Resultats de la cerca
Es mostren 5773 resultats
Castell o torre de Mulnar o Munnar (Camarasa)
Art romànic
Les primeres notícies d’aquest castell corresponen a l’any 1051, quan Arnau Mir de Tost vengué a Guitard Guillem de Meià el puig del Mulnar amb la seva torre i tot l’alou que hi tenia, situat a l’apèndix del castell d’Orenga o del de Peralba, pel preu de sis unces Arnau Mir afirmà haver-ho comprat als marmessors d’Arnau Guillem Aquest Arnau Guillem podria ser un germà del comprador, bé que aquest parentiu no es pot comprovar Aquest puig amb torre de defensa prengué posteriorment la consideració de castell i amb aquesta condició apareix en el testament que l’any 1193…
Castell de Seguer (Pontils)
Art romànic
El petit poble de Seguer és situat a la banda meridional del terme, al marge esquerre del Gaià Aquest nucli s’originà a l’edat mitjana al voltant del seu castell, el qual fou el continuador d’una torre de defensa que apareix documentada el 1077 Consta que en aquest any Guadall Guillem i Llop Sanç donaren a Bonfill Oliba, en alou, el puig de Seguer, proper a Santa Perpètua els donants, segons l’escriptura, exposaven que el tenien per aprisió i que posteriorment els havia confirmat aquesta propietat el comte de Barcelona Ramon Berenguer I El document fa menció de l’existència d’una…
Josep Goday i Casals

Josep Goday i Casals
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1905 Autor de la casa dels Barquets i de la casa Girbau a Sant Feliu de Guíxols 1910 El 1912 obtingué una plaça a la secció d’art modern dels Museus de Barcelona, i el 1914 guanyà, amb Jaume Torres i Grau, el concurs per a la casa de correus de Barcelona, que no executà fins el 1927, dins un acusat historicisme Esdevingué arquitecte municipal de Barcelona, i arribà al càrrec d’arquitecte cap de la Comissió de Cultura Construí, a Barcelona, 1917-23 els grups escolars municipals Baixeras, Lluís Vives, Pere Vila, Ramon Llull, Milà i Fontanals i Lluïsa Cura, en els quals…
Segur

Aspecte de l'església de Santa Maria de Segur
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Veciana (Anoia), en gran part disseminat, al NW del terme, centrat per les ruïnes del castell de Segur, conegut des del 1117, i per l’església parroquial de Santa Maria de Segur.
Al seu terme original hom uní el de Sant Salvador de Miralles Miralles de Copons i formaren junts la baronia de Segur Els seus senyors residien al gran casal conegut per Molins de Segur ara Molí de la Roda, prop de la capçalera de l’Anoia El 1157 foren unides a l’església de Segur les sufragànies de l'Astor, Vilamajor dels Prats i Durban Prop del poble hi ha el santuari de Santa Maria del Puig del Ram, reedificat al segle XVII
serra de Montsià
La serra de Montsià, al seu sector central, amb la mola de Godall al fons
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa al S del delta de l’Ebre, que amb la paral lela de Godall, separada per la fossa d’Ulldecona (orientades de NE a SW), forma, amb les serres valencianes d’Irta i les talaies d’Alcalà, separades també per la vall d’Alcalà, la transició entre el Sistema Mediterrani Català i el Sistema Ibèric.
El Montsià, parallel al litoral, s’alça bruscament amb el puig de Mata-redona 619 m alt, seguit cap al S per la Foradada 698 m, amb fenòmens càrstics, el pic de Montsià 764 m i la roca Roja, amb un estrep meridional que és la Serreta, que sosté la vila d’Alcanar Aquesta erecció és constituïda per calcàries cretàcies de plegament alpí, de vessants molt bruscs que faciliten l’erosió d’uns sòls prou esquelètics Per això la vegetació forestal és escassa
Bestracà
Despoblat
Despoblat del terme de Camprodón (Ripollès).
És situat en un coster, al vessant meridional de l’espadada serra de Bestracà , la qual separa les conques dels rius de Beget i d’Oix fins a llur confluència culmina al puig de Bestracà 1044 m alt, al cim del qual hi ha les ruïnes de l’antic castell de Bestracà L’església romànica de Sant Andreu, esmentada ja el 983, és prop del coll de Bestracà 804 m alt, per on passa el camí d’Oix a Beget
Sant Miquel de Monteia

Església de Sant Miquel de Monteia
Torrapipes (CC BY-SA 2.0)
Església
Església i antiga parròquia del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa).
És situada en un sector muntanyós i encinglerat, sota els vessants orientals del puig de la Calma 1050 m Esmentada ja el 1228 com a parròquia després esdevingué sufragània de la parròquia de Tortellà, és un edifici romànic del començament del segle XIII amb elements que demostren l’existència d’un altre d’anterior, probablement del segle XI, d’una nau, absis semicircular i campanar d’espadanya Prop seu hi ha la masia de Montella El lloc fou de la baronia de Sales
Museu de la Colònia Sedó
Museu
Conjunt museístic, pertanyent a la xarxa del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que preserva i dóna a conèixer la memòria històrica de la Colònia Sedó, al municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat).
El conjunt és format pel recinte industrial tèxtil i pels habitatges dels obrers i altres serveis comunitaris Fou iniciat entre els anys 1847 i 1850 per Miquel Puig Catasús i tingué una continuïtat ininterrompuda fins els anys setanta El muntatge museogràfic permet entendre el sistema d’aprofitament de l’energia hidràulica, el procés productiu i la vida social a la colònia Cal destacar l’audiovisual tridimensional que es projecta a l’interior del tub de conducció de l’aigua de la turbina
La Opinión Catalana
Publicacions periòdiques
Revista publicada per un grup de catalans residents a Cuba.
Es subtitulava “Defensora de los intereses de la colonia catalana de las Antillas Semanario regional literario y de intereses generales” Fou editada a l’Havana durant els anys 1898 i 1899, i en sortiren 79 números, amb textos en català i en castellà Respecte al seu contingut, tenia un apartat de notícies sobre la vida catalana en aquest país i també sobre diferents aspectes de Catalunya Entre els collaboradors, cal subratllar els articles de Ferran Puig, J Conangla i Fontanilles i Sebastià Pla
Rafael Bastardas i Parera
Pintura
Pintor, fill d’Albert Bastardas i Sampere.
Conreà les tendències figurativa, abstracta i pop, i es dedicà al vitrall Corbera de Llobregat i al cartell Formà part del cercle Maillol També es dedicà a la investigació de la història de l’art i s’especialitzà en les figures medievals del Crist crucificat La representació del Sant Crist al taller d’Erill 1977 premi Josep Puig i Cadafalch de l’IEC 1976, Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya 1978, Els davallaments romànics a Catalunya 1980, etc