Resultats de la cerca

Indispensable en la majoria de les cítares, amb mànec o sense, és una part estructural que té, a més de la funció anterior, la de transmetre la vibració de les cordes a la resta de l’instrument Els ponts solen construir-se de materials resistents fusta, os o ivori, per tal de suportar la pressió de les cordes, però ben lleugers, per evitar qualsevol resistència a la transmissió del so Quan els instruments tenen dos ponts -un a cada extrem de les cordes-, el més proper al claviller s’anomena celleta La decoració i forma del pont orienten sovint sobre l’escola, l’època i el lutier que l’ha fet…

Estudià harmonia, contrapunt, fuga, orquestració i instrumentació al Conservatori del Liceu, on fou el primer a obtenir el diploma de mestre de composició 1960 Intèrpret dels instruments més característics de la cobla, esdevingué compositor de sardanes gairebé un centenar i investigador musical També compongué diverses obres orquestrals Concert de la Costa Brava, Fantasia i fuga, Rapsòdies empordaneses, Suites clàssiques catalanes , etc Autor de diversos estudis de temàtica sardanista, publicà les obres  Contra la falsa sardana 1953, El cançoner de l’Empordà 1993 i  Nou tractat d’…

Perdé la vista a sis anys i visqué la infantesa en una pobresa absoluta Aprengué a tocar diversos instruments en una institució per a invidents de Florida El 1949 formà el seu propi trio, on ell tocava el piano i cantava, inspirat sobretot per Nat King Cole A partir del 1955 es feu conèixer com a cantant de blues i de rock-and-roll Creà un estil propi de gran èxit a partir de la fusió d’aquests gèneres i també del gòspel Fou un dels creadors del soul i influí en un gran nombre d’intèrprets de rock i de pop Liderà petits conjunts de rhythm-and-blues i de jazz en els quals també…

Estudià al Conservatori de París, on es diplomà el 1896 S’inicià com a pianista amb l’Orquestra Lamoureux i després treballà a Bayreuth com a repetidor i director del cor El 1902 creà a París la Société des Festivals Lyriques i dirigí diferents títols wagnerians Un any més tard fundà la Société des Concerts Cortot, amb l’objectiu d’oferir concerts de música contemporània Amb Pau Casals i Jacques Thibaud formà el  Trio Casals-Cortot-Thibaud que aviat guanyà fama internacional, gràcies als seus concerts i enregistraments El 1907 ingressà com a professor al Conservatori de París i el 1919 fundà…

Estudià a Berga, i completà els estudis musicals amb el mestre de capella de la seu de Barcelona, Francesc Queralt El 1829 anà a Milà, on treballà amb Piantanida i Bonifacio Asioli En tornar a Barcelona fou nomenat mestre de capella de la catedral 1830, càrrec que deixà tres anys més tard per anar a dirigir els espectacles d’òpera del Teatre Principal de València Després tornà a Barcelona, on es dedicà totalment a l’ensenyament i a la composició En el camp de la música religiosa escriví una Missa pastoril 1828, obra d’una gran inspiració melòdica i d’instrumentació original, que assolí una…

Format com a escolà de la catedral de Barcelona, a dotze anys començà a estudiar composició, orgue i piano Més tard ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Felip Pedrell i Enric Morera Ben aviat sobresortí com a compositor Fou director de diferents bandes musicals, com la dels Mossos d’Esquadra 1928-31, i de la temporada de Teatre Líric Català al Teatre Tívoli barceloní, on estrenà l’òpera Joan de Serrallonga  Escriví obres escèniques Donzella que va a la guerra , 1906  El foc de Sant Joan , 1907 i sarsueles, de les quals destaca  Por una mujer  …

De família porto-riquenya, estudià piano des dels 7 anys i percussió des dels 10, i a 13 anys era un nen prodigi que actuava com a professional La seva primera feina important fou de bateria a l’orquestra de Noro Morales, l’any 1940 A la fi de la Segona Guerra Mundial fundà la seva primera orquestra, The Picadilly Boys, i posteriorment entrà en la prestigiosa escola de música Juilliard Director d’orquestra, arranjador, compositor, teclista, saxofonista i vibrafonista, començà a despuntar als anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama…

Infant prodigi, estudià piano, i posteriorment violí amb Erna Honigberger Es perfeccionà al Conservatori de Winterthur amb Aida Stucki A set anys 1970 aconseguí el primer premi del concurs Jugend Musiziert Herbert von Karajan, que n’esdevingué el mentor, la sentí al Festival de Lucerna el 1976, i un any després la feu debutar al Festival de Salzburg i el 1978 amb la Filharmònica de Berlín Amb Karajan enregistrà, entre altres obres, els concerts per a violí de Beethoven, Brahms, Bruch, Mendelssohn i Čajkovskij El 1977 debutà a Londres, amb un concert dirigit per Daniel Barenboim…

A l’edat de 13 anys féu la seva primera actuació en públic i, el 1959, inicià una brillant carrera que l’ha portat a actuar en més de cinquanta països En el seu ampli repertori destaca la seva dedicació a la música espanyola i als grans autors romàntics, com Chopin, Schumann i Brahms El 1992 li fou concedit el Premio Nacional de Música i el 1995 rebé la Medalla d’Or del mèrit de les belles arts El 1996 estrenà a València la seva revisió del Concert per a piano i orquestra de Joaquim Rodrigo, i l’any següent l’enregistrà, amb Manuel Galduf, al capdavant de l’Orquestra de València…

De família humil, Eunice Kathleen Waymon fou la sisena de vuit germans fills d’un obrer manual d’una comunitat segregacionista de Carolina del Nord, uns orígens que marcaren el compromís de la cantant amb els drets de la comunitat negra A deu anys féu el seu primer concert de piano, a la biblioteca de la seva ciutat Tot i la seva formació musical clàssica, a partir del 1954 començà a cantar en un club d’Atlantic City i el 1959 enregistrà el primer disc Esdevinguda una celebritat mundial per les seves versions de peces com I Love You Porgy de l’obra Porgy and Bess i My Babe Just…