Resultats de la cerca

El 925 destronà el seu cosí Alfons Froilaz “el Geperut” fill i successor de Fruela II Immediatament fou nomenat rei de Lleó A la mort del seu germà Sanç 929, Alfons incorporà novament Galícia al regne de Lleó El 931, entristit per la mort de la seva muller Onneca, abdicà a favor de Ramir, el seu germà petit, i entrà al monestir de Sahagún Un any més tard, però, penedit de la seva decisió, anà a Simancas i es féu proclamar altre cop rei Aviat retornà al monestir, bé que per poc temps Mentre Ramir ajudava els toledans enfrontats amb l’exèrcit cordovès, Alfons ho aprofità per entrar…

Després d’un llarg període d’estudis als EUA, s’ocupà de la direcció de les fàbriques d’armes i explosius que el seu pare havia fundat a Peterburg, Estocolm, Krummel i Winterviken Els procediments que ell adoptà per a millorar el rendiment i la seguretat de la nitroglicerina el portaren al descobriment de la dinamita 1866 i de la gelatina 1875, i més tard al de la pólvora sense fum o pólvora balística 1888 També patentà procediments de la seva invenció per a la destillació contínua del petroli, un fre automàtic i calderes inexplotables Enriquit per la venda de les patents dels…

Es formà a Llotja i a l’Escola Massana de Barcelona El 1948 es presentà a Barcelona, on exposà diverses vegades El 1950, amb una beca del govern francès, es traslladà a París, on residí quatre anys, i després anà a residir als EUA, on exposà a Nova Orleans 1954 i a Nova York 1955 i 1958 també ho féu a Barcelona 1956, a París 1957, a Porto Alegre Brasil 1959 i a Londres 1959 El 1960 fixà la residència a Barcelona, on exposà habitualment i també ho feu a Madrid i a Bilbao Partí d’un expressionisme d’arrel picassiana, de composició complexa, de colors plans i de línies gruixudes centrada en una…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1951 fundà el  Cor Madrigal , que dirigí fins el 1981 i amb el qual mantingué una intensa activitat que donà a conèixer gran part del repertori coral català i europeu dels segles XVI i XVII, i també el contemporani Més tard, per encàrrec de la Universitat de Barcelona, fundà la Coral de Ciències de l’Educació 1992, tasca que compaginà amb el projecte de recuperació de l’antiga capella de música de Santa Maria del Pi Barcelona, de la qual fou director des d’aquest any fins al 2005 Participà en jornades pedagògiques, i també en…

Inspector i més tard director d’ensenyament 1879, collaborà en la reorganització de l’ensenyament primari públic duta a terme per Jules Ferry Creà les escoles normals superiors, per a la formació d’inspectors i professors, i la càtedra de Science de l’Éducation 1896, de la Sorbona, i dirigí la “Revue Pédagogique” i el “Dictionnaire de Pédagogie et d’Instruction Publique” 1882-89 i 1911 A més, escriví La religion, la morale, et la science dans l’éducation contemporaine 1912 Fou elegit diputat radical-socialista de París 1902-24 i president de la Lliga dels Drets de l’Home Defensà…

Establert a Barcelona com a retratista 1851, fundà un estudi de daguerreotip i, posteriorment, de fotografia Adoptà primer el nom comercial de Fernando & Anaïs i, més tard, el de Napoleon , amb el qual seria conegut, com també els seus descendents Obtingué la representació de la casa Lumière de París, cosa que li permeté donar a conèixer el cinematògraf a Barcelona el 1896 Investit amb l’orde d’Isabel la Catòlica, el succeïren al capdavant de l’estudi el seu fill Aleix Emili Fernández i Tiffon Barcelona 1851 — 1933 i, posteriorment, el nebot d’aquest, Santiago Feliu i…

Membre del GATCPAC Grup d’Artistes i Tècnics Catalans pel Progrés de l’Arquitectura Contemporània des del 1933, fou director del projecte de la Ciutat de Repòs i de Vacances, representant del GATCPAC i també director de la cooperativa, amb el mateix nom, encarregada de la subvenció de l’obra Afiliat al PSUC 1936, el 1937 fou arquitecte assessor del departament de construcció del Consell d’Economia de Catalunya Coautor, amb Joan Grijalbo, de l’obra Municipalització de la propietat urbana 1937, s’exilià el 1939 i residí primer a Santo Domingo i més tard a Cuba, on collaborà en la…

Es doctorà en arts a París 1536 i en medicina abans del 1545 a Barcelona Catedràtic de retòrica i de grec de la Universitat de Barcelona des del 1545 Renovador dels mètodes d’ensenyament, introduí al pla d’estudis dues obres d’Erasme els Colloquia , expurgats 1557, i la Sintaxi , amb comentaris seus i exemples traduïts al català 1557, obres que foren objecte de nombroses edicions fins al s XVIII Edità, també amb finalitat pedagògica, el Gestorum romanorum epitome , de L Florus València 1536, Barcelona 1557, i els Progymnasmata , d’Aftoni d’Antioquia, traduïts del grec al llatí amb comentaris…

Trencà el setge de Móra 1289 posat pels Montcada i, amb el seu germà Berenguer, tingué qüestions amb els templers per la batllia d’Ascó Vengué el castell de Montornès al seu cunyat Roger de Lloria i li obligà Tivissa 1298, que disputà més tard als hereus de l’almirall 1312 Guerrejà a la frontera castellana de Múrcia 1296 i al setge de Lord, als Pirineus, contra el comte de Foix 1297 Fou un dels procuradors dels tractes amb Frederic de Sicília 1299 Fiador de la llibertat del seu germà Berenguer, pres pels angevins, a la mort d’aquest reclamà els seus castells de Sicília i els béns…

Tercer fill de Guillem I, obtingué la corona després de la mort del seu germà Guillem II, ignorant, però, els drets del germà gran, el duc Robert II de Normandia, el qual intentà de recuperar per la força el poder a Anglaterra i preparà una invasió, però fou vençut a Tinchebrai 1106 i empresonat Normandia fou, així, incorporada a la corona Enric concedí una àmplia carta de llibertats, però reforçà alhora el poder de la monarquia S'afrontà amb l’Església per la qüestió de les investidures, que el portà a renyir amb l’arquebisbe de Canterbury, Anselm, amb el qual arribà més tard a…