Resultats de la cerca

Durant la seva infantesa començà a estudiar piano, orgue i composició Més tard cursà teologia i filologia clàssica a la Universitat de Göttingen 1860-64 Un dels musicòlegs més importants de la darreria del segle XIX, fou excepcionalment actiu com a investigador, pedagog, escriptor i editor S’interessà per gairebé tots els períodes de la història de la música i és especialment notable la seva biografia de JS Bach en dos volums publicats a Leipzig, el primer el 1873 i el segon el 1892 Fou membre fundador de la publicació "Vierteljahrsschrift für Musikwissenchaft" 1885 i destacat…

Feu els primers estudis musicals amb Rafael Pascual i Pascual Posteriorment estudià al Conservatori de Madrid, on més tard fou professor d’harmonia El 1888 obtingué una pensió a instàncies de l’Academia de San Fernando per a ampliar la seva formació a Roma En aquesta ciutat escriví l’oratori Débora L’any 1904 guanyà la càtedra d’harmonia del Conservatori de Madrid, on romangué la resta de la seva vida També feu classes al Colegio de Ciegos de Santa Catalina i dirigí diverses orquestres d’alguns teatres madrilenys Com a compositor destacà en el gènere líric, sobretot en sarsuela El as de…

A vuit anys ingressà com a escolà de cor a la collegiata de Gandia, on estudià amb P Martínez, un deixeble de F Andreví El 1853 obtingué la plaça d’organista a Beniopa i el 1854 retornà a Gandia, on ocupà el lloc d’organista a la collegiata on havia estudiat durant la seva infantesa En aquells moments Piqueras era considerat ja com un bon organista Quatre anys més tard 1858 li oferiren la plaça d’organista al Collegi del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà durant pocs mesos, perquè passà a la catedral valenciana, on fou tenor, segon…

Membre d’una família de músics, el seu pare l’ensenyà a tocar el violí, instrument amb el qual actuà en diferents orquestres alacantines El 1876 fundà una banda de música, La Lira, que més tard dirigí el seu germà Francesc Aviat esdevingué director de l’Orquestra del Teatre Principal d’Alacant amb un repertori de sarsueles i operetes L’experiència que assolí al capdavant d’aquesta orquestra l’animà a formar una companyia amb tots els membres de la seva família -els seus germans i els fills respectius-, que recorregué la Península i difongué, a més de sarsueles, operetes vieneses…

Parallelament a la seva formació eclesiàstica a Lleó, estudià solfeig, piano i composició i més tard continuà els seus estudis musicals a Santiago de Compostella Fou mestre de capella de la catedral de Mondoñedo Lugo del 1921 al 1926, de la d’Astorga Lleó i, a partir del 1946, de la de Madrid, on també fou director diocesà de música Compongué obres religioses, conservades a la catedral de Mondoñedo, entre les quals Salve Regina 1921, per a quatre veus, i Monstra te esse Matrem 1925, per a tres veus i orquestra Sobretot, però, destacà com a impulsor de la vida musical i com a…

Fou organista ajudant des del 1645 a la catedral de València, on era mestre de capella Diego de Pontac i més tard ho fou Urbán de Vargas El 1654 fou nomenat organista titular, càrrec que exercí fins el 1665, any en què fou substituït per Joan B Cabanilles Es traslladà a Saragossa, on treballà com a organista des del 1677 i com a mestre de capella des del 1695 Les seves composicions es troben a l’arxiu del Pilar de Saragossa Missa 7 toni i Missa 8 toni , a la Biblioteca Nacional de Madrid 12 tonos profanos , Tonadillas y Letrillas i a la Biblioteca de Catalunya Gozos de las…

Es formà musicalment amb el seu pare, organista i director de cor, i més tard a la Kreuzschule de Dresden 1862-67, on fou alumne de J Otto Estudià musicologia a la Universitat de Leipzig 1868-71 amb O Paul, F Ritschl i W Voigt, i al conservatori de la mateixa ciutat 1869-70, amb EF Richter i C Reinecke Desenvolupà diferents tasques en nombroses institucions, conservatoris i universitats alemanys Fundador de la nova Societat Bach, fou editor general de la publicació "Monuments de la música alemanya" 1912-18 És el musicòleg alemany més important, després de H Riemann Considerà la…

Estudià música a la seva ciutat natal i el 1925 fou contractat al teatre d’òpera com a repetidor Deu anys més tard en fou nomenat director general de música El 1945 fou contractat a la Dresden Staatsoper, i el 1951, a l’Òpera de Baviera Munic Un any després debutà a Bayreuth i es presentà amb la companyia de l’Òpera d’Hamburg al Festival d’Edimburg, on dirigí reeixides representacions d' El caçador furtiu i d' El cavaller de la rosa Actuà als festivals de Salzburg i Lucerna, i el 1959 succeí a F Fricsay com a director general de música de l’Òpera de Baviera, on desenvolupà la…

Es formà al Conservatori de Würzburg Baviera, i debutà com a director de cors L’any 1932 inicià la seva tasca de director orquestral a Bielefeld Rin del Nord-Westfàlia El 1938 fou nomenat director musical a Teplitz Schönau, i dos anys més tard, a Karlsbad Al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Dresden des del 1941, el 1945 passà a dirigir-ne la de Munic El 1946 s’estrenà de director a l’Òpera de la mateixa ciutat, de la qual fou titular entre el 1956 i el 1967 Posteriorment 1967-75 fou director de l’Orquestra de la Ràdio de Munic El 1954 inicià la seva tasca docent a la…

Inicià els estudis musicals amb la seva mare, i posteriorment ingressà al Conservatori de Moscou El 1949 guanyà el Concurs de Piano F Chopin de Varsòvia, i un any més tard debutà a Itàlia Després d’una brillant trajectòria com a concertista en països de l’Europa de l’Est, el 1978 s’installà a Nova York Debutà al Carnegie Hall el 1979 i inicià una notable carrera als EUA, on interpretà amb èxit obres d’autors russos Al principi dels anys vuitanta començà a especialitzar-se també en l’obra pianística de George Gershwin Des del 1983 és professora a la Juilliard School de Nova York…