Resultats de la cerca

Aquesta església, que era una possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, donà nom a l’alta vall de la Bolzana durant els segles X i XI, en què era coneguda com la vall de Santa Creu “Crotz”, en occità És esmentada per primera vegada en un precepte del rei Lotari de l’any 958 adreçat a Cuixà i posteriorment en nombrosos documents, sempre com a església subjecta a Cuixà Consta com a priorat al segle XVI L’església de Santa Crotz era situada al veïnat de Lavanhac, immediatament al N del poble de La Pradèla Als anys cinquanta vam intentar descobrir els vestigis d’…

El petit nucli d’Iscles es troba a la riba dreta del barranc d’Iscles, afluent de capçalera de la Valira, aprofitant un monticle estratègic bé que dominat pels quatre costats per muntanyes, cosa que es creu que li donà nom “illa” El castell d’Iscles, documentat des de l’any 972, tingué especial importància a la segona meitat del segle X com a baluard fronterer del comtat ribagorçà i nus de comunicacions transversals entre la Terreta i l’Isàvena coll del Vent, coll de les Toralles Això explica que el seu districte comprengués el riu o vall d’Iscles i també bona part de l’actual terme de…

L’església avui és perduda, però la documentació és rica en referències al lloc des del segle X L’any 958 Baldonurios donà una peça de terra situada a la vall de Brocà, al lloc de Pardinella in apendicio de Pardinella, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà les donacions al monestir de terres a la vila de Pardinella es repeteixen els anys 961, 963 i també l’any 1016 El lloc i la vila de Pardinella foren un dels centres de domini del monestir de la vall del Bastareny La referència a l’església de Sant Esteve és també del segle X així l’any 988 el comte Borrell permutà…

Situada en l’antic terme del castell de Lladurs, fou molt aviat església parroquial, funció que en l’actualitat no conserva S’ha intentat identificar la parròquia de la Vall Infernal “ Valle Infernale ”, que apareix en la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb l’església de Sant Julià dels Torrents No obstant això, no sembla que aquesta identificació sigui correcta, ja que l’església dels Torrents és massa lluny de la Vall Infernal, que tampoc no ha estat identificada…

Històricament aquell exèrcit fou objecte d’un atac dels sarraïns, manats per Matruḥ i Aišūn, entre l’Ebre i Pamplona amb l’objecte d’alliberar el pare d’aquests, Sulaymān ibn Yaqṯān al-Arabī, governador musulmà de Barcelona i Girona, cosa que aconseguiren després els gascons, segurament en collaboració amb els bascs, sorprengueren la rereguarda de l’exèrcit en travessar els Pirineus, probablement per Ibañeta, i la desferen i sembraren el desordre en el conjunt de forces Aquesta darrera batalla s’esdevingué el 15 d’agost de 778 i hi moriren molts personatges de la cort carolíngia, entre els…

Situació i presentació La demarcació municipal de Torà —en el punt de contacte entre el Solsonès, la Segarra i l’Anoia— inicialment de 18,0 km 2 , va veure augmentada des del 1968 la seva superfície fins a 93,31 km 2 per l’annexió del municipi de Llanera de Solsonès Limita al N i a l’E amb els municipis solsonencs de Llobera i Pinós, respectivament al S, amb l’enclavament d’Enfesta del municipi de la Molsosa Solsonès, Castellfollit de Riubregós Anoia, i els municipis segarrencs d’Ivorra i Sant Guim de la Plana, i a l’W ho fa amb Massoteres i Biosca Solsonès L’antic terme de Torà s’estén…

És situat al N del Taunus, del qual el separa la vall del Lahn, i continua vers el N pels relleus de Sauerland L’altitud màxima és el Fuchskaute 657 m És una regió de boscs i de ramaderia

És situada al SE, a la vall de l’Ibaizabal La seva riquesa és l’agricultura i la ramaderia conreus de blat de moro, d’hortalisses i de mongetes, complementada amb algunes indústries explosius, plàstics, blanqueries i productes alimentaris

Situat al comellar de Coanegra , vall del vessant meridional de la serra d’Alfàbia, que es forma dins dels termes de Bunyola i d’Alaró, drenada per la riera de Coanegra , que aflueix, per l’esquerra, al torrent Gros

Situada a la vora del riu Dora Baltea, a la sortida de la vall d’Aosta, és l’antiga Eporedia Hi ha indústria tèxtil i de maquinària Té monuments històrics Castello delle Quattro Torri, convent de Sant Bernadí, catedral