Resultats de la cerca
Es mostren 4692 resultats
Eudald Corriols
Historiografia catalana
Jurista i felipó.
Es doctorà en ambdós drets a la Universitat de Cervera i exercí d’advocat a la Reial Audiència de Catalunya De gran, ingressà a la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona En el seu vessant d’autor canonista escriví dues dissertacions, que resten manuscrites a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid Contra la pluralidad y no residencia de los beneficios de las comunidades eclesiásticas erigidas en varias iglesias i Sobre los títulos, con los quales los ordenados son admitidos a las sagradas órdenes A més, publicà Tractatus de mutuo, usura et contractibus 1792, Tratado…
Àngel Carmona i Ristol
Historiografia catalana
Escriptor, assagista i director teatral.
Fou un intellectual influent al llarg de la dècada del 1960 i 1970 en el si de la resistència cultural antifranquista Redactor durant molts anys de l’enciclopèdia Espasa on formà part del grup que donà a conèixer i assumí el marxisme crític d’Antonio Gramsci, fou conegut públicament pel seu llibre Dues Catalunyes 1967, on realitzà una interpretació personal del s XIX català La distinció que feu en aquesta obra entre “jocfloralescos” representants d’una línia culturalista i políticament conservadora que aplegà els principals exponents de la Renaixença literària i dels Jocs Florals i “xarons”…
Jaume Avellà
Historiografia catalana
Literatura catalana
Prevere i dietarista.
Fadristern d’una masia de Cabrils, des del 1672 fins a la seva mort fou capellà i administrador de la noble Casa Sala d’Arenys de Munt També fou capellà de la parròquia d’Arenys de Munt 1685-1700 i beneficiat de l’església del Roser 1689 Entre la documentació patrimonial de la Casa Sala es troba un volum intitulat Notas vellas , dipositat a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar ms 1131, que fou iniciat al s XVI com a llibre de comptes i que a partir del foli 27 fou continuat pel reverend Jaume Avellà D’ençà de l’any 1674 començà a relatar notícies domèstiques sobre els Sala…
,
Vicent Vignau i Ballester
Historiografia catalana
Arxiver i bibliotecari, doctor en teologia i medicina i llicenciat en dret.
Obtingué el títol el 1859 a l’Escola Superior de Diplomàtica Madrid, i guanyà una plaça al cos d’arxivers i bibliotecaris de l’Estat Fou destinat a l’arxiu d’Alcalá de Henares i, poc després, a l’Arxiu Històric Nacional, del qual fou director Allí desenvolupà una gran tasca, i aconseguí que els fons dels arxius de corporacions i ministeris passessin de 3 000 a 159 000 lligalls 1897 Durant força anys fou director de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos i collaborà en el Boletín de la Real Academia de la Historia, de la qual fou acadèmic numerari Entre les seves…
Adolf Salvà i Ballester
Historiografia catalana
Etnògraf i historiador.
Vida i obra Realitzà els estudis primaris a la seva localitat natal, el batxillerat al collegi de Santo Domingo d’Oriola i es llicencià en dret per la Universitat de Madrid l’any 1907 S’interessà essencialment pels assumptes de la seva terra, tant en l’àmbit històric com en l’etnogràfic, i es vinculà a la Secció de Folklore del Centre de Cultura Valenciana des de l’any 1922 L’any 1941 en fou nomenat director numerari La majoria dels seus treballs més significatius han estat publicats pòstumament, i molts encara romanen manuscrits Entre els d’història, la seva obra més coneguda és…
Institut Pontifici de Música Sacra
Música
Institució acadèmica i científica creada a Roma el 1910 i destinada a l’ensenyament i la recerca, en l’àmbit universitari, de tots els aspectes relacionats amb la música religiosa.
Fundat per Pius X amb el nom d’Escola Superior de Música Sacra, obrí les seves portes el 3 de gener de 1911, i no fou fins el 1931 que adoptà el nom actual Aquest Institut aborda la música religiosa des del punt de vista pràctic, teòric i històric, i promou el coneixement i la difusió del patrimoni tradicional de la música sacra La formació que ofereix es divideix en cinc branques diferents música sacra, cant gregorià, orgue, direcció coral i musicologia Posseeix, a més, una important bibilioteca, destinada tant a la docència com a la investigació, que conté documents escrits,…
Escola de Sant Marçal
Música
Nom donat al repertori musical dels segles IX al XII, monòdic i polifònic, associat a l’abadia de Sant Marçal de Llemotges (Occitània), centre monàstic especialment actiu en els terrenys literari i musical durant aquells segles.
Els manuscrits que contenen aquest repertori procedeixen d’aquest monestir, tot i que el seu origen és molt divers i molt pocs foren copiats allí La majoria hi arribaren gràcies a l’afany colleccionista d’algun dels seus bibliotecaris Actualment gran part dels documents es conserven a la Bibliotèque Nationale de França, a París En conjunt, el repertori monòdic de Sant Marçal representa una de les colleccions medievals més importants de trops, seqüències, prosullae i versi També inclou un gran nombre de composicions originals per a la missa, especialment alleluies, o per als oficis Molt més…
Velòdrom de Tirador
Ciclisme
Velòdrom de ciclisme de pista a l’aire lliure de la ciutat de Palma, utilitzat del 1903 al 1973.
Amb 333 m de corda i una capacitat per a 2000 espectadors, fou precedit pel Velòdrom de So N’Espanyolet 1893-1911, impulsat pel club Veloç Sport Balear , que substituí pel de Tirador, la construcció del qual s’inicià el 1898 Des del 1904 s’hi celebraren diverses edicions del Campionat d’Espanya de velocitat i fins el 1965, any d’inauguració del Velòdrom d’Anoeta Sant Sebastià, fou considerat el millor de l’estat per a l’alta competició La victòria al Campionat del Món de persecució de Guillem Timoner 1955 contribuí a projectar internacionalment la pista del Tirador També hi competí sovint…
Jaume Canyameres i Cortázar
Història
Activista cívic i cultural.
Economista de professió, treballà com a assessor en un despatx d’advocats Durant el franquisme formà part de la Joventut d’Acció Catòlica del Sant Esperit i cofundà la llibreria Àmfora, la primera en català a Terrassa durant la dictadura, participà en la campanya “Volem bisbes catalans” 1966 i fou un dels responsables del retorn de l’exili d’Agustí Bartra 1970 Membre d’entitats locals com el Centre Excursionista de Terrassa, Amics de les Arts i Joventuts Musicals, el Centre Social Catòlic o el Casino del Comerç, entre d’altres, fou un dels impulsors de la Fundació Torre del Palau Després del…
Josep Maria Lamaña i Coll
Música
Enginyer, intèrpret i musicòleg català, fill de Lluís Lamaña i Arenas (Barcelona, 1868-1964), autor de l’obra sobre la vida musical barcelonina Barcelona Filarmónica (1927).
Vida Estudià violí i trombó al Conservatori del Liceu de Barcelona Collaborador habitual d’Higini Anglès i de Josep Ricard i Matas en els temes d’organologia, disciplina que treballà des de jove, publicà les primeres monografies sobre instrumentari espanyol històric Fou el fundador de l’Orquestra d’Estudis Simfònics de Barcelona, i des del 1935 fou un dels principals promotors, juntament amb Higini Anglès i el Dr Santiago Alcover, del grup Ars Musicae de Barcelona, dedicat a la interpretació amb instruments històrics, grup que dirigí fins el 1961, en què fou rellevat per E…