Resultats de la cerca

Fou fundada l’any 2004 a Terrassa i Antoni Jurado en fou el primer president El seu precedent fou l’Associació Catalana per a la Promoció i Pràctica del Korfbal posteriorment Unió Catalana de Korfbal, que es creà el 1982, ja amb Jurado com a màxim responsable, i que el 1997 obtingué l’estatus de membre provisional de la Federació Internacional de Korfbal IKF El reconeixement internacional definitiu de la federació s’aconseguí a l’assemblea de la IFK que se celebrà a Terrassa el 29 d’octubre de 2005 La Federació Catalana de Korfbal fou la primera federació catalana d’un esport reconegut pel…

Fou creat a Barcelona el 1923 El seu precedent fou el Comitè Regional de la Federació Espanyola de Boxa, que desaparegué en crear-se el nou ens La seva posada en marxa es deu, entre d’altres, a Ramon Larruy, pioner d’aquest esport a Catalunya Presidí la seva primera junta directiva Joan Clols Vila, membre del Catalunya Boxing Club Des dels seus inicis, s’encarregà de regular i controlar els combats designar els àrbitres, jutges i cronometradors de les vetllades, i organitzar el Campionat de Catalunya de boxa amateur També creà el Collegi Oficial d’…

Aplegà l’ala moderada del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans a Catalunya, el Collectiu Comunista de Catalunya i un sector del Front Nacional de Catalunya Reivindicà el dret a l’autodeterminació i la creació d’un Estat federal Després del debut electoral de 1980 44954 vots, participà en les eleccions legislatives de 1982 28805 vots i en les municipals de 1983, en què obtingué 7 regidors un d’ells a Vic En les autonòmiques de 1984 s’integrà a la coalició Entesa de l’Esquerra Catalana, amb Independents per l’Esquerra Nacional i Renovadors d’Esquerra Republicana de…

Fou conegut també com Front d’Alliberament Català i Front Armat de Catalunya Entre el 1969 i el 1971 realitzà prop de cent atemptats amb explosius i efectuà nombroses accions terroristes Quan el 1972 foren detinguts diversos militants, la seva direcció s’establí a Bèlgica A l’estiu de 1973 reuní a Brusselles la I Assemblea, en què es declarà marxista leninista i partidari de la creació del Partit Comunista de Catalunya Aquest mateix any es reorganitzà a Barcelona i començà a editar Catalunya Roja 1973 Mai no participà en les plataformes unitàries, com ara l’Assemblea de Catalunya El 1974 s’hi…

En foren els iniciadors el barceloní, fill de sitgetans, Joan Roig i Soler i Arcadi Mas i Fontdevila, que s’hi establí definitivament l’any 1880 Tots dos formats a Roma, adoptaren un luminisme intens derivat del darrer Fortuny i el feren arrelar a Sitges en l’obra de pintors autòctons, com Joaquim de Miró, Antoni Almirall i Joan Batlle i Amell El paisatgisme del grup —amb el qual es pot relacionar també Felip de Masó—, molt proper en alguns aspectes a les inquietuds de l’impressionisme, era el contrapès dins l’art català al realisme melangiós de l’escola d’Olot Pràcticament tots els pintors d…

Fou una de les primeres marques de l’Estat espanyol quant a motocicletes de gran cilindrada al principi, de 295, 350 i 500 cm 3 La producció anual 1976 fou de 4000 unitats, de cilindrades de 400 i 500 cm 3 , exportava a vuit estats europeus i fou el principal proveïdor de les forces de policia, de l’exèrcit i d’altres organismes oficials de l’Estat espanyol No participà mai en competicions La crisi econòmica obligà a vendre l’empresa a Banesto 1980, que el 4 de novembre de 1981 creà la   Sociedad Española de Motocicletas SEMSA, amb una participació del 50% de capital de Yamaha SEMSA inicià l…

Filla del banquer Jacques Necker, es casà amb el baró de Stäel-Holstein Creà un saló literari important, que perdurà fins a la seva mort, amb interrupcions, degudes sobretot a la seva inconcreta ideologia política reformadora i vagament progressista i als ràpids canvis polítics de França des de la Revolució Són producte del seu pensament polític De l’influence des passions sur le bonheur des individus et des nations 1796 i Considérations sur la Révolution française 1818 Escriptora illustrada influïda per Voltaire i Rousseau, anà a Alemanya on conegué Goethe i AW Schlegel i a Itàlia Corinne…

Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i lletres amb la tesi Fernando el Católico y los payeses de remensa 1925 Residí uns quants anys a Lleida, on fundà l’Ateneu El 1926 obtingué càtedra d’història a la Universitat de La Laguna, que ocupà fins a la seva jubilació 1968 Dedicà una bona part de les seves investigacions a la història de les Canàries el 1941 creà la Revista de Historia Canaria i publicà Los portugueses en Canarias i Le Canarien, crónica francesa de la conquista de las Canarias 1949-51, en tres volums i un gran nombre d’articles Alhora es mantingué vinculat als estudis…

Fill de ferroviaris, s’establí a Florència 1924 Collaborà en la revista antifeixista Solaria , on publicà contes Piccola borghesia , 1931 i la novella Il garofano rosso 1933-48 A Milà publicà la seva millor novella, Conversazione in Sicilia 1941 traducció catalana de M&Aurèlia Capmany, 1966, a més de traduccions de Poe, Faulkner, Steinbeck, Saroyan, etc, i l’antologia Americana 1942 Sentí una gran atracció per la literatura angloamericana, i renovà, també gràcies a aquestes traduccions, la cultura literària italiana Participà activament en la Resistència, i publicà després Uomini e no…

Fill de Francesc Villalonga i Escalada Fou un dels primers militants del partit democràtic i del republicanisme a les Illes Els anys seixanta actuà a l’Ateneu Balear Membre de la junta revolucionària del 1868, fou, amb M Quetglas, R Manera i I Vidal, l’organitzador del Comitè Republicà Federal de les Balears i del Partit Republicà Federal de l’Estat Balear Després fou alcalde de Palma febrer-juliol del 1872 i diputat a corts elegit l’abril del 1872 i el maig del 1873 Fou empresonat el 1875 a València, amb la Restauració Tanmateix, continuà sempre fidel al republicanisme federal i, en especial…