i Don Juan 1972 Parallelament, tingué una breu, però influent carrera musical, durant la qual collaborà amb autors destacats com Serge Gainsbourg, amb qui enregistrà peces icòniques de la cançó francesa Abandonà definitivament tant el cinema com la…