Resultats de la cerca
Es mostren 4389 resultats
engraellat
Construcció i obres públiques
Graella feta amb barres de ferro que hom posa dins la massa de formigó del fonament d’un pilar i que, conjuntament amb el formigó, serveix per a convertir la càrrega puntual del pilar en una càrrega repartida en tota la superfície de la base del fonament.
riurau

Riurau de Constantino, Terrateig
© Carlos Fuster
Etnografia
Edifici de planta baixa, cobert de teula a un o dos vessants, amb arcs a un costat que permeten amplament la ventilació, destinat a aixoplugar-hi els canyissos de la pansa posada a assecar, sia a la nit, sia de dia quan es posa a ploure.
És característic de la Marina, de Pego i Dénia a Benidorm
tractat de Majano
Història
Treva concertada el 16 de juliol de 1430 entre les tropes de Joan II de Castella i les d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, que posà fi a la guerra de 1429-30, motivada per la intervenció dels germans d’Alfons IV en els afers de Castella.
escarabat bum bum
Jocs
Joc d’infants, en el qual els jugadors es posen en fila o en semicercle davant un que fa de mare; aquest agafa el qui para i se’l posa agenollat o inclinat amb el cap damunt les seves cames, sense que pugui veure els de darrere.
La mare pica a l’esquena del qui para, tot dient “escarabat, escarabat endevina qui t'ha tocat”, o altres recitats que varien segons els llocs Després crida per un pseudònim convingut un dels jugadors, que s’acosta sense fer remor i dóna un cop a l’esquena o a les anques del qui para aquest, una vegada és al seu lloc el qui li ha pegat, s’alça i ha d’endevinar qui ha estat Si no ho endevina, continua parant si ho endevina, para el qui li ha pegat
moviment d’Oxford
Corrent religiós dins l’alta Església anglicana que posà l’accent en la revisió de les notes de l’Església, principalment la seva catolicitat, vinculada a la successió apostòlica, viscuda en la tradició i entesa com a fidelitat dinàmica a l’Esperit que parla per l’Església.
Començà a Hadleigh Suffolk el 1833 i tingué la seva primera formulació en el sermó de John Keble sobre l’apostasia nacional —14 de juliol de 1833—, en què s’analitzava la situació de l’Església anglicana i es reclamava la llibertat de l’Església davant l’Estat Les seves idees essencials havien estat anticipades pel grup de Hackney els primers anys del mateix segle XIX i havia arribat a demanar un concili amb l’Església romana amb vista a la unió Samuel Wix, 1818 A part els Tracts for the Times —d’on el nom de tractarisme —, les obres d’APh Perceval The Churchman's Manual , 1833 i de W Palmer…
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Era fill de Pau Prim i Estapé —reusenc, però oriünd de Verdú Urgell i pertanyent a una família molt vinculada a la Universitat de Cervera—, que alternà la professió de notari amb la de militar havia estat capità durant la guerra del Francès i assolí el grau de tinent coronel en la primera guerra Carlina, i de Teresa Prats i Vilanova, filla d’un comerciant A dinou anys s’enrolà, el 1833, en el primer dels dos batallons de tiradors d’Isabel II que Reus organitzà per lluitar contra els carlins rebé el bateig de foc el 7 d’agost de 1834 i tot seguit realitzà el seu primer acte destacat en dirigir…
Santa Maria del Palau (Torroella de Montgrí)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes de l’església, a l’indret de la capçalera, de la qual hom pot veure l’interior a la fotografia F Tur Les restes de l’església i del Poblat del Palau són situades als contraforts nord-occidentals de Montgrí, molt més a la vora de Bellcaire i de l’Escala que del seu cap de municipi Es tracta de les ruïnes d’una antiga població d’èpoques romana i medieval, habitada almenys des del segle II abans de Crist, segons les mostres de ceràmica trobades superficialment pels seus voltants Mapa 296M781 Situació 31TEG105601 Per anar-hi hi ha diversos camins, tots de terra,…
Sant Martí del Puig (Gisclareny)
Art romànic
Situació Situada al bell mig de la vall del Bastareny, encimbellada dalt un puig —mai aquest nom havia estat tan adequat— s’aixeca aquesta graciosa església, presidint amb majestat l’àmplia vall resguardada per les serralades del Cadí i de Gisclareny Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 03,1 — y 80,1 31 TDG 031801 Una vista aèria de l’església, enmig de la naturalesa, des del costat sud-oriental J Pagans-TAVISA Una vista de l’exterior de l’edifici des del cantó sud-occidental Hom pot constatar l’…
La internacionalització dels mestres catalans. 1884-1939
L’opció per l’ensenyament –i no, únicament, per les armes o el comerç– de la societat catalana moderna dels segles XVI-XVII té les seves arrels en Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Joana de Lestonnac Als temps de la Illustració del segle XVIII hi ha la llavor de l’“ensenyança de minyons” de Baldiri Reixac, dels collegis d’escolapis i jesuïtes, dels seminaris i les acadèmies Professors i pedagogs Al segle XIX, les revolucions liberals assajaren un inici d’universalització de l’ensenyament L’any 1850, el ministre de Foment del govern central Antoni Ros i d’Olano Caracas, 1808 – Madrid, 1886…
catalanòfils
Historiografia catalana
El gran salt endavant de la societat catalana al primer terç del s. XX suscità un interès creixent per conèixer els mecanismes i les grans fites històriques passades que esdevinguessin claus explicatives.
No resulta estrany, doncs, el cas d’Edgar Allison Peers, estudiós de la vida i l’obra de Ramon Llull, que investigà els possibles impactes de la Guerra Civil Espanyola en l’esdevenidor de la nació catalana moderna Aleshores, com succeí, també, més tard, no era fàcil distingir entre “catalanòfils purs”, és a dir, estudiosos forans de la realitat catalana, i “catalans d’adopció”, és a dir, estudiosos que, pel fet d’haver viscut força temps a Catalunya, esdevingueren un xic catalans, si més no per un quant temps Són els casos, per exemple, de l’occità Pierre Vilar, el flamenc Georges…