Resultats de la cerca

La temporada 1984-85 fitxà pel juvenil del Barça L’any 1986 fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i després fou cedit al Santo Domingo d’Oviedo i al CH Lloret Durant dues temporades 1988-90 jugà amb el primer equip del Barça, etapa en què fou 17 vegades internacional i guanyà els World Games del 1989 i acabà segon a la Copa de les Nacions de Montreux Després continuà jugant amb el CH Piera 1990-91, el CE Noia 1992-93, el CP Cambrils i el CP Vic 1993-94 i el CH Mataró 1994-97

Després de tocar en diverses bandes, el 1929 arribà a Kansas City, on dirigí els Clouds of Joy, una orquestra itinerant que obtingué un gran èxit amb Until the Real Thing Comes Along 1936 La formació es dissolgué el 1948 després d’haver estat una de les millors de l’estil Kansas La personalitat de l’orquestra era en gran part determinada per les composicions i els arranjaments de la pianista Mary Lou Williams, d’altra banda excellent instrumentista Altres músics membres de l’orquestra foren Don Byas, Dick Wilson, Shorty Baker, Howard McGhee, Fats Navarro i, per un breu període, Charlie Parker

El 1967 accedí al Futbol Club Barcelona com a entrenador del futbol de base, i després passà al primer equip com a ajudant i traductor dels entrenadors Vic Buckingham i Rinus Michels Posteriorment exercí de gerent a l’Hèrcules d’Alacant 1974 Poc després inicià la seva activitat com a representant de jugadors i es convertí en un dels primers intermediaris de l’Estat espanyol Ha intervingut en els fitxatges de Maradona, Stòitxkov, Rivaldo, Romario i Messi per al Barça Alternà aquesta tasca amb collaboracions en mitjans de comunicació Des de la dècada de 1990 presideix la Reial Societat de…

Ja el febrer del 1873 la Diputació de Barcelona havia creat, amb paisans, dues companyies de Guies de la Diputació, que, comandades per B Lostau, lluitaren contra els carlins, però fou després de la dissolució de l’exèrcit regular març que els quatre batallons de Voluntaris barcelonins prengueren importància Nodrits bàsicament per elements de la petita burgesia, menestrals i alguns simpatitzants internacionalistes, desenvoluparen tasques d’ordre públic i participaren, amb eficàcia variable, en la campanya anticarlina Decretat llur desarmament després del cop d’estat del general Pavía,…

Duc de Dalmàcia Prengué part en quasi totes les campanyes de Napoleó, però es distingí en les de la península Ibèrica, on, nomenat cap de l’exèrcit d’Andalusia 1810, després d’haver pres Sevilla 1809, passà a Extremadura per penetrar a Portugal, però fou derrotat per Wellington a Albuera 1811 Finalment fou nomenat cap de les tropes franceses a la Península 1813 Després de la caiguda definitiva de Napoleó i d’un curt exili 1816-19, fou ministre de guerra 1830-32, president del consell de ministres 1832, 1839, 1840-47 i mariscal general de França 1847

Professà a Montserrat el 1897 i fou ordenat de sacerdot el 1903 Es doctorà en teologia a Roma 1906 i, retornat a Montserrat, fou professor de teologia i filosofia, censor d’ofici del bisbat de Barcelona 1912 i confessor extraordinari del bisbat Fou redactor i després director de la Revista Montserratina Fou prior de Montserrat 1913-17 i després d’El Pueyo Aragó, fins que, el 1918, fou cridat a Roma com a vicerector del Pontificio Ateneo Anselmiano El 1923 era procurador general de la Congregació Casinense i el 1924 abat general de la dita Congregació

Després de collaborar en diverses publicacions, fundà la revista Der Sturm 1910-32, de gran importància en la difusió i la promoció dels moviments avantguardistes, especialment de l’expressionisme, i en la qual collaboraren ADöblin, OKokoschka i KSchwitters, entre d’altres El 1932 emigrà a l’URSS, on prosseguí la seva activitat de publicista i on morí poc després d’haver estat empresonat Deixà una obra de caràcter marcadament expressionista, de la qual cal esmentar la novella Das Buch der Menschenliebe ‘El llibre de l’amor humà’, 1916 i diverses peces teatrals, on predomina el tema del…

Lluità contra els francesos a la guerra contra Napoleó Durant la restauració absolutista intervingué en diverses conspiracions liberals i fou empresonat Durant el Trienni Progressista lluità contra els reialistes catalans Restaurat l’absolutisme, hagué de refugiar-se a Londres 1824, des d’on organitzà una expedició antiabsolutista Es traslladà a Gibraltar 1830, i, després d’efectuar alguns intents, frustrats, de desembarcament, fou víctima d’un parany ordit pel general Vicente González Moreno, governador militar de Màlaga, el qual aconseguí de fer-lo desembarcar a Fuengirola amb 50 homes…

Després d’una expedició a les Antilles, passà al Perú 1554, on intervingué en les lluites civils a favor de Pizarro L’any 1559 s’afegí al viatge a les riberes del Marañón que Pedro de Ursúa organitzà amb la finalitat de trobar-hi Eldorado Aguirre dirigí la rebellió contra Ursúa, i, després d’assassinar-lo i de nomenar Guzmán nou cap de l’expedició 1561, es proclamà independent de Felip II, cap dels marañones i rei del Perú, on es dirigí amb la intenció de conquerir-lo Però fou assassinat per un dels seus, a causa de la seva crueltat

Minaire a Peñarroya i afiliat al partit comunista des del 1929 en començar la guerra civil, el 1936, s’enrolà al cinquè regiment Cap de brigada i de divisió, es distingí pel seu valor en la defensa de Madrid i en les batalles de Guadalajara, Brunete, Belchite, Terol i Lleida Acabada la guerra, passà a Algèria i després s’exilià a l’URSS, d’on fugí a França Després de trencar totes les relacions amb el partit comunista, el 1963 dirigí un grup terrorista als Pirineus Publicà Vida y muerte en la URSS 1939-1949 1950