Resultats de la cerca
Es mostren 5895 resultats
Lluís Giner Arnabat

Lluís Giner Arnabat (expedició Everest 1988)
Jaume Altadill
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Soci del Grup Excursionista Malgratenc i membre del GAME, ha realitzat escalades a Montserrat, el Pedraforca, el Montsec, els Pirineus, Riglos, els Picos de Europa i els Alps, entre les quals destaquen l’integral de Peuterey al Mont Blanc, l’esperó Walker de les Grans Jorasses, la Cima Grande di Lavaredo, i dos intents fallits a les cares nord del Cerví i l’Eiger Ha participat en dues expedicions a l’Himàlaia assolí el cim de l’Everest amb Nil Bohigas i Jerónimo López 1988 i de l’Ama Dablam 1992 Des del 1999 és director tècnic de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada És…
Albert Gurt Pujadas
Atletisme
Atleta i dirigent esportiu.
Soci del GEiEG des del 1935, s’especialitzà en marxa atlètica Fou tres vegades campió d’Espanya de 10 km marxa en pista 1945, 1946, 1955 i set vegades campió de Catalunya en 10 km 1944-48 i 30 km en ruta 1944, 1946 Entre el 1945 i el 1956 ostentà el rècord estatal de 10 i 20 km en pista Disputà la prova dels 10 km dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, després de fer el primer relleu de l’àmfora en el seu recorregut des d’Empúries fins a Barcelona Fundà i presidí el Club Natació Figueres 1968-72, fou regidor d’esports de l’Ajuntament i impulsà el Consell Esportiu de l’Alt…
Jordi Alcover García-Tornel

Jordi Alcover García-Tornel
Arxiu UFEC
Hoquei sobre herba
Jugador, àrbitre i directiu d’hoquei sobre herba.
S’inicià al club universitari Yuri, que més tard convergiria amb el club Can Salvi, on exercí de president 1974-78 Fou secretari general de la Federació Catalana de Hockey 1976-84, vicepresident 1985-92 i president 1993-2001 També fou membre del Consell Directiu de la Federació Espanyola 1988-2002, del Comitè d’Entrenadors de la Federació Internacional 1980-94 i president del Comitè d’Àrbitres d’aquesta última des del 2005 Assumí el càrrec de director de competicions als Jocs Panamericans de Caracas 1983, a la Copa d’Europa 1987, 1999 i al Trofeu BMW Amstelveen 1990 Intervingué…
Associació Internacional d’Informació i Documentació Esportiva
Esport general
Associació fundada a Roma el 1960 amb el nom de Bureau International de Documentation et Information (BIDI).
Tenia com a principals objectius promoure i coordinar projectes en l’àmbit de la informació i la documentació, i estava especialitzada en educació física i esports Membre del Consell Internacional per a l’Educació Física i l’Esport de la UNESCO, el 1977 adoptà el nom d’International Association for Sports Information IASI La junta directiva era encapçalada pel president i per cinc vicepresidents, un per continent, i el comitè executiu era compost per representants d’institucions membres governamentals, universitàries o esportives que es reunien un cop l’any La Secretaria General de l’Esport…
Una corona, dos sistemes polítics. 1479-1714
Els estats de la corona de Catalunya-Aragó, incorporats, des dels anys 1479, 1519 i 1580, a imperis confederats cada cop més grans, van mantenir els propis sistemes polítics les generalitats o, per exemple, el Consell de Cent de Barcelona fins al període de 1713-14 Seguint la llarga tradició d’unions matrimonials que podien significar federacions o unions de territoris com ara el casament, el 1137, del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV amb Peronella, l’hereva del regne d’Aragó, l’opció matrimonial del 1469 va tenir conseqüències polítiques deu anys més tard Mediterrània occidental vers el…
Archivo de Arte Valenciano
Historiografia catalana
Revista de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València dedicada a l’estudi de l’art i dels artistes valencians i a l’edició de fonts relacionades amb aquests temes.
Es publica des del 1915 en castellà, i en els seus orígens fou impulsada per Lluís Tramoyeres com a butlletí de la institució La seva gestació s’inicià el 1905, amb els acadèmics Teodor Llorente, Serrano i Morales, Martínez i Aloy, Roc Chabàs i Gonçal Salvà, el secretari Lluís Tramoyeres i Josep Maria Belda com a president, però en aquell moment les gestions no arribaren a bon port El 1910 es reprengué el tema i, per fi, el 9 de novembre de 1915 es repartí el primer número d’ Archivo de Arte Valenciano , amb Joan Dordà com a president Aleshores la revista era trimestral, però el 1917 passà a…
Organització per a l’Alliberament de Palestina
Política
Organisme politicomilitar creat el 1964 a Jerusalem que agrupa la major part de les organitzacions palestines, amb una clara preponderància d’Al-Fatah, sorgides arran de la creació de l’estat d’Israel, amb l’objectiu d’establir un estat palestí en aquest territori.
Té els seus precedents en el moviment guerriller palestí sorgit a Gaza i Cisjordània que participà en la primera de les guerres araboisraelianes 1948-49 Fundada amb el suport de la primera Conferència dels estats àrabs al Caire, després de l’ocupació de Gaza i Cisjordània per Israel 1967 i amb la subsegüent diàspora dels refugiats palestins, l’organització tingué un gran creixement Establí el seu quarter general a Jordània, des d’on perpetrà atacs contra Israel fins el 1970, que fou expulsada del país pel mateix rei Hussein L’OAP passà aleshores al Líban, des d’on disposà de bases per a…
La complexitat de les poblacions urbanes
El procés d’organització de les societats urbanes va trobar un reflex fidel en el dens i sinuós procediment de configuració institucional que van protagonitzar els municipis medievals Des dels orígens, les comunitats urbanes van procurar obtenir sempre major autonomia jurisdiccional i la màxima representativitat estamental, tot i la diversitat de la geografia política catalana, balear o valenciana La inacabable successió de reformes sòcio-institucionals que tingué lloc entre els segles XIII i XV afectà els enclavaments de població més destacats i tingué per objecte consolidar una estructura…
conseller | consellera
Història
Nom donat, en algunes ciutats catalanes, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels respectius municipis.
Entre aquestes poblacions hi havia Barcelona, Manresa des del 1315, Igualada des del 1381, Granollers, Vic des del 1315 o Sabadell des del 1609, Aquesta designació era equivalent a la de jurat, cònsol, paer o procurador que rebien en d’altres poblacions municipi A Barcelona, aquesta designació fou aplicada, a partir d’un privilegi de Jaume I del 1258, als vuit prohoms que assessoraven el veguer en el govern de la ciutat De vuit, foren aviat reduïts a sis 1260 i finalment a cinc el 1274 Els consellers barcelonins, a més de les funcions pròpiament executives, tenien, entre altres prerrogatives…
Josep Maria Martí i Bonet

Josep Maria Martí i Bonet
© Phisalys
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Formació Estudià humanitats i filosofia al Seminari de Barcelona 1949-1957 És també diplomat en Paleografia, Diplomàtica i Arxivística per l’Arxiu Secret del Vaticà 1971 i el 1976 obtingué el doctorat en Història de l’Església per la Pontificia Universidad de Salamanca Ha cursat també estudis de Biblioteconomia i Informàtica Títols eclesiàstics Ordenat de sacerdot el 1961, els seus càrrecs eclesiàstics inclouen el de capellà de la Casa General de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora darderes 1972 i el de canonge de la catedral de Barcelona 1988…