Resultats de la cerca
Es mostren 6059 resultats
Joaquim Basora Brunet

Joaquim Basora i Brunet
© Arxiu FC Barcelona
Futbol
Futbolista.
Germà del també futbolista Estanislau Basora , fou conegut com a Basora II Començà jugant d’extrem en el juvenil del seu poble i després en el Manresa La temporada 1952-53 fitxà pel Futbol Club Barcelona Després passà a l’Espanya Industrial, filial del Barça Aconseguí l’ascens a primera divisió la temporada 1955-56 i jugà en la màxima categoria en la següent, quan el club fou batejat com a Comtal Disputà 20 partits i anotà 7 gols 1956-57 A continuació passà a l’Sporting de Gijón, amb el qual jugà a primera divisió 1957-58 A meitat de la temporada següent retornà al Manresa, on…
Jesús Català Centeno
Rem
Remer, entrenador i àrbitre.
Es formà al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB Aconseguí un Campionat de Catalunya d’outrigger de quatre amb timoner 1947 i quatre d’Espanya, dos en la mateixa categoria 1944, 1946, un en vuit amb timoner 1950 i un altre amb iol de quatre 1945 Obtingué el títol d’entrenador estatal 1955 i internacional 1959 i el de jutge àrbitre internacional 1976 Entrenà l’equip juvenil del RCMB i el sènior del Club Marítim Banyoles 1966-68 Fou vocal de la Federació Catalana de Rem en representació dels àrbitres Rebé les medalles d’or del RCMB i de la Federació Espanyola de Rem 1988, i la de…
Gustavo Adolfo Becker Lasso
Atletisme
Atleta especialitzat en salt d’alçada.
Formà part del Larios Associació d’Atletisme i del FC Barcelona Guanyà set Campionats de Catalunya de salt d’alçada a l’aire lliure 1985, 1986, 1989, 1993-96 i quatre en pista coberta 1992, 1993, 1995, 1997 També guanyà quatre Campionats d’Espanya a l’aire lliure 1985, 1986, 1989, 1994 i quatre en pista coberta 1985, 1989, 1993, 1997 Aconseguí la medalla de plata en el Campionat Iberoamericà de l’Havana 1986 i en el de Sevilla 1992, i la medalla de bronze en el de Manaus 1990 S’adjudicà també la medalla de plata en els Jocs Mediterranis de Narbona 1993 Participà en els Jocs…
Montserrat Clavero Sánchez

Montserrat Clavero Sánchez
Arxiu M. Cla vero
Triatló
Atleta i triatleta.
Amb el Club d’Atletisme Canaletes-Sant Martí, aconseguí la victòria a la cursa Jean Bouin en categoria open dos anys consecutius 1986, 1987 i sis cops com a veterana En aquesta categoria també competí en triatló, a partir del 1996, com a membre del CN Montjuïc i del CN Reus Ploms, des del 2001 Guanyà diversos Campionats d’Espanya, fou campiona d’Europa 2010 i obtingué les medalles de bronze en el Mundial 2005 i el Campionat d’Europa 2009 També guanyà l’Ironman d’Àustria 2004 i l’Ironcat 2011, entre d’altres Ha disputat més de seixanta maratons i cent mitges maratons i diverses…
Josep Civit Jové
Esports aeris
Pilot i dirigent d’aviació.
Pioner de l’aviació a les terres de Lleida, el 1929 fou un dels impulsors de la fundació de l’Aeroclub de Lleida El 1930 aconseguí que la ciutat fos seu del Concurs Nacional d’Aviació Ocupà el càrrec de president durant els anys quaranta D’altra banda, cedí uns terrenys per a la construcció de l’Aeròdrom Civit, segon aeròdrom civil de Catalunya El 1948 refundà l’Aeroclub de Lleida, desaparegut durant la Guerra Civil, i adquirí alguns dels seus avions més representatius El 1957, com que l’aeroclub utilitzava només l’Aeròdrom d’Alfés, cedí la finca del camp d’aviació als pares…
Andreu Coscollano i Llorach
Música
Compositor i organista valencià.
Inicià els estudis musicals sota el mestratge de Jaume Ferrer, mestre de capella d’El Escorial, però que per raons polítiques passà una temporada a Benicarló En retornar Ferrer a El Escorial, Andreu Coscollano ingressà a la catedral de Tortosa com a escolà de la capella de música, on estudià solfeig, orgue i composició amb el mestre de la catedral, Joan Antoni Nin i Serra Alguns anys més tard exercí com a organista a Càlig Baix Maestrat i a Benicarló Es feu prevere, i el 1847 aconseguí la plaça d’organista de la catedral de Tortosa, càrrec que exercí fins a la seva mort Compongué…
Eugene Istomin
Música
Pianista nord-americà.
La part més substancial de la seva formació es desenvolupà al Curtis Institut, on fou deixeble de R Serkin, K Silote i M Horszowski El 1943 aconseguí el premi Leventritt, i el mateix any interpretà el Concert núm 2 de J Brahms amb la Filharmònica de Nova York A partir d’aleshores desenvolupà una important carrera concertística, com a solista i també acompanyat de les principals orquestres nord-americanes El seu primer enregistrament, el Concert en do m de JS Bach, obtingué un èxit molt important Sovint formà trio amb el violinista Isaac Stern i el violoncellista Leonard Rose…
Barbara Hesse-Bukowska
Música
Pianista polonesa.
Fou una de les pianistes més importants que sorgiren a Polònia després de la Segona Guerra Mundial Es formà íntegrament al seu país, on fou deixebla de Csezlaw Aniolkiewicz i Maria Glinska Wasowa, i amplià els estudis al Conservatori de Varsòvia, amb Margarita Kazuro-Trombini, i posteriorment a l’Escola Superior de Música de la capital polonesa L’any 1949 aconseguí el segon premi del Concurs Internacional de Piano F Chopin de Varsòvia, el 1953 fou guardonada en el Concurs Marguerite Long i el 1963 li fou concedida la British Medal, de la Fundació Harriet Cohen És considerada una…
Nicole Henriot-Schweitzer
Música
Pianista francesa.
Fou una de les alumnes més destacades de Marguerite Long, amb la qual estudià al Conservatori de París A tretze anys aconseguí el primer Premi de Piano a la classe d’aquesta professora Un any més tard guanyà el primer premi del Concurs de Luxemburg A la fi de la Segona Guerra Mundial inicià una important trajectòria concertística amb actuacions als auditoris més prestigiosos del món i amb orquestres i directors de gran categoria Mantingué una collaboració particularment productiva amb el director Charles Münch L’any 1953 estrenà la Suite concertante , de Darius Milhaud Entre el…
Rivatón
Cinematografia
Sistema d’enregistrament i reproducció de so patentat a Barcelona el 1931 per Adolfo de la Riva, en col·laboració amb els seus germans Jorge i Carlos.
Consistia en la combinació de diverses tecnologies estrangeres i aconseguí, a més d’una acceptable qualitat, abaratir-ne els costos El sistema fou aplicat als estudis Trilla-La Riva i, davant l’èxit que tingué, altres estudis s’hi interessaren també l’adquiriren moltes sales d’exhibició que intentaven adaptar-se al cinema sonor Aquesta demanda propicià la fabricació de diferents models, però finalment el sistema fou superat per altres equipaments estrangers més depurats i no pogueren fer front a la nova demanda Bibliografia Rivatón, de Laboratorio Físico La Riva de Barcelona , "Arte y…