Resultats de la cerca
Es mostren 40705 resultats
Caldes de Malavella
Termes romanes de Caldes de Malavella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la zona de contacte amb el Gironès.
Situació i presentació Termeneja al N amb els municipis de Riudellots de la Selva, Sant Andreu Salou i Caçà de la Selva els dos últims del Gironès, a l’E amb Llagostera també del Gironès, al S amb Vidreres i a l’W amb Sils i Vilobí d’Onyar Es troba en una extensa vall entre les conques del Ter i la Tordera Les aigües del sector del nord, les rieres de Gotarra i de Benaula, desemboquen a l’Onyar, que travessa un petit sector a l’extrem NW del terme, mentre que al sector del veïnat de Mateves es forma la capçalera de la riera de Santa Maria, que ja fora del terme esdevé la séquia…
Xaló
Vista de Xaló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, en una vall ( vall de Xaló
) de les serres prebètiques valencianes orientals, entre la de Bèrnia (1128 m alt.), al S, i la del castellet d’Aixa (606 m alt.), al N, travessada pel curs mitjà del riu de Gorgos, que recull els barrancs del Curt, del Baró i del Masserof.
El terme, allargat de N a S, és flanquejat a ponent per la serra del Ferrer El sòl inculte és de 2 189 ha, el secà de 1 237 ha i el regadiu de 29 ha El 31% és conreat de vinya sobretot per a pansa i el 21% d’ametllers La indústria es redueix a un establiment de serralleria i un celler cooperatiu, a més d’una almàssera cooperativa El repoblament després de l’expulsió dels moriscs fou lent 378 h el 1646 i 450 h el 1713, malgrat la participació de mallorquins, fins que el 1787 assolí 1 584 h poc després del 1857 3 220 h assolí el màxim, però tornà a declinar amb l’emigració Des del…
Nalec
Nalec
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la vall mitjana del riu Corb, a la zona de transició amb la Segarra.
Situació i presentació Té una forma allargassada en direcció N-S La major part del terreny és accidentat i presenta desnivells que van dels 600 als 440 m a les riberes de la vall Limita al N amb el terme de Verdú, al S amb Vallbona de les Monges, a l’E amb Ciutadilla i a l’W amb Sant Martí de Riucorb Les serres del seu sector meridional separen les conques del Maldanell i del Riu Corb El terme comprèn únicament el poble de Nalec, cap de municipi La carretera local que passa pel centre de la vall, parallela al Riu Corb, de Belianes a Llorac, té davant de Nalec un trencall que porta fins al…
Xalans
Xalans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El terme, molt muntanyós, s’estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella província d’Albacete El Xúquer penetra al País Valencià a través d’aquest terme, seguint una direcció W-E entre les serres de Villaragudo 895 m alt i La Sierrecilla 903 metres, al N, i la serra d’El Boquerón, el pic de La Teja 990 m i la mola de Juey 979 m, i profundament engorjat fins a la font de Los Baños rep, procedents del S, el barranc d’El Agua i el riu de La Hoz o de Cantaban a partir de l’aiguabarreig amb aquest darrer, el Xúquer descriu un gran meandre tot dirigint-se…
Civís
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat a 1.511 m d’altitud, als vessants de ponent del bony de la Caubera (en la divisòria amb Andorra), a l’esquerra del riu de Civís.
Les cases, amb teulats a doble vessant de llicorella, s’esglaonen pel pendís L’església parroquial és dedicada a sant Romà és mencionada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839 És un edifici rectangular, amb l’altar a ponent Al costat de la façana, amb portal rectangular, a llevant, es dreça el campanar de torre, potser del segle XVII L’església ha estat reconstruïda en època més recent conserva, però, fragments d’un mur més antic, que es prolonga més enllà de la façana i, també, una capella quadrada amb finestra de biaix interior Vora el poble hi ha les ruïnes de la capella…
Castell de Llar (Canavelles)
Art romànic
Situació Torre mutilada del castell, situada en un puig estratègic I ben comunicat amb altres castells i torres del voltant ECSA - A Roura Les restes d’aquest castell són situades a la part alta del poble de Llar, sobre una penya, a 1 360 m d’altitud Aquest castell es comunicava a ull nu amb la torre de l’església d’Entrevalls municipi de Toès, amb el castell de Prats de Balaguer municipi de Fontpedrosa i fins i tot amb la torre de Goà municipi de Saorra Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 49” N - Long 2° 12’ 40” E Per bé que hom pugui arribar a Llar a…
la Floresta
Castell de la Floresta (Garrigues)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, al límit amb la plana d’Urgell.
Situació i presentació El terme municipal de la Floresta, de dimensions molt reduïdes, 5,44 km 2 , forma una franja allargada de N a S a la zona de contacte de la plataforma garriguenca amb el Pla d’Urgell, entre el terme de les Borges Blanques a ponent i el d’Arbeca a llevant també limita, en un petit sector del SE i el S, amb les poblacions dels Omellons i Vinaixa El poble de la Floresta és l’únic nucli de població agrupada del terme El relleu del municipi és molt homogeni, i les alçades màximes es localitzen al sector meridional Montros, 494 m i decreixen lleugerament en direcció N tossal…
Ciutadella
Vista aèria de Ciutadella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca que comprèn l’extrem occidental de l’illa.
Territori i economia Estès de la costa de tramuntana a la de migjorn, el terme és el més gran de Menorca i també el més homogeni és una taula calcària miocènica suaument ondulada i sovint tallada per barrancs profunds Les costes són altes i rectilínies, accidentades per cales formades en la desembocadura, parcialment inundada, d’aquests barrancs cales de Santagaldana on desguassa el riu d’Aljandar, en part límit oriental del terme, Macarella, en Turqueta, a la costa meridional limitada a l’oest pel cap d’Artrutx cales Blanca, Santandria, es Degollador, port de Ciutadella, en Blanes, en Forcat…
Altea

Vista d’Altea (Marina Baixa)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi de la Marina Baixa en una estreta plana litoral del vessant de les serres bètiques valencianes.
Pel N tanca el terme la serra de Bèrnia 1128 m, tallada per la imponent fenedura del Mascarat —que aprofita la carretera— i que mor a la costa en el morro del Toix La resta del municipi és baixa, accidentada per nombrosos turons, presidida des de l’aiguabarreig pels rius Guadalest i d’Algar Al litoral es troben diverses platges elevades plistocèniques i un aflorament volcànic al cap Negret Els perills de la mar no deixaren prosperar gaire la població fins ben avançat el segle XVII 2000 h, que al final del segle següent passaren a 4800 Al llarg del segle XIX i fins el 1960 la població s’…
Denúncia d’abusos sexuals a menors contra un monjo de Montserrat
Un antic escolta fa públics els suposats abusos que va patir el 1998 del fundador de l’agrupament escolta de l’abadia de Montserrat, el pare Andreu Soler, traspassat el 2008 En un comunicat, el monestir sosté que la qüestió ja es va tractar amb l’afectat, que es va apartar el pare Soler el qual sempre va negar l’acusació i que el Vaticà va ser informat dels fets El dia 27 un altre exescolta denuncia els abusos que va patir del mateix pare Soler el 1978 El mateix dia, es fa públic que el rector de Vilobí d’Onyar, ara retirat, va abusar de menors durant 30 anys des del 1967, quan va establir-se…