Resultats de la cerca
Es mostren 2349 resultats
Els monuments romànics del Vallespir
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars del Vallespir anteriors al 1300 J Salvadó Per a entendre l’arquitectura civil i militar del Vallespir en l’època estudiada en aquesta obra, cal tenir present tres aspectes importants en primer lloc, que aquesta comarca, com diu el seu nom, és bàsicament una vall en segon lloc, el pes que hi tingué —com en moltes altres contrades— la feudalització de la societat, i en tercer lloc, el fet que durant un cert temps fou terra de frontera Les terres que formen l’actual comarca del Vallespir ja en època…
Ciutat de Tortosa
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli històric de la ciutat, que s’estén a redós del castell de la Suda o de Sant Joan, a la riba esquerra de l’Ebre ECSA - J Todó La ciutat de Tortosa, capital de la comarca del Baix Ebre i capital històrica de les terres de l’Ebre, és situada a ambdues vores del riu Ebre El seu nucli antic s’alça en una estreta franja, entre les muntanyes i el riu, i es prolonga cap a l’interior per la vall del barranc del Rastre A dins la ciutat hi ha un turó d’alçada considerable anomenat la Suda, on hi ha el castell del mateix nom o castell de Sant Joan Mapa 32-20…
Santa Maria de Cornellà de Conflent
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, coronada pels merlets amb què fou fortificada al segle XIV ECSA - A Roura L’antiga canònica i actual parròquia de Santa Maria de Cornellà presideix el poble de Cornellà de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 1” N - Long 2° 22’ 59” E L’església és al nord del palau comtal, al costat de la carretera que va a Fillols PP Història EI topònim Cornellà de Conflent Cornelianum , 901, com altres indrets homònims de Catalunya, suggereix la hipòtesi que podria tenir origen en un domini detingut, a l’època romana, per un colon, membre de la gens Cornèlia…
La cultura entre el front i la rereguarda
La diferent repercussió que va tenir la revolta militar del 18 de juliol als Països Catalans va comportar, també, conseqüències distintes en el terreny de la cultura Al Principat, tot i la profunda divisió que es produí entre els diferents sectors de la intellectualitat, va refermar-se la vida cultural i literària, que en alguns aspectes es reorganitzà al servei de la nova situació i en d’altres provà d’adaptar-s’hi La immediata intervenció governamental en alguns camps, com la salvació del patrimoni o la renovació de l’…
Les contradiccions del món rural
A partir de les darreres dècades del segle XIX el món deixava de caminar per començar a córrer El desenvolupament dels mitjans de comunicació i de transport de masses, simbolitzats pel ferrocarril i el vaixell de vapor, afavoriren la internacionalització del mercat, la difusió de les idees i la mobilitat demogràfica El nou model social urbà i industrial s’imposava arreu i penetrava dins del món rural imposant la seva racionalitat econòmica i la seva concepció cultural El camp i la ciutat mai no han ballat sardana, l’antinòmia ve de lluny, però ara no es tractava d’una picabaralla més, d’uns…
La Seu Vella de Lleida (segles XII-XIII)
Art gòtic
Introducció La Seu Vella de Lleida, construïda per a ser catedral, convertida en caserna militar a partir del 1707 i actualment un monument obert al públic, és un dels exponents més representatius de l’arquitectura catalana del segle XIII Un segle, aquest, que és productor d’una arquitectura que, per l’excepcionalitat dels seus llenguatges per comparació a l’immediatament anterior i, també, posterior, sovint no encaixa dins les grans classificacions genèriques dels estils artístics medievals Per aquest motiu, aquella part de la historiografia que no l’ha inscrit directament dins el romànic o…
Antoni Canet, arquitecte i escultor
Art gòtic
Antoni Canet és actualment un dels escultors més reconeguts del panorama artístic català tanmateix, continua essent un dels més enigmàtics i difícils de valorar, atès que la crítica encara no ha estat capaç de resoldre moltes de les incògnites que giren al voltant de la seva trajectòria professional D’altra banda, se sap ben poc de la seva vida personal, tret que era oriünd de Verges Baix Empordà, que el seu pare també es deia Antoni i que com a mínim tenia un germà de nom Bernat Pujol, 2007, pàg 157-171 Després de la recerca documental duta a terme per Agustí Duran i Sanpere 1938 i 1972-75,…
Bibliografia general referent al romànic de la Segarra
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3a edició, Barcelona 1962 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els precedents antics de la història de Catalunya , ed Selecta, Barcelona 1967 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Albareda, Anselm M L’abat Oliba, fundador de Montserrat 971-1046 , Barcelona 1972 Àlbum Meravella Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya , Llibreria Catalònia, Barcelona, 1929 II, 1931 IV Alcolea i Gil, Santiago Lérida y su provincia , dins Guías artísticas de…
Bibliografia general referent al romànic de l'Urgell
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3a edició, Barcelona 1962 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els precedents antics de la història de Catalunya , ed Selecta, Barcelona 1967 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Albareda, Anselm M L’abat Oliba, fundador de Montserrat 971-1046 , Barcelona 1972 Àlbum Meravella Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya , Llibreria Catalònia, Barcelona, 1929 II, 1931 IV Alcolea i Gil, Santiago Lérida y su provincia , dins Guías artísticas de…
L’art romànic al Rosselló
Art romànic
L’arquitectura civil i militar Hom no pot amagar que l’estudi de l’arquitectura civil del Rosselló, als segles alt-medievals, presenta a hores d’ara un buit gairebé total, d’una banda per la desaparició, reconstrucci ó otransformació de la majoria dels edificis rurals o urbans, i d’altra banda, per la manca d’excavacions, les quals podrien ser molt instructives pel que fa a poblats desapareguts als segles XIV o XV, molt nombrosos en aquesta comarca El que es pot afirmar és que el tipus constructiu usual a les zones rurals, que ha restat vigent fins a època moderna, era l’obra de pedra i fang…