Resultats de la cerca

Es formà amb Gerónimo de Espinar i Bartolomé de Olaso com a escolà de cant a la catedral de Segòvia 1542-49 Posteriorment es traslladà a Salamanca, on estigué al servei del noble Mateo Arévalo Sedeño, el seu benefactor, gràcies al qual fou el primer compositor europeu que s’establí a Mèxic El 1554 entrà com a cantor a la catedral de la capital mexicana i el 1556, després d’ordenar-se de sacerdot, fou nomenat mestre de capella Escriví música religiosa en llatí i en llengua vernacla i desenvolupà una important tasca d’organització de la capella musical

Fill del director d’escena del Covent Garden Augustus Harris, començà la seva vida professional amb la Companyia Mapleson com a director d’escena i productor Més tard, el 1879, treballà al teatre Drury Lane, on restà fins el 1894 A partir del 1888, i fins a la seva mort, dirigí el Covent Garden Mentre ell n’estigué al capdavant, les òperes, que fins llavors totes eren cantades en italià, començaren a interpretar-se en la seva llengua original, i el Covent Garden fou rebatejat amb el nom de Royal Opera House Contribuí notablement a la difusió de R Wagner

Filla de Rafael Dalmau , començà a treballar a la Llibreria Dalmau 1945 i a l’Editorial Dalmau i Jover 1946 El 1959 fundà, juntament amb el seu pare,  Editor , editorial de llarga tradició a Catalunya que, entre d’altres, publica la collecció “Episodis de la Història” des del 1954  El 1978 signà el manifest fundacional de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, l’única dona entre els signants El 2021 fou guardonada el Premi Nacional de Cultura per la seva trajectòria al capdavant de l’editorial Estigué casada amb el fotògraf i historiador  Pere Català i Roca

La seva obra més destacada és Contribución a la fonética del hispano-árabe y de los arabismos en el ibero-románico y el siciliano 1932, on presenta els trets de pronunciació dels parlars magribins i l’evolució que experimentaren en les llengües d’Espanya També investigà, entre altres qüestions, la llengua dels mossàrabs 1943, els camins de penetració d’elements lèxics orientals a Europa 1948 i la introducció de mots àrabics a Catalunya i a Provença 1953 Fundà, amb JJud, la revista “Vox Romanica” 1939 i impulsà decisivament l’estudi de les llengües hispàniques a Suïssa fou el…

Estudià a Saragossa i ingressà al noviciat jesuïta de Balaguer 1867 Completà els estudis a França durant el desterrament dels jesuïtes del 1870 al 1873, i de retorn fou professor de retòrica a València i Veruela i de Sagrada Escriptura i hebreu a Tortosa Fou també prefecte d’estudis a Barcelona És autor de moltes obres religioses i de temes escripturístics, editats entre el 1885 i el 1924 Escriví sempre en castellà, i és tingut per un estilista de la llengua Redactà molts anys les columnes de la Revista Popular de Barcelona, amb el pseudònim de Leandro

Cursà estudis eclesiàstics al seminari de Ciutadella i fou ordenat de sacerdot a Vic el 1935 Professor del seminari menorquí i beneficiat de la catedral de Ciutadella, fou el propulsor de la introducció del català a la litúrgia de la diòcesi Els seus treballs més coneguts són El acta de Constantinopla, Pro Aris et Focis 1956, Sobre la desgràcia de Ciutadella, La reconquista de Menorca, Reflexions en el centenari de la invasió turca, El pariatge fet pel senyor rei en Jaume sobre la pabordia i rectories de Menorca segons la còpia del Llibre vermell i La llengua dels menorquins 1963

Ha estat considerat el modernitzador de la novella De la seva producció cal destacar Egunero hasten delako ‘Perquè comença cada dia’, 1969, 100 metro ‘100 metres’, 1976, on descriu de manera molt hàbil la tensió que angoixa el protagonista, un activista de la resistència basca, en aquests 100 metres que recorre abans de caure mort i Ene Jesus ‘Jesús meu’, 1979, obra que hom pot considerar, dins la novellística basca, com el paradigma del que ha estat anomenat l’aventura de la narració enfront de la narració de l’aventura Membre de l’Acadèmia de la Llengua Basca

Director i professor del Gymnasium de Novi Sad i, posteriorment, bibliotecari de la Universitat de Praga, és considerat un dels pares de l’eslavística La seva obra principal és Slovanské starotžitnosti ‘L’antiguitat eslava’, 1836-37, estudi sobre els orígens de la cultura eslava Cal esmentar, també, Geschichte der slavischen Sprache und Literatur nach allen Mundarten ‘Història de la literatura i la llengua eslaves segons tots els dialectes’, 1826 i Geschichte der südslawischen Literatur ‘Història de la literatura sud-eslava’ 1864 Publicà també alguns reculls de poemes, entre els…

El 1874 s’establí a Madrid, on collaborà en diverses publicacions Fou membre de La Jove Catalunya i collaborador de La Renaixença Els seus poemes catalans han romàs dispersos o inèdits Amic de Guimerà, traduí al castellà la seva obra  Cleopatra i altres poemes També en llengua castellana publicà una antologia d’escriptores Álbum de la mujer , 1876 i, entre altres obres, els volums de poesia Emociones 1889,  Mis querellas  1871 i  De tarde en tarde 1891, la novella  Concepción 1882, l’estudi España a fines del siglo XIX 1891 i alguns drames Un drama al vapor  1888

A París conegué WBYeats 1886, que l’introduí en la Irish League També pel consell d’aquest anà a les illes d’Aran, per tal d’estudiar-ne la llengua i els costums Diversos temes allí recollits l’impulsaren cap al teatre, on debutà amb In the Shadow of the Glen 1903 Creà un llenguatge adaptat a l’escena de temàtica i tradició irlandesa, i enriquí el teatre anglès De la seva producció cal remarcar Riders to the Sea 1904, The Well of the Saints 1905, The Playboy of the Western World 1907 i Deirdre of the Sorrows 1910