Resultats de la cerca
Es mostren 2869 resultats
Sant Pere de Rodes

L’antiga abadia benedictina de Sant Pere de Rodes, a la serra de Rodes
© JoMV
Abadia
Abadia benedictina del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada al vessant est de la serra de Rodes, dominant la badia del Port de la Selva.
Fou un important focus de pietat per a la comarca empordanesa, en especial amb els seus jubileus, els anys que Santa Creu de Maig s’esqueia en divendres, i la seva església monumental és un compendi d’art i d’interès arqueològic Malgrat això, el seu origen és fosc l’any 878 era una petita cella monàstica discutida entre els monestirs de Banyoles, Sant Policarp de Rasès i la seu de Girona Prevalgué el domini de Banyoles, però obtingué la independència el 944 per un privilegi de Lluís d’Ultramar, recaptat pel noble Tassi, que sotmeté també el monestir a la Santa Seu Tassi 926-979 i el seu fill…
cala Figuera
Cala
Cala de la costa septentrional de la península de Formentor, al fons d’una gran badia, oberta entre el cap de Catalunya i la punta d’en Tomàs.
morro de sa Vaca

Vista des del mar del morro de sa Vaca, Mallorca
© Corel / Fototeca.cat
Cap
Cap de la costa septentrional de Mallorca, dins el municipi d’Escorca, que forma un promontori de 200 m alt., a llevant de la badia de sa Calobra.
riu Barca
Riu
Riu de Sardenya, que drena el terme de l’Alguer i desemboca a l’estany de Càlic, petita llacuna litoral al centre de la badia de l’Alguer.
Té com a afluents els rius Filibertu, Sassu i Serra
Nova York

L’Estàtua de la Llibertat, a Nova York
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nova York, principal ciutat dels EUA.
El nucli definit administrativament comprèn els districtes de Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens i Richmond L’aglomeració urbana s’estén a l’estat de Nova Jersey Jersey City, Newark i Long Island i, amb uns 18100000 h est 1990, forma, amb d’altres com ara les de Tòquio i Mèxic, una de les més grans del món L’emplaçament portuari és un dels elements bàsics de l’expansió de Nova York A les primeres installacions de l’East River i del Hudson se n’han anat afegint d’altres, a mesura que ho demanava l’increment del trànsit marítim molls i dàrsenes s’estenen avui per la badia de Newark, el Kill van…
Castell de Pontós
Art romànic
Situació Restes de construcció del castell, barrejades amb construccions d’èpoques posteriors F Tur Castell situat a l’anomenat Barri del Castell, al cim d’un turó allargat, de vessants força pronunciats Originàriament restava separat del poble i situat a uns 500 m a migjorn de la població Des del cim del castell s’albira la vall del Fluvià, amb la plana, fins a la mar Mapa 258M781 Situació 31TDG933703 A les restes del castell, aprofitades per a construir-hi diverses cases modernes, s’hi arriba per una pista asfaltada que s’enfila pel vessant de ponent del turó i entra a l’interior del…
Santa Maria del castell d’Oltrera (Argelers)
Art romànic
Situació Vista de conjunt i detall de les ruïnes d’aquesta notable església on s’aprecia l’arrencada de les voltes i els arcs ultrapassats ECSA - J Ponsich dreta i A Roura esquerra L’església de Santa Maria del castell d’Oltrera, dins el conjunt extens de restes de la fortalesa, és situada a l’extrem de migdia del recinte superior, en el cimal del turó rocallós i acinglerat Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 0,6” N - Long 2° 58’ 49,2” E L’itinerari per a arribar al castell i l’església és el mateix descrit en la monografia precedent PP Història Aquesta església no s’ha de confondre amb la…
Els ambients zonals subalpins i alpins
Consideracions generals Els paisatges subalpins i alpins, dotats d’una vegetació comparable a la de les altes muntanyes europees i emparentada amb la de les terres àrtiques, atenyen, als Països Catalans, exclusivament l’àrea pirinenca i pre-pirinenca, amb una avançada meridional als cims més elevats del Montseny Constitueixen, doncs, una minsa part del nostre territori 4%, part que designem amb el nom d’alta muntanya, i en la qual es diferencien clarament dues grans zones l’estatge subalpí, de boscos de coníferes, que s’estén des dels 1600-1800 m fins al voltant dels 2300 m, i l’estatge alpí…
canal de Panamà
Rescloses de Miraflores del canal de Panamà
© J. Cavero
Canal de navegació
Canal de l’Amèrica Central que enllaça l’Atlàntic amb el Pacífic.
Té una longitud de 79,6 km Emboca a l’Atlàntic per la badia de Limón, entra a terra ferma i durant 12 km continua a nivell de la mar fins a la presa de Gatun, que l’aixeca a 26 m Travessa el llac artificial de Gatun, format per la represa del riu Chagres, i a través del pas fluvial de Gaillard, de 12 km, arriba a les rescloses de Pedro Miguel, que l’abaixen a 16,5 m Passa després pel llac i les rescloses de Miraflores, on assoleix novament el nivell de la mar La travessia dels vaixells, des de Balboa, port al Pacífic, fins a Colón, port a l’Atlàntic, dura 8 hores La profunditat és de 12,5 a…
Normandia
Història
Regió històrica i administrativa del N de França, compresa entre les regions d'Alts de França, a l’E, la de París al SE, Centre al S, el País del Loira al SW, la Bretanya, al SW, i el canal de la Mànega, al N i a l'W.
És subdividida en cinc departaments el Sena Marítim, amb la capital Rouen , Eure, Calvados, Orne i Manche Normandia és constituïda, de fet, per un conjunt de regions naturals ben diferenciades al sector oriental de l’altiplà de l’Alta Normandia, fraccionat en comarques per profundes valls fluvials, predominen les cretes blanques, recobertes per una prima capa d’argiles Els sòls argilosos són més consistents als països d’Auge i de Lieuvin, a l’esquerra del Sena, mentre que el Calcari aflora en el Roumois, el Pays d’Ouche, la Plaine de Saint-André i el Thimerais A la Baixa Normandia es destaca…