Resultats de la cerca
Es mostren 3937 resultats
L'art macrosquemàtic
Gerra globular decorada amb impressions de Cardium que representen una figura humana, cova de l'Or, Beniarrés, sense referència estratigràfica, ~4 800 aC MAMA / GC Les primeres manifestacions de l'art macrosquemàtic van ser descobertes de manera casual el 1930 a l'espectacular conjunt del pla de Petracos a Castell de Castells Marina Alta La rellevància d'aquestes troballes va afavorir l'inici d'una sèrie de campanyes de prospecció exhaustives i sistemàtiques —dutes a terme per membres del Centre d'Estudis Contestante i dirigides per Mauro Hernández Pérez de la Universitat d'Alacant—,…
Sant Cebrià de Vallalta
L’església de Sant Cebrià de Vallalta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat als vessants meridionals del massís del Montnegre, al seu sector oriental, a la vall mitjana de la riera de Vallalta o de Sant Pol, a la qual desguassen alguns torrents afluents.
Situació i presentació El terme municipal de Sant Cebrià de Vallalta limita amb els termes de Tordera NE, Pineda i Calella E, Sant Pol de Mar S, Canet SW i Sant Iscle de Vallalta W La carena de la serra de Montnegre, al N, fa de límit amb el terme de Tordera, des del turó de Ca n’Alomar 701 m, gairebé a tocar amb el terme vallesà de Sant Celoni, fins al turó de la Grimola 648 m El territori perd altitud de N a S i de la carena muntanyosa davallen torrents que van a desembocar per l’esquerra a la riera de Sant Pol, com el sot de Vallfogona o riera de Sallent o les rieres de Mates i de Siurà…
col·legiata de Mur
Vista exterior de l’absis de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà)
© C.I.C. - Moià
Canònica augustiniana (Santa Maria de Mur) situada prop del castell de Mur al municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà).
L’església fou iniciada el 1060 pels comtes de Pallars i i el seu fill, Pere Ramon Fou consagrada el 1069, quan s’acabaren les obres Si és possible que en origen hi hagués hagut monjos a Santa Maria de Mur, com insinua Manuel Riu, sembla que fou obra de Pere Ramon de Pallars Jussà la substitució d’aquests per canonges i la institució de la canònica augustiniana vers el 1098 Aquest comte, l’1 d’abril de 1099, consolidà la canònica, confirmant-li la major part de les esglésies que constituirien durant segles el seu patrimoni i vinculant-la directament a Roma Els comtes es reservaren el patronat…
el Montseny
Les Agudes (esquerra) i el turó de l’Home des del Matagalls
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós de la Serralada Prelitoral, entre el Vallès Oriental, la Selva i Osona.
És format per dos blocs principals al N, el de l’alineació turó de l’Home-Matagalls 1707 i 1695 m alt, i al SW, el del pla de la Calma, peneplà pretriàsic 1350 m alt que conserva les formes antigues gràcies al recobriment de gresos del Triàsic És un massís de plegament d’estil germànic, que sobreïx per damunt de la depressió vallesana, solcat per falles per totes bandes una des de Gualba a Campins, cap a Vilamajor i la Garriga la del costat N, que separa aquest massís de les Guilleries, per la riera d’Arbúcies i la riera Major, a Viladrau la de l’interior, des del Brull a Sant Esteve de…
Cabrera
les Balears Paisatge prop del castell de Cabrera
© Fototeca.cat
Illa
Illa, la més gran, de l’arxipèlag de Cabrera, situada al sud de Mallorca.
Té 1 569 ha, i les seves distàncies màximes són 5 km d’E a W i 7 km d’E-NE a W-SW La costa té 34 km de longitud, i l’altitud màxima na Picamosques és de 172 m Forma part del municipi de Palma L’illa emergí per primera vegada entre l’Aptià i el Turonià A l’Eocè, la transgressió del Lutecià cobrí les terres emergides a baix a la mar nummulítica fins al Vindobonià, que es produí una emersió parcial Constitueix una prolongació de les serres de Llevant de Mallorca El conjunt presenta nombroses ruptures, falles i enfonsaments recents El relleu es disposa en tres alineacions, orientades de NW a SE,…
taula periòdica
Química
Ordenació dels elements en una taula per tal de posar de manifest la periodicitat de les propietats d’aquests amb l’augment del nombre atòmic.
