Resultats de la cerca

L’elecció en el si del partit en el poder del president Umar al-Baixir com a candidat a les eleccions previstes per al 2015 i les converses per posar fi als conflictes al Kurdufan i al Darfur van marcar l’agenda política del país Al-Baixir, qüestionat per una part de la seva formació, va ser designat candidat del Partit del Congrés Nacional NCP a les eleccions presidencials de l’abril del 2015, tot i que no va ser elegit unànimement 266 vots dels 522 delegats en la convenció del partit celebrada a l’octubre L’oposició, de la qual la figura més destacada és Hassan Turabi, del Partit del…

Germà de Joaquim Trias i Pujol Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1914 i es doctorà el 1917, amb premi extraordinari Treballà a l’Hospital Clínic, fou professor auxiliar 1919 a la facultat de Barcelona, i l’any 1920 guanyà les oposicions a catedràtic de patologia quirúrgica de Salamanca El 1927 es traslladà a Barcelona com a catedràtic de la mateixa assignatura Organitzà el servei de l’Hospital Clínic amb criteris moderns i prestà una gran atenció a l’anestèsia amb Josep Miquel, la cirurgia toràcica amb Sayé i Caralps, la neurocirurgia amb A Ley i l’angiocirurgia amb A…

Cambrer, anà a Barcelona, on s’uní amb Durruti i Ascaso i formà el grup Los Solidarios 1922 Sota la Dictadura, fou empresonat a Burgos 1924 i a Pamplona 1926, i no tingué intervenció directa en la fundació de la FAI Després d’oposar-se a les federacions nacionals d’indústria, en el congrés de la CNT del juny del 1931 on representà el Sindicat d’Art Fabril de Barcelona, es destacà com a partidari de l’immediat putschisme revolucionari contra la República i fou qualificat d’anarcobolxevic Implicat en l’aixecament de l’Alt Llobregat gener del 1932, fou empresonat, i des de la presó acusà…

La publicació fou anual durant els cinc primers exemplars, però el darrer volum englobà els tres últims anys 1956-59 Nasqué amb el propòsit ben clar d’omplir el buit existent en l’àmbit de les publicacions especialitzades en la recerca historiogràfica de l’època moderna, i divulgà la recerca especialitzada en la història moderna d’àmbit hispànic, amb predomini de la història de Catalunya i amb uns quants articles referits al s XIX La llengua d’expressió predominant fou el castellà, però també s’hi publicà en francès i italià El director fou Jaume Vicens i Vives fins a la seva mort 1960 El…

El nom li fou atribuït per analogia amb altres consells d’ancians del món antic, sobretot de Grècia i Esparta gerúsia Institució fonamental de l’estat, fou responsable durant llarg temps de la política exterior i interior El nombre de senadors oscillà entre els 300 la institució per Ròmul en nombre de 100 pertany a la llegenda i el miler en època dels triumvirs A partir del s IV aC els senadors eren elegits pels censors censor després, automàticament, ho esdevenien els exmagistrats Amb Tiberi foren escollits per cooptació pels mateixos senadors i, finalment, foren designats pel sobirà Es…

La part relativa a la unió econòmica i monetària s’inscriu en el Tractat de Roma la relativa a la unió política, és mancada d’una base jurídica nova i encara no ha estat programada Aquesta afecta nombroses qüestions política exterior i de defensa Unió de l’Europa Occidental facultats relatives al Parlament i a la Comissió foment de la cohesió fons cooperació judicial i policial acords de Schengen i drets de vot i de candidatura a les eleccions municipals i europees, lligats a la residència El tractat implica, abans l’entrada en vigor, el 1993, la reforma de les constitucions dels diferents…

Casat amb la seva neboda Ana-Catalina López de Mendoza y de Ponts, baronessa de Sangarrén i, per tant, senyora de Robres Passà, per sentència i després d’un llarg plet, als Sesé, als Altarriba i als Catalán de Ocón

Els seus decrets foren la convergència del gallicanisme , del darrer jansenisme i del reformisme illustrat Illustració i volgueren ésser la formulació de l’estatut d’una església nacional Vuitanta-cinc de les seves proposicions foren condemnades per la butlla Auctorem fidei , de Pius VI 1749, butlla que fou prohibida als països regalistes, entre ells la península Ibèrica, on els decrets de Pistoia havien tingut àmplia divulgació Algunes de les seves reformes han estat posteriorment acceptades per l’Església