Resultats de la cerca
Es mostren 4729 resultats
John Berger
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Després de dos anys a l’exèrcit 1944-46, cursà estudis d’art El 1952 començà a collaborar en el New Statesman , i des d’aleshores esdevingué un dels crítics d’art més reputats de la Gran Bretanya Els seus punts de vista marxista, en els quals posava l'accent en el vessant més sociològic de l'art, donaren lloc a polèmiques Des dels inicis dels anys setanta visqué a França, i durant molts anys en un poble remot dels Alps El seu assaigs Ways of Seeing 1972 tingué un èxit extraordinari, i fou adaptat com a sèrie de televisió per la BBC Posteriorment publicà, entre d'altres, The Success and…
Pau Villalonga
Música
Compositor mallorquí.
Se sap que exercí de mestre de capella a Santa Maria del Mar de Barcelona i l’any 1562 és citat com a músic vinculat a la catedral de Mallorca El 1564 el capítol de la seu mallorquina el convidà a dirigir la seva capella i el dia 6 de juny d’aquell any fou nomenat mestre titular Villalonga contribuí a consolidar el conjunt musical de la catedral i hi sistematitzà la pràctica del cant d’orgue El 1595 fou probablement el responsable de la creació d’un joc de ministrils , format per cinc instrumentistes i destinat a realçar les solemnitats litúrgiques i a prestar uns serveis externs de lloguer…
exposició
Música
Secció en què es presenta el material temàtic principal del moviment, objecte de posteriors repeticions o elaboracions.
Actualment, es restringeix l’ús de la paraula a les seccions corresponents de la fuga i de la forma sonata En el cas de la fuga , l’exposició és constituïda per les diferents entrades de les veus que hi participen Aquestes presenten, de manera obligatòria, el subjecte i la resposta, que poden estar enllaçats per una codetta i, de manera opcional, un o més contrasubjectes L’exposició pot anar seguida d’una contraexposició El terme també es pot aplicar a les posteriors entrades del subjecte i la resposta en tonalitats diferents a la inicial En el cas de la forma sonata , es considera que l’…
subdominant
Música
El quart grau de l’escala major o menor (sovint simbolitzat amb la xifra 4) i l’acord tríada perfecte major o perfecte menor format sobre aquest grau (simbolitzat amb la xifra romana IV).
La subdominant és un dels graus més importants de la tonalitat, i actua bàsicament com a preparació de la dominant harmonia 2 Rep el seu nom perquè ocupa una posició anàloga en sentit descendent a la de la dominant respecte de la tònica També s’ha explicat el terme en referència al lloc immediatament inferior que ocupa respecte de la dominant de la mateixa manera que es parla de ’subtònica’ per al VII grau o, en sentit invers, de ’supertònica’ per al II Originàriament, però, el terme, que aparegué per primera vegada en el Nouveau système de musique thèorique 1726, de JPh Rameau, feia…
so
Lingüística i sociolingüística
Qualsevol emissió fònica capaç d’ésser interpretada fonològicament.
A vegades, rep un ús més restringit, equivalent a ona acústica periòdica o regular, en oposició a soroll o brogit, que es refereix a una expansió acústica no periòdica En aquest cas, el so es compon de quatre paràmetres fonamentals durada, intensitat o amplitud, to o freqüència i qualitat o timbre Fora de l’últim, present a totes les llengües, els altres poden, o no, tenir pertinència fonològica per exemple, la durada en llatí, la intensitat en castellà i el to en xinès Però, tanmateix, aquests trets compareixen alhora i varien en qualsevol emissió fònica concreta en…
Cecil Day-Lewis
Literatura
Poeta irlandès.
Estudià a Oxford i formà part de la generació d’Auden i Spender, la qual, durant els anys trenta, orientà l’herència d’Eliot vers els temes polítics i socials des d’un punt de mira esquerrà Fou professor de poesia a Oxford 1951-56 Traduí Virgili i escriví assaigs i novelles policíaques amb el pseudònim de Nicholas Blake La seva lírica evolucionà vers l’individualisme Transitional Poem 1929, From Feathers to Iron 1931, The Magnetic Mountain 1933, A Time to Dance 1935, Collected Poems 1954, The Room and other Poems 1965 i The Whispering Roots 1970
PAR-PAPR
Electrònica i informàtica
Relació entre la potència de pic i la potència mitjana, normalment expressada en decibels.
Proporciona informació sobre el nivell de potència a la qual es troben els pics d’un senyal modulat respecte a la seva potència mitjana És una mesura a tenir en compte a l’hora de definir la potència mitjana d’entrada back-off del senyal d’entrada a un amplificador de potència, per tal que el senyal no entri en compressió i a la sortida es pugui obtenir un senyal amplificat sense distorsió no lineal El nom prové de l’acrònim de l’anglès Peak-to-Average Ratio - Peak-to-Average Power Ratio relació potència de pic a potència mitjana
transposició
Música
Acció i efecte d’interpretar una música en una alçada diferent de la representada per les notes escrites, apujant-les o abaixant-les totes exactament un mateix interval.
També s’anomena així la notació musical dels sons en una tessitura diferent de l’original, tot mantenint-se invariable la distància relativa entre els sons En la música tonal, aquesta acció permet reproduir la música en una altra tonalitat L’origen de la transposició es troba en l’adaptació d’una mateixa melodia a les diferents tessitures de les veus que la interpreten Com que una veu més aguda sol cantar entre una cinquena i una octava per sobre de la més greu, per a acomodar-la al seu registre haurà de cantar la melodia a la distància d’un d’aquests intervals respecte de la notació original…
Haruki Murakami

Haruki Murakami
© Berkeley University
Literatura
Escriptor japonès.
Estudià art dramàtic a la Universitat de Waseda Posteriorment treballà en oficis diversos, entre d’altres com a dependent en botigues de discs i el 1974 obrí un club de jazz a Tòquio, que regentà amb la seva muller fins el 1982, any en què es professionalitzà com a escriptor El 1979 publicà la seva primera novella, Kaze no uta o kike ‘Escolta com canta el vent’, a la qual seguiren 1973-nen no pinbōru ‘Joc del milió 1973’, 1980 i Hitsuji o meguru bōken ‘Cacera del moltó salvatge’, 1982, premi Noma, novelles que formen la ‘Trilogia de la rata’, centrades en un mateix narrador, amb els quals…
Milton Nascimento
Música
Cantant brasiler.
En les seves cançons hom constata una evident preocupació social, que combina amb un to més intimista i més líric Autor de molts dels seus textos, ha musicat també poemes de Fernando Brant, Nelson Angelo o Ruy Guerra, entre altres poetes Compositor i arranjador de les mateixes cançons, la seva música és molt arrelada a la tradició popular brasilera Ha conegut una considerable projecció internacional i, juntament amb Chico Buarque de Hollanda, Vinicius de Moraes, Gilberto Gil i altres és un dels exponents més destacats de la cançó brasilera De la seva discografia cal esmentar…