Taula periòdica dels elements Històricament, el primer intent en aquest sentit fou fet el 1817 per Johann Wolfgang Döbereiner, el qual classificà alguns elements calci-estronci-bari, clor-brom-iode, liti- sodi-potassi en tríades, l’element central de les quals presentava un pes de combinació que era la mitjana de pesos corresponents als dos extrems Aquestes tríades foren ampliades posteriorment amb la incorporació d’altres elements El 1862, Alexandre-Émile Béguyer de Chancourtois disposà els elements segons l’ordre de pes atòmic, seguint una corba helicoidal en l’espai, de manera que els…
art romà
El Colosseu de Roma
Josh Hatten (CC BY-NC-ND 2.0)
Art
Art propi de Roma o de l’imperi Romà.
Presenta dues característiques que en fan un cas únic dins el món antic Primer, nasqué d’una manera gairebé sobtada, durant els segles II-I aC, fill de la gran transformació de la societat en pocs anys i de la influència de la Grècia hellenística, sense seguir un procés intern de madurament Segon, s’estengué per una àrea immensa, tot el territori de l’Imperi, on establí una gran homogeneïtat artística i disposà d’una clientela molt nombrosa, fet que obligà sovint a les produccions en sèrie, una mica industrialitzades Resten pocs vestigis d’abans del segle II aC, limitats bàsicament a la…
aparell
1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals aparells de pedra…
màquina frigorífica
Esquema de funcionament d’una màquina frigorífica de compressió (esquerra) i d’una d’absorció (dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina apta per a produir fred, generalment mitjançant l’evaporació d’un líquid.
Les més usuals són les de compressió i les d' absorció En les primeres hom comprimeix un fluid frigorigen amoníac, anhídrid carbònic o anhídrid sulfurós, clorur de metil, freó, etc contingut en un circuit tancat, que es troba en fase de vapor saturat el vapor, en ésser comprimit, s’escalfa, i passa a un condensador on, gràcies a un fluid extern aire, aigua, etc, és refredat, se satura i, finalment, és liquat a pressió constant en estat líquid és obligat a expandir-se, sense produir treball, fent-lo passar per una vàlvula d’expansió, amb la qual cosa es refreda i passa a l’estat de vapor no…
filatura
Procés de filatura d’una fibra natural. Carregadora automàtica : 1, telera d’alimentació; 2, extractor de pols; 3, corró igualador; 4, telera amb agulles; 5, corró desborrador; 6, braç obridor; 7, engraellat. Batan : 8, debanadora; 9, tambors perforats; 10, cilindres compressors; 11, enrotlladora. Carda : 12, corró desenrotllador; 13, lladre; 14, xapons; 15, bóta; 16, llevador; 17, serreta. Pentinadora : 18, xuclador; 19, placa d’agulles; 20, pinte mòbil; 21, pinte fix; 22, corrons alimentadors; 24, corrons estiradors; 25, tren d’estiratge. Metxera : 26, aranya; 27, fus
Indústria tèxtil
Conjunt d’operacions a què hom sotmet una fibra tèxtil per reduir-la a fil.
Segons les característiques de cada fibra, varia el treball de la filatura, i el material emprat ha d’ésser especialment adaptat a aquest treball No obstant això, les operacions essencials són, en general, les mateixes Les fibres naturals són transportades, normalment, en bala , on resten desordenades, comprimides, brutes i barrejades amb impureses La filatura moderna comença amb la recepció d’aquestes bales i llur introducció en l' obridora de bales , on són desfetes i reduïdes a trossos petits Seguidament hom mescla el material procedent de diferents bales d’una mateixa partida, per tal d’…