Resultats de la cerca

Estudià música de manera parallela a la carrera d’arquitectura, en la qual es llicencià l’any 1943 El 1938 fundà i dirigí el cor de la Pontificia Universidad Católica de Santiago També exercí com a professor d’història de la música a la Universitat de Xile Quatre anys més tard decidí dedicar-se plenament a la música, i es traslladà als Estats Units a estudiar composició amb Aaron Copland i Randall Thompson L’any 1947 tornà a Xile, exercí com a docent de composició i recobrà els càrrecs que tenia abans de la seva partida En aquell temps començà a dirigir la "Revista Musical Chilena" 1949-56 i…

A partir del 1880 estudià al Conservatori de París i tingué com a mestres Savart solfeig, Th Dubois harmonia, LA Bourgault-Ducoudray història i L Delibes composició Aquest últim el censurà per la llibertat amb què utilitzava el ritme i els modes antics en les seves primeres composicions, i li prohibí optar al Premi de Roma de Composició Aquest enfrontament feu que Emmanuel estudiés amb E Guiraud, gràcies al qual conegué personalment C Debussy Llicenciat en lletres el 1887, es doctorà el 1896 amb una tesi sobre la dansa a l’antiga Grècia Del 1907 fins a la seva jubilació, el 1936, fou…

Educat en el si d’una família de músics, començà a compondre de molt jove Estudià al Conservatori d’Estocolm amb R Andersson piano i W Heintze orgue i el 1890 obtingué un premi d’orgue Si bé rebé alguns consells d’E Sjögren, J Dente i A Hallén, la seva formació com a compositor fou de caràcter autodidàctic Perfeccionà la seva formació pianística a Berlín amb H Barthen 1892-93 Director de la Filharmònica d’Estocolm a partir del 1897, també estigué al capdavant d’altres institucions musicals sueques, com l’Orkesterföreningen de Göteborg o l’orquestra del Teatre Reial d’Estocolm Al llarg de la…

Inicià els seus estudis musicals a Viena amb Ch Ruber el 1946 després, a Moscou, estudià direcció coral a l’Acadèmia Musical i tot seguit al conservatori amb J Golubev i N Rakov 1953-58 Un cop diplomat, s’hi quedà com a ensenyant fins el 1972 Les seves primeres obres, d’influència neoclàssica, mostren un gran interès pel violí, però també contribuí a la música oficial amb oratoris Nagasaki , 1958 i cantates Aconsellat per P Herschkowitz, es qüestionà la trama estructural de la música i les formes tradicionals Passant per les tècniques serials, arribà a la reinterpretació i síntesi de…

Estudià teoria i composició amb S Tanejev i AS Arenskij i anà becat a Sant Petersburg, on estudià amb N Rimskij-Korsakov De nou a Moscou, collaborà amb KS Stanislavskij escrivint música escènica, i impartí classes a l’Institut Musical Gnesin El 1901 acabà la primera òpera, Dobrin’a Nikitic , que fou estrenada el 1903, amb el baix F Šal’apin en el principal paper El 1925 s’establí a París i el 1939 emigrà als Estats Units Des del 1940 fins a la seva mort visqué a Nova York La música de Grecaninov mostra influències del Grup dels Cinc i de PI Cajkovskij, però també dels impressionistes…

Estudià composició a la Universitat de Manchester, i orgue, clarinet i piano al Royal Manchester College of Music Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, acabà els seus estudis i el 1947 s’establí a Londres, on es guanyà la vida escrivint música per a l’escena, per a programes radiofònics i com a arranjador per a Arcadia and Mills Music Publishers i també treballà per a l’emissora pública BBC Les seves primeres obres són cançons i peces per a cor, però a partir del 1949 es dedicà exclusivament a la música lleugera per a orquestra Dedicat en exclusiva a la composició i la…

Estudià composició a Varsòvia amb P Rytel i a Poznan amb T Szeligowski 1950-51 També rebé classes de piano de M Klimont-Jacynowa Treballà al Centre de Cinema Documental de la capital polonesa, i del 1957 al 1960 participà en els Cursos de Darmstadt Igualment collaborà amb els estudis de música electrònica de la Ràdio Polonesa des del 1959, i treballà al centre de música electrònica de Ràdio Colònia 1966-67 i al Grup de Recerca Musical de l’ORTF a París 1970 Com a pedagog es dedicà a l’ensenyament de la composició i a potenciar el conreu de la música electrònica Després d’una…

Vida Feu els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb mestres com Ll Millet, A Nicolau i E Morera El 1908 entrà en la secció de nois de l’Orfeó Català, de la qual fou nomenat director el 1919 També dirigí altres formacions, com l’Orfeó Lluís Millet, l’Escola Coral i la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa El 1946 fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Català Com a musicòleg, se centrà en la música tradicional Fou un dels pioners de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i collaborà en la secció de folklore de l’Instituto Español de Musicología durant vint anys…

Nascut en el si d’una família aristocràtica, demostrà ben aviat els seus dots musicals quan començà a improvisar al piano essent encara un nen Fou enviat a Roma a estudiar composició amb G Sallusto En el període d’entreguerres i fins al principi dels anys cinquanta realitzà una sèrie de viatges a l’Àfrica i l’Àsia, que el feren entrar en contacte amb unes realitats musicals molt allunyades de l’occidental Els anys trenta estudià amb E Koehler, que l’inicià en el mètode de composició d’A Skr’abin, i viatjà a Viena, on conegué els mètodes dodecatònics Després entrà en una crisi…

A més de música estudià química i geologia Rebé lliçons de solfeig i piano de Vicenç Martí i estudià harmonia amb Ramon Vilanova El 1840 estrenà al Teatre de la Santa Creu la seva primera opera buffa , titulada La vedovella , i marxà cap a Madrid per completar els seus estudis musicals Allà compongué l’òpera La dama dell castello, ovvero I Fidanzati , un melodrama que s’estrenà a Barcelona el 1845 i que aconseguí un gran èxit de públic A causa d’una sèrie de malentesos amb la crítica i els empresaris, abandonà durant un cert temps la composició i encaminà la seva activitat cap a